Riola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRiola
Escut de Riola
Escut de Riola Modifica el valor a Wikidata
Riola 11.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Riola respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 11′ 51″ N, 0° 20′ 06″ O / 39.1974°N,0.3349°O / 39.1974; -0.3349
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarquesla Ribera Baixa Modifica el valor a Wikidata

CapitalRiola Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.759 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat293,17 hab/km²
GentiliciRiolenc, riolenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud6 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSueca
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataManuel Cirilo Anaya Gallart Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46417 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46215 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46215 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webriola.es Modifica el valor a Wikidata

Riola és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia[modifica]

El terme de Riola està situat a la banda dreta del riu Xúquer, que és el seu únic accident geogràfic i discorre per la part septentrional. Les seues aigües s'aprofiten per al reg de les hortes i arrossars. La seua presència ha condicionat el relleu, una perfecta plana al·luvial reblida de sediments quaternaris de l'Holocé.

El municipi té un clima mediterrani típic.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat prenent la V-31 i després la N-332 per a enllaçar amb la CV-505.

Localitats limítrofes[modifica]

El terme municipal de Riola limita amb les següents localitats: Corbera, Fortaleny, Polinyà de Xúquer i Sueca.

Història[modifica]

Documentalment apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment, encara que amb el nom de Ariola, que més tard passaria a ser Giola, segons Beuter, i finalment Riola. Pere el Cerimoniós la va incorporar a la Corona d'Aragó.

Va formar part del municipi de Corbera fins que en 1836 va ser segregat i elevat a municipi independent. En 1864 va patir greus inundacions per desbordament del riu Xúquer, tragèdia que es va repetir quasi amb la mateixa intensitat en 1916.

En 1646, després de l'expulsió dels moriscos, Riola comptava amb 59 cases habitades (unes 250 persones). Es va recuperar durant el segle xviii i va aconseguir la xifra de 150 veïns (més de 700 habitants) el 1794. L'any 1900 tenia 1.000 habitants. Els bons preus assolits per la taronja en el segon i tercer decenni del segle xx van produir un ràpid augment de població, arribant-se a comptabilitzar 1.608 habitants en el cens de 1950. Després començaria la crisi agrària i l'emigració cap a França.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) i 2 de Compromís per Riola (Compromís).

Escut de Riola.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Riola

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Esquerra Unida-Seguim Endavant Logo EUPV sin tipografía.png Judith Capellino Ventura 692 62,57% 7 (Green Arrow Up.svg+3)
Compromís per Riola Compromís (isotip).svg Joan Lluís Rodrigo Ventura 272 24,59% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 135 12,20% 0 (Red Arrow Down.svg -5)
Vots en blanc Transparent.gif 7 0,63%
Total vots vàlids i regidors 1.106 100 % 9
Vots nuls 18 1,60%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.124 79,72%**
Abstenció 286* 20,28%**
Total cens electoral 1.410* 100 %**
Alcaldessa: Judith Capellino Ventura (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de Compromís[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Alzira,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcaldessa de Riola és Judith Capellino Ventura d'EUPV.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Alfredo Chofre Tomás PCE 19/04/1979 --
1983–1987 Alfredo Chofre Tomás PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987–1991 Antonio García Gascó PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Antonio García Gascó PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Gomis Lli EU-EV 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Pascual Gascó EUPV 03/07/1999 --
2003–2007 Manuel Cirilo Anaya Gallart PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Manuel Cirilo Anaya Gallart PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Manuel Cirilo Anaya Gallart PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Judith Capellino Ventura EUPV 13/06/2015 --
Des de 2019 Judith Capellino Ventura EUPV 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011
1.691 1.631 1.642 1.600 1.584 1.609 1.638 1.706 1.734 1.824 1.875

Economia[modifica]

La seua economia està basada tradicionalment en l'agricultura (cultius de tarongers), per la qual cosa la major part dels veïns de Riola han sigut assalariats del camp. No obstant això, ara per ara la gran majoria estan ocupats en el sector servicis (construcció, hostaleria) o el sector secundari (indústria).

Monuments[modifica]

  • Església Parroquial. Va ser edificada el 1735 i està dedicada a Santa Maria La Major sent un edifici de planta neoclàssica encara que amb molts elements barrocs. A la part posterior de la mateixa es conserva part de la torre de l'època de l'Islam.
  • Pont de Riola. El 20 de maig de 1898, l'advocat valentí n'Higinio Chofre Calpe comprà a na Juana Romero Domingo, vídua d’en Lisardo Garcia Blanco, la concessió per a construir un pont de ferro sobre el riu Xúquer, entre Sueca i Riola, emplaçat al lloc conegut aleshores com a Cruz de Muzquiz; per la suma de 1.500 pessetes. Anteriorment, en Lisardo Garcia havia adquirit eixa concessió dels hereus de la primera concessionària, na Maria Ramos, vídua de Calatayud. El 25 de maig del mateix any, en document públic, n'Higinio Chofre Calpe va cedir la meitat dels drets a en Bernat Aliño i Alcaraz, metge cirurgià de Sueca, per 750 pessetes, i varen constituir una societat amb la finalitat de construir el Pont (de Riola) de Ferro, denominada Chofre y Aliño, amb un capital social de 10.000 pessetes. Una de les clàusules estipulades en l’escriptura pública de constitució de la societat era, curiosament, la que autoritzava a Bernat Aliño (u dels dos socis), a sustentar en el pont, el tub d’aigua que havia de travessar el riu, a conseqüència de la canalització que en Bernat Aliño anava a fer per a transportar fins a Sueca l’aigua que brollava d'una font existent en un hort que este senyor tenia a Corbera. Ja en novembre de 1899, sent alcalde de Sueca en Joan Llopis Llombart, i alcalde de Riola n’Enric Chaqués Montagut, es va donar possessió a la Societat Chofre y Aliño dels estreps, les rampes i la caseta del guarda de l’antic pont de barques, per a executar les obres del Pont de Ferro. I fou el 2 de desembre de 1899, quan primer a la part de Sueca i després a la de Riola, i conjuntament amb els seus alcaldes, en compliment d’allò estipulat pel Governador Civil de la Província, i junt a l’Inspector de Policia i tres testimonis, es marcaren les fites que havien d’assenyalar els terrenys a expropiar d’acord amb el plànol topogràfic confeccionat per l’Enginyer Provincial d’Obres Públiques. Una vegada acabats tots els tràmits, s'encetaren les obres de construcció del Pont de Ferro, que es va executar segons el sistema Bowstring dels d’arc metàl·lic. És del tipus de tauler inferior, i està dissenyat per a suportar les fortes crescudes del riu Xúquer. Consta de dos arcs el·líptics situats paral·lelament als dos costats del pont amb tirants rectes que sostenen el tauler. Els dos extrems descansen sobre pilars de carreus de pedra, i la part inferior sosté uns tubs de fibrocement de conducció d’aigua. Sembla que el pont s'inaugurà l’any 1918, i va ser objecte d’una rehabilitació pels anys 1988-89 (jmv - Font: Arxiu Històric Municipal de Sueca, Exp. URB-42/02, URB-35/2)

Festes[modifica]

  • Festes Patronals. Es celebren durant la primera quinzena d'agost entre el 3 i l'11.

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) (62 vots, 6,60%) i Partit Popular (PP) (52 vots, 4,70%).
  2. Perderen la representació obtinguda en les eleccions de 2015: Som Riola Unida (SomRiu), que no es presentà i perdé 2 regidors; el PSPV en perdé 2 i el PP perdé 1.

Referències[modifica]

  1. Farinós Molina, GJosé Vicente (Secretari-interventor). «Acta de constitució de l'Ajuntament Ple», 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.442 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral Zona de Alzira sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 58-59 [Consulta: 2 agost 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 26 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Càrcer», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Riola. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Riola
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riola