Riola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riola
Escut de Riola
(escut)
Localització

Localització de Riola respecte del País Valencià Localització de Riola respecte de la Ribera Baixa


Municipi de la Ribera Baixa
Façana Ajuntament
Façana Ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Baixa
Sueca
Gentilici Riolenc, riolenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 5,59 km²
Altitud 9 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
1.835 hab.
328,26 hab/km²
Coordenades 39° 11′ 47″ N, 0° 20′ 1″ O / 39.19639°N,0.33361°O / 39.19639; -0.33361Coord.: 39° 11′ 47″ N, 0° 20′ 1″ O / 39.19639°N,0.33361°O / 39.19639; -0.33361
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcaldessa:

1
4 EUPV, 2 SomRIU, 2 PSPV i 1 PP
Judith Capellino Ventura (EUPV) (2015)
Codi territorial 46215
Agermanament Fabrègues (França)
Web

Riola és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat a la banda dreta del riu Xúquer. El relleu forma una perfecta plana d'origen al·luvial, reblida de sediments quaternaris de l'Holocé. El seu únic accident geogràfic és el Xúquer, riu que discorre per la part septentrional i les seues aigües s'aprofiten per al reg de les hortes i arrossars del terme.

El medi climàtic és típicament mediterrani.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat prenent la V-31 i després la N-332 per a enllaçar amb la CV-505.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Riola limita amb les següents localitats: Corbera, Fortaleny, Polinyà de Xúquer i Sueca.

Història[modifica | modifica el codi]

Documentalment apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment, encara que amb el nom de Ariola, que més tard passaria a ser Giola, segons Beuter, i finalment Riola. Pere el Cerimoniós la va incorporar a la Corona d'Aragó.

Va formar part del municipi de Corbera fins que en 1836 va ser segregat i elevat a municipi independent. En 1864 va patir greus inundacions per desbordament del riu Xúquer, tragèdia que va tornar a repetir gairebé amb la mateixa intensitat en 1916.

En 1646, després de l'expulsió dels moriscos, Riola comptava amb 59 cases habitades (unes 250 persones). Es va recuperar durant el segle XVIII i va aconseguir la xifra de 150 veïns (més de 700 habitants) el 1794. El 1900 tenia 1.000 habitants. Els bons preus assolits per la taronja en el segon i tercer decenni del passat segle van produir un ràpid augment de població, arribant-se a comptabilitzar 1.608 habitants en el cens de 1950. Després començaria la crisi agrària i l'emigració cap a França.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 4 d'Esquerra Unida del País Valencià, 2 de SomRIU, 2 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE i 1 del Partit Popular.

Escudo de Riola.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Riola

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Judith Capellino Ventura 413 35,76% 4 (Green Arrow Up.svg+2)
Somriu (Som Riola Unida) SomRIU.png Vanesa Escrivà Córdoba 291 25,19% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Josep Lluís Moreno Escrivà 210 18,18% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg María Inmaculada Sorrentino Serra 142 12,29% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Canviem entre Tots CET-Canviem-entre-tots.png Elisa Orquín Nerbón 76 6,58% 0
Socialistes de Riola (no es presentà) Transparent.gif (Red Arrow Down.svg-2)
Vots en blanc Transparent.gif 23 1,99%
Total vots vàlids i regidors 1.155 100 % 9
Vots nuls 27 2,28%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.182 80,79%**
Abstenció 281* 19,21%**
Total cens electoral 1.463* 100 %**
Alcaldessa: Judith Capellino Ventura (EUPV) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots d'EUPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcaldessa de Riola és Judith Capellino Ventura d'EUPV.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Alfredo Chofre Tomás PCE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Alfredo Chofre Tomás PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Antonio García Gascó PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio García Gascó PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juan Gomis Lli EU-EV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Juan Pascual Gascó EUPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Manuel Cirilo Anaya Gallart PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Manuel Cirilo Anaya Gallart PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Manuel Cirilo Anaya Gallart PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Judith Capellino Ventura EUPV 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011
1.691 1.631 1.642 1.600 1.584 1.609 1.638 1.706 1.734 1.824 1.875

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia està basada tradicionalment en l'agricultura (cultius de tarongers), la major part dels veïns de Riola han estat tradicionalment assalariats del camp, encara que avui dia la gran majoria estan en el sector serveis (construcció, hostaleria, indústria).

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església Parroquial. Va ser edificada el 1735 i està dedicada a Santa Maria La Major sent un edifici de planta neoclàssica encara que amb molts elements barrocs. A la part posterior de la mateixa es conserva part de la torre de l'època de l'Islam.
  • Pont de Riola. Fou l’any 1898, concretament el dia 20 de maig, quan En Higinio Chofre Calpe, veí de València i de professió advocat, comprà a Na Juana Romero Domingo, vídua d’En Lisardo Garcia Blanco per la suma de 1.500 pessetes, la concessió per a construir un pont de ferro sobre el riu Xúquer, entre Sueca i Riola, emplaçat al lloc conegut aleshores com a Cruz de Muzquiz. Anteriorment, En Lisardo Garcia, havia adquirit aquesta concessió dels hereus de la primera concessionària, Na Maria Ramos, vídua de Calatayud.

El 25 de maig de 1898, en document públic, En Higinio Chofre Calpe, va cedir la meitat d’aquests drets a En Bernat Aliño i Alcaraz, metge cirurgià de Sueca, per la quantitat de 750 pessetes, i constitueixen una societat amb la finalitat de construir el Pont (de Riola) de Ferro, denominada “CHOFRE Y ALIÑO”, amb un capital social de 10.000 pessetes. Una de les clàusules estipulades en l’escriptura pública de constitució de la societat, era curiosament la que autoritzava a Bernat Aliño (u dels dos socis), a sustentar en el Pont, el tub d’aigua que havia de travessar el riu, com a conseqüència de la canalització que En Bernat Aliño anava a fer per tal de transportar fins a Sueca l’aigua que brollava d'una font existent en un hort que aquest senyor tenia a Corbera.

Ja en novembre de 1899, sent alcalde de Sueca En Joan Llopis Llombart, i alcalde de Riola N’Enric Chaqués Montagut, es dóna possessió a la Societat “CHOFRE Y ALIÑO” dels estreps, les rampes i la caseta del guarda de l’antic pont de barques, per a executar les obres del Pont de Ferro.

I fou el 2 de desembre de 1899, quan primer a la part de Sueca i després a la de Riola, i conjuntament amb els seus alcaldes, en compliment d’allò estipulat pel Governador Civil de la Província, i junt a l’Inspector de Policia i tres testimonis, es marcaren les fites que havien d’assenyalar els terrenys a expropiar d’acord amb el plànol topogràfic confeccionat per l’Enginyer Provincial d’Obres Públiques.

Una vegada acabats tots aquests tràmits, s'encetaren les obres de construcció del Pont de Ferro, que es va executar segons el sistema Bowstring dels d’arc metàl·lic. És del tipus de tauler inferior, i està dissenyat per a suportar les fortes crescudes del riu Xúquer. Consta d’ambdós arcs el·líptics situats paral·lelament als dos costats del pont amb tirants rectes que sostenen el tauler. Els dos extrems descansen sobre pilars de carreus pedra, i la part inferior sosté uns tubs de fibrocement de conducció d’aigua. Sembla que el pont s'inaugurà l’any 1918, i va ser objecte d’una rehabilitació pels anys 1988-89.

jmv - Font: Arxiu Històric Municipal de Sueca, Exp. URB-42/02, URB-35/2

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Se celebren durant la primera quinzena d'agost entre el 3 i l'11.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Redacció «Judith Capellino (EU) gobernará Riola en minoría» (en castellà). Las Provincias, 08-06-2015 [Consulta: 15 gener 2016].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 79, 28-04-2015, pàg. 114 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Riola», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Riola. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Riola
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riola Modifica l'enllaç a Wikidata