Castell de Corbera (Ribera Baixa)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Corbera
Castillo de Corbera (Valencia).jpg
Dades
Tipus castell
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
Comarcala Ribera Baixa
MunicipiCorbera
 39° 09′ 18″ N, 0° 21′ 10″ O / 39.155°N,0.35277777777778°O / 39.155; -0.35277777777778
Element de la Llista Vermella del Patrimoni
Point in time Tradueix 11 maig 2018
Identificador castillo-la-vila-i-honor-corbera
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0009956
IGPCV 46.21.098-006[1]
Modifica les dades a Wikidata

El Castell de Corbera és una edificació militar andalusina i medieval cristiana que va estar en ús fins a la primera meitat del segle XVI, ja que fou destruïda durant la guerra de les Germanies en juny de 1521. Les excavacions arqueològiques realitzades en octubre i novembre de 2017, han tret a la llum diversos materials ceràmics tardoromans, islàmics, medievals i renaixentistes, així com ceràmica prehistòrica corresponent a període del Bronze valencià. És una obra protegida com a Bé d'Interès Cultural.[2]

La fortalesa de Corbera conserva una planta típicament islàmica. Té forma ovalada i estreta, els seus murs s'adeqüen a l'orografia de la muntanya buscant les corbes de nivell i la muralla queda disposada en forma de serra dentada amb entrants i eixits, Les parts del Castell queden molt ben definides destacant l'accés a la fortalesa obstaculitzat pels murs de la barbacana que dirigeixen l'entrada al recinte en ziga-zaga. L'entrada a la fortalesa és per tant en doble colze. L'accés ens du al cos de guàrdia i des d'allí s'arriba a la celòquia que és la zona principal de la fortificació, situada al centre d'un gran albacar que està protegit per les muralles principals. La celòquia era un edifici quadrangular d'uns 20x20 m. i de diverses plantes on al seu interior hi havia diferents estances, situades totes al voltant d'un pati central, on hi havia un gran aljub i un pou. Just al costat hi ha altres estances. Les excavacions arqueològiques de 2017, dirigides per Miquel Gómez Sahuquillo i dutes a terme per l'empresa "Carpetània Integra s.l.l." de Motilla Palancar (Cuenca), han tret a la llum noves dependències que es trobaven al castell i que apareixen descrites a la documentació foral, així com estructures pertanyents a edificacions anteriors.

Des del punt de vista històric, el castell de Corbera apareix documentat com una fortalesa important en temps del Cid. Així ho arrepleguen algunes cròniques com la "Crónica General de España". Ramon Muntaner anomena el castell en la seua "Crònica" i apareix en les donacions del "Llibre del Repartiment" del segle XIII. Durant el segle XIV fou assetjat pels castellans però, la desfeta del castell tingué lloc amb la batalla del castell de Corbera entre els realistes i els agermanats el 21 de juny de 1521. La fortalesa fou incendiada i destruïda en bona part. Serà a partir del 1580 quan hi ha intents per avaluar la possibilitat de la seua reconstrucció i fer obres però, mai es dugueren a terme i el castell quedà completament abandonat.

El 2017 es feren les primeres excavacions arqueològiques promogudes per la Diputació de València, propietària de la fortalesa i a partir de 2018 han començat els treballs de consolidació dels seus murs.

Referències[modifica]