Llaurí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLlaurí
Escut de Llaurí
Escut de Llaurí
Llaurí (País Valencià).jpg
Vista panoràmica de Llaurí. Darrere es veuen els camps d'arròs i Sueca

Localització
Localització de Llaurí respecte del País Valencià.png
39° 08′ 50″ N, 0° 19′ 46″ O / 39.147222222222°N,0.32944444444444°O / 39.147222222222; -0.32944444444444
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Ribera Baixa
Capital Llaurí
Municipis 1
Població
Total 1.212 (2016)
• Densitat 89,12 hab/km²
Gentilici Llauriner, llaurinera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 13,6 km²
Altitud 40 m
Limita amb
Partit judicial Sueca
Organització i govern
• Alcaldessa María José Galán Lleti
Indicatius
Codi postal 46613
Codi INE 46155
Codi ARGOS 46155
Altres dades

Web www.llauri.es
Modifica dades a Wikidata

Llaurí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Llaurí està situat al peu de la Serra de Corbera.

La part més septentrional està tota ella sobre un pla de sediments quaternaris recents, coberts per camps d'arròs. El sector meridional, sobre el qual es troba el nucli de població, participa de la plana i de la muntanya.

Des de dalt del Cavall Bernat (584 m.), situat a l'extrem nord del terme municipal de Llaurí, fins a la séquia, a l'extrem nord, se succeeixen el juràssic, el cretaci i el quaternari. Dominen els materials calcaris i el sòl és pedregós, excepte en les seues parts més baixes.

A la muntanya neixen les fonts de Sansofí, de la Penya i del Gripau. De sud a nord discorren els barrancs de la Corbella, la Penya i Umer, que s'uneixen per formar el de Cambrils.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de l'N-332 per enllaçar amb la CV-510.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Llaurí limita amb les següents localitats: Alzira, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny i Sueca.

Història[modifica | modifica el codi]

Les restes més antigues corresponen a l'època romana. Hi ha notícies que a la partida de Safarejot van aparèixer fa ja molts anys ceràmiques i altres materials que van ser destruïts en realitzar una plantació de tarongers. Altres restes semblants s'han recollit a la zona de Sansofí.

L'origen de la població és d'època islàmica. Primitivament va rebre els noms de Llauria, Laurin i Aurín. Després de la conquesta de Jaume I, les terres que actualment abasta el terme de Llaurí van ser incloses sota la jurisdicció de la Vila i Honor de Corbera. El 4 de novembre de 1437 Alfons el Magnànim va segregar els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, Benihomer i Beniboquer i les va vendre a Jaume de Romaní. En 1535 es va erigir en rectoria de moriscos. Després de l'expulsió dels moriscos, el rei va donar les terres a Lluís de Vic, qui les va repoblar amb noves gents, va rebre el títol de baró de Llaurí i la seua família va entroncar més tard amb les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí.

Quan es produí l'expulsió dels moriscos (1609) van quedar completament abandonats diversos caserius identificats en l'actual terme de Llaurí (les alqueries de Matada, Benihomer i Beniboquer).[1] Després de la repoblació amb cristians vells, Llaurí arribar a la xifra de 18 cases en 1646 (menys de 100 persones). Segle i mig més tard (1794) havia pujat, segons Cavanilles, 83 cases i 400 habitants. Al segle XIX duplicar el nombre d'habitants (963 el 1897 i 959 el 1900).

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 4 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 4 de Partit Popular i 1 de Compromís.

Escudo de LLauri.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Llaurí

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Ana María González Herdaro 378 44,16% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg María José Galán Lleti 315 36,8% 4 (Green Arrow Up.svg+1)
Compromís per Llaurí Compromís (isotip).svg Saül Ribes i Almodovar 157 18,34% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Gent de Llaurí (no es presentà) Transparent.gif (Red Arrow Down.svg-2)
Vots en blanc Transparent.gif 6 0,7%
Total vots vàlids i regidors 856 100 % 9
Vots nuls 47 5,2%**
Participació (vots vàlids més nuls) 903 84,79%**
Abstenció 162* 15,21%**
Total cens electoral 1.065* 100 %**
Alcaldessa: Ana María González Herdaro (PSPV) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcaldessa de Llaurí torna a ser Ana María González Herdaro de PSPV.[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Climent Cardona PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Climent Cardona PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Climent Cardona PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente Climent Cardona PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Climent Cardona
Antonio Tur Lledó
PSPV-PSOE
UV-CCV
17/06/1995
25/11/1995
--
1999 - 2003 José Bernardo Sanz Nicolau PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Ana María González Herdaro
Juan José Cucarella Huguet
PSPV-PSOE
No adscrit
14/06/2003
19/10/2005
Moció de censura PSICV+GM+No adscrit+PP
2007 - 2011 Juan Carlos Ribes Ciscar
Ana María González Herdaro
GDLL
PSPV-PSOE
06/07/2007
20/06/2009
Pacte de Govern PSPV+GDLL
2011 - 2015 Juan Carlos Ribes Ciscar
María José Galán Lleti
GDLL
PP
11/06/2011
15/06/2013
Pacte de Govern GDLL+PP
Des de 2015 Ana María González Herdaro PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
1.512 1.360 1.418 1.336 1.288 1.118 1.335 1.269 1.229 1.245 1.280

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura. La totalitat dels cultius són de regadiu, collint principalment taronges.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església Parroquial. Està dedicada a la Puríssima Concepció i és d'ordre toscà, construïda en 1690, amb un retaule a l'altar major.
  • Font.

Imatges del municipi[modifica | modifica el codi]

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llàgrimes en la pluja: Pobles Valencians abandonats a l’edat mitjana article de Frederic Aparisi Romero al web d'Harca. Recopilat a Fer Harca, històries medievals valencianes - Llibres de la Drassana, 2014. ISBN 978-84-942860-0-1
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 79, 28-04-2015, pàg. 113 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Llaurí», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Llaurí. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Llaurí
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llaurí Modifica l'enllaç a Wikidata