Castell de Torís

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Castell de Torís
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura medieval Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaTorís (Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
 39° 23′ N, 0° 43′ O / 39.38°N,0.72°O / 39.38; -0.72Coord.: 39° 23′ N, 0° 43′ O / 39.38°N,0.72°O / 39.38; -0.72
Bé d'Interès Cultural
IdentificadorRI-51-0010762
IGPCV46.20.248-003[1] Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Torís, localment anomenat el Castellet,[2] és una fortalesa d'origen àrab de reduïdes dimensions construïda sobre un assentament de l'edat del bronze, i que se situa sobre un turó allargat al sud-oest[3] de la població que li dona el seu nom.

El conjunt està classificat com bé d'interès cultural per la declaració genèrica que afecta tots els castells d'Espanya. Va rebre l'anotació ministerial RI-51-0010762 de 24 d'abril de 2002.[3]

Descripció[modifica]

La fortalesa disposa d'un recinte extern, molt ampli, que va haver d'albergar la primitiva alqueria. D'aquest primer recinte es conserven restes de llargs llenços de la muralla i les restes de la torre situada al nord-est i alguns basaments d'altres.[3]

El recinte interior se situava en la part més elevada del turó, amb una torre al sud i altres a l'est construïdes amb tàpia. A la part més alta se situa la torre de l'homenatge, de planta rectangular, tres plantes[3] i terrassa emmerletada, tota ella construïda en maçoneria.

Història[modifica]

La primera fortificació de l'actual castell es va construir a inicis del segle xi. Ocupava només 500 m² i es componia d'un oratori i una torrassa, units tots dos per una doble muralla. L'oratori (zagüiya)[4] contenia la sepultura (maqbara) amb les restes d'una persona santa. Era visitat pels vilatans, que accedien pel mur de l'alquibla, orientat cap a la Meca. Aquest edifici tenia una coberta plana dissenyada per recollir l'aigua de pluja, que s'emmagatzemava en una cisterna a l'exterior del recinte. També inicis del segle xi es va edificar la torre, que servia de residència a una petita guarnició, de manera que es controlava la ruta de la vall del riu Magre. Cadascun dels edificis tenia un accés propi, a més d'existir una porta a la zagüiya per l'accés des del torrassa.[2][5]

Amb el desenvolupament de la taifa de València a la segona meitat del segle xi, es va fer necessària una millor defensa. La zagüiya va ser suprimida, aprofitant com a torre, la torre sud.[6] Es va edificar una nova muralla, en la qual es va situar una porta que substituïa el suprimit accés per l'alquibla. Davant la nova porta es va construir un pati de 150 m², el qual es realitzava funcions de barbacana en temps de guerra, o albacar en períodes de pau. La gran torrassa va passar a servir com a residència i talaia dins del recinte engrandit per una nova muralla que va substituir les dues inicials, arrasades. Els nous accessos incloïen un camí carreter. El conjunt aconseguia una superfície de 3000 m².[2][5]

Durant el primer terç del segle xiii, els almohades van realitzar diverses reformes. La torrassa es va modificar, passant a ser més alt i estret. També es van realitzar millores al camí de ronda i noves dependències a l'interior, però la cisterna va seguir quedant fora del recinte. El castell formava part de la xarxa de defensa almohade, en línia de visió directa amb els de Macastre i Bunyol.[2]

Després de la reconquesta a 1238,[6] el castell es va transformar en seu d'un senyoriu. Així era la residència del governador i ocasionalment del senyor, comptant també amb cellers i magatzems per als impostos recaptats, i instal·lacions per a la seva transformació. A la part oriental es va construir la sèrie d'habitacions per a residència del senyor o del governador, com la sala gran, l'estudi, la cambra i la recambra. També es va edificar una gran cuina. Hi havia també entre altres coses un graneri tres cellers; la torrassa va ser destinada a mer magatzem i armer. A l'antiga barbacana es va habilitar una soll, una quadra i petits graners. Es va construir a l'interior del recinte una cisterna de 40 m³, més gran que la inicial del complex.[2][5]

A inicis del segle xv, l'amenaça del regne de Castella des de la zona de Requena, van portar a realitzar millores en les defenses. Els merlets van ser substituïdes per parapets amb troneres, de manera que facilitava el seu ús per disparar espingardes i ballestes. Així mateix, la torre sud va ser rebaixada per emplaçar-hi una bombarda. Amb la modificació de la torre sud, l'antiga cisterna va quedar sense subministrament d'aigua i ja només es va usar com a abeurador.[5][2]

A 1449 es va dur a terme un inventari dels continguts del castell, a petició dels creditors del senyor local, Pere Boïl de Lladró. Aquest text és una de les bases documentals que permeten conèixer l'ús de la fortalesa en aquell moment. A 1451 es van dur a terme reformes imprescindibles en diverses sostres, el castell es trobava ja en molt mal estat.[5] La unió dinàstica entre Aragó i Castella a 1480 va eliminar l'interès defensiu del castell. Els senyors locals es van traslladar a una nova seu a Torís, al costat de l'església.[5]

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Torís