Antoni Martí Monterde

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Martí Monterde
Entrevista Martí.jpg
Biografia
Naixement 1968 (50/51 anys)
Torís, País Valencià País Valencià
Activitat
Ocupació Catedràtic
Ocupador Universitat de Barcelona
Gènere Assaig

Twitter: somiatwiter
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Martí Monterde va néixer a Torís (Ribera Alta) el 1968. És un escriptor valencià radicat a Girona.

Va viure la seva joventut a València, on descobreix la literatura, principalment de la mà de la poesia, amb J. V. Foix com a gran referent. El 1993 participa com a coordinador d'una gran obra col·lectiva, un volum d'homenatge a l'escriptor valencià Joan Fuster. Des d'aleshores, els seus escrits són un punt de partida en Literatura Comparada i ha alternat aquesta tasca amb una obra creativa que passa per la poesia, la narrativa i l'assaig.

Després d'un quadern de poemes inicial, Sobre el desordre (1992), guanya el premi Guerau de Liost del 1994 amb Els Vianants (1995).

Per aquestes dates emprèn la redacció d'un dietari que el durà per una porta lateral a L'erosió (2001). Publicat per Edicions 62, és aquest un llibre de maduresa, un dietari que també participa del llibre de viatges i, fins i tot, es pot llegir com una novel·la. Visió de Buenos Aires, però també visió de Barcelona des de la distància, L'erosió remou el gènere en la seva forma tradicional i obre nous camins on la diversitat s'acull a una intensa meditació sobre l'estructura de l'obra oberta que acaba sent tot dietari. Antoni Martí recorre l'Argentina de finals dels anys noranta, immediatament anterior a la crisi del 2001, aprofundint en descripcions reflexives entorn de la decadència gradual (metàfora de la qual és l'erosió patent al llarg de tot el text) sofrida per la metròpoli sud-americana al llarg de tota la segona meitat del Segle XX.

En el camp de l'assaig ha publicat J. V. Foix o la solitud de l'escriptura, reelaboració de la seva tesi doctoral, publicada a Edicions 62, (1998), Premi Joaquim Xirau, a més de nombrosos articles i estudis a revistes i altres mitjans escrits, com ara la revista Literatures, de l'AELC, sovint al voltant de la relació entre crítica, ficció i autobiografia.

Després d'una estada de set anys a Barcelona, actualment viu a la ciutat de Girona. L'any 2002 va guanyar amb L'erosió el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Després de fer classes de Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona durant uns anys, actualment imparteix les assignatures d'Introducció a la Literatura Comparada i Teoria del Llenguatge Literari en la llicenciatura de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i classes doctorals sobre El Debat Actual a la Literatura Comparada, a la Universitat de Barcelona.

L'any 2007 va ser finalista del XXXIV Premio Anagrama (Assaig) per la seva última obra, Poética del café, on reflexiona sobre el Cafè com a espai subversiu, tant literari com cultural.[1]

Referències[modifica]

  1. «Antoni Martí Monterde». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 abril 2016].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Margarida Castellano Sanz
Les altres catalanes: Memòria, identitat i jo autobiogràfic en la literatura d'immigració
Premi Joan Fuster d'assaig
2018
Succeït per:
'