Corbera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Corbera (desambiguació)».
Corbera
Bandera de Corbera Escut de Corbera
(bandera) (escut)
Localització

Localització de Corbera respecte del País Valencià Localització de Corbera respecte de la Ribera Baixa


Municipi de la Ribera Baixa
Castell de Corbera
Castell de Corbera
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Baixa
Manc. de la Ribera Baixa
Sueca
Gentilici Corberà, corberana
Predom. ling. Valencià
Superfície 20,27 km²
Altitud 17 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
3.231 hab.
159,4 hab/km²
Coordenades 39° 09′ 30″ N, 0° 21′ 16″ O / 39.15833°N,0.35444°O / 39.15833; -0.35444Coord.: 39° 09′ 30″ N, 0° 21′ 16″ O / 39.15833°N,0.35444°O / 39.15833; -0.35444
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
7 Compromís, 3 PP i 1 PSPV
Jordi Xavier Vicedo Jiménez (Compromís) (2011)
Codi postal 46612
Codi territorial 46098
Festes majors De l'1 al 9 de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu del Castell, Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer
Fira tradicional 22 de gener Sant Vicent Màrtir
Web

Corbera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El nucli urbà està situat a la banda dreta del Xúquer, a les faldes del vessant nord de la serra de Corbera. La part sud del terme és molt muntanyenca, àrea on té la seua màxima altitud (Cavall Bernat, 584 m) cim que constituïx un vèrtex geodèsic de segon ordre. Per contra, el sector nord és pla, llevat de l'anomenada Muntanyeta de Sant Miquel (66 m), on va haver un monestir del qual hui són visibles algunes ruïnes. Als peus del tossal naix una font que rega part de l'horta del terme. Del marge dret del Xúquer surt la Séquia dels Quatre Pobles, que serveix a Corbera, Riola, Fortaleny i Polinyà. Dintre del terme naix el rierol de Corbera.

El topònim major significa niu de corb. Els primers indicis de poblament es remunten a èpoques prehistòriques com ho testimonien les troballes fetes a la Cova dels Gats, el Puntal de l'Agüela, la Cova de les Ratetes, la Muntanya de Carles o el Poblat del Castell.

Límits[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Corbera limita amb els de Cullera, Fortaleny, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Benicull de Xúquer, i Riola (a la mateixa comarca); i amb Alzira (a la Ribera Alta).

Accés[modifica | modifica el codi]

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la N-332 per a enllaçar amb la CV-509 i després amb la CV-510.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de l'actual municipi és romà, sobre el seu castell aixecaren els musulmans el seu que a l'època musulmana i la Baixa edat mitjana tingué influència sobre un gran territori que anava des de la ribera del Xúquer i la serra de Corbera fins a Alzira i Cullera abastant els termes dels actuals Favara, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola i Fortaleny, i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms d'algunes partides dels distints termes municipals actuals, com Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer.

Jaume I, després de conquistar-la a Al-Azraq, va incorporar-la a la Corona el 1248 i va atorgar-li donacions i franquícies de terres i cases al voltant del castell, donat a Ramon de Rocafull; successivament passà a propietat de Pere el Gran, fill de Jaume I (1263); de Joan d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume II el Just; de l'infant Joan, arquebisbe de Toledo (1322); de l'abat de la Valldigna (1330); a Pere de Xèrica, per donació de Pere II (1349); a Raimon Berenguer; als Terranova i als Carròs de Vilaragut; el 1418 fou incorporada a la Corona com a cap d'una jurisdicció (L'Honor de Corbera) que incloïa Fortaleny, Riola i Polinyà de la Ribera, que s'independitzaren el 1839; de 1519 a 1523 –Revolta de les Germanies– el senyor d'aleshores, Joan Borja i Enríquez, duc de Gandia va fer front, ajudat pel lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza a les tropes de Joan Caro, capità dels agermanats i una vegada acabada la contesa va reconstruir el castell.

En 1536 s'independitzà de la parròquia de Riola i fou erigida en rectoria de moriscs (Sant Cristòfol) amb l'annex de Polinyà; en 1596 el cardenal de València, Joan de Ribera, ordenà construir el primer temple cristià; l'expulsió morisca, en setembre de 1609, com a la resta de la Ribera i del País, va afectar greument l'economia i la demografia; en 1885 va sofrir l'epidèmia de còlera.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008
3.255 3.141 3.195 3.148 3.099 3.068 3.039 3.057 3.077 3.249 3.500

Economia[modifica | modifica el codi]

El poble segueix tenint en l'agricultura la seua principal font d'ingressos. Amb aproximadament 1.300 hectàrees de regadiu, distribuïdes en tarongers principalment (977 Ha) i de manera testimonial, arròs (290 Ha). La indústria està estretament relacionada amb el comerç de la producció agrària, amb una dotzena de magatzems de fruita, mitja dotzena d'hivernacles de flor, trilladores i eixugadores d'arròs, i empreses relacionades amb la producció de plàstic, a més d'empreses dedicades als materials de construcció i fusteries. Cal destacar el polígon industrial "El Racó" que té una superfície de 226.876 m².

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 7 de Compromís, 3 del Partit Popular i 1 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Escudo de Corbera.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Corbera

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
BLOC-Compromís Bob compromis.png Jordi Xavier Vicedo Giménez 1.181 58,61% 7 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Vicent Pastor Palomares 578 28,68% 3 (Red Arrow Down.svg-2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg José Francisco Peris Almiñana 232 11,51% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 24 1,19%
Total vots vàlids i regidors 2.015 100 % 11
Vots nuls 45 2,18%**
Participació (vots vàlids més nuls) 2.060 81,62%**
Abstenció 464* 18,38%**
Total cens electoral 2.524* 100 %**
Alcalde: Jordi Xavier Vicedo Giménez (BLOC-Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de BLOC-Compromís[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2011 l'alcalde de Corbera és Jordi Xavier Vicedo Giménez de BLOC-Compromís.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Bernardo Caballero Gregori PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Francisco Peris Almiñana PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Francisco Peris Almiñana PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Pasqual Ureña Gomis UPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francisco Jiménez Perpiñá PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francisco Jiménez Perpiñá PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Leopoldo Hernan Tornero PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Leopoldo Hernan Tornero PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Jordi Xavier Vicedo Jiménez BLOC-Compromís 11/06/2011 --
Des de 2015 Jordi Xavier Vicedo Jiménez BLOC-Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Al poble es poden trobar encara moltes cases modernistes, reminiscències d'una època, els començaments del segle passat, que va ser la de major esplendor econòmic degut a la taronja, que també deixà moltes masies arreu del terme, de les quals encara es conserven un bon grapat.

La resta del patrimoni es concreta en:

  • Església dels Sants Vicents. Construïda en el XVII, destruïda en la guerra de 1936-1939 i tornada a aixecar entre 1940 i 1953. Conserva la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.
  • Ermita de sant Miquel. Segle XIII, sobre el turó del mateix nom i amb l'afegit d'una torre àrab.
  • Ermita del Santíssim Crist.
  • Castell. Manté el seu impressionant aspecte encara que està en estat de ruïna.
  • Forn del Rei. Del segle XIV.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Ajuntament de Corbera. «Acta de la sessió extraordinària de constitució de l'Ajuntament i elecció de l'alcalde» (pdf). Llibre d'Actes de l'Ajuntament de Corbera, 13 juny 2015 [Consulta: 14 gener 2016].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona d'Alzira. «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 79, 28 d'abril de 2015, pàg. 111 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Corbera», 24 de maig de 2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Corbera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Corbera
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corbera Modifica l'enllaç a Wikidata