Caragol de terra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de nom vulgarCaragol de terra
Nom vulgar sense valor taxonòmic
Snail-WA edit02.jpg
Modifica dades a Wikidata
Caragol bover, un dels més abundants a Catalunya
Caragols a la llauna a Lleida

Els caragols de terra (també anomenats cargols) són mol·luscs gastròpodes de l'ordre dels pulmonats, que han desenvolupat un pulmó per a respirar l'aire atmosfèric.

El caragol terrestre més gros és el caragol gegant africà (Achatina fulica) de fins a 38 cm de diàmetre i que pot pesar un quilo.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els caragols tenen la conquilla helicoïdal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies. El cap és proveït de quatre tentacles: els inferiors són petits, i els superiors, més llargs; hi porten dos ulls simples a l'extrem.

El terme caragol de terra no té cap significat taxonòmic atès que dins l'ordre dels pulmonats hi ha nombroses famílies que inclouen tant caragols de terra, d'aigua dolça com llimacs.

Són molt apreciats tant amb fins col·leccionistes com gastronòmics.

Espècies comestibles als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, Mallorca i al País Valencià hi ha una gran tradició gastronòmica al voltant dels caragols de terra. Les espècies més recol·lectades i criades són:

El caragol a la cultura popular catalana[modifica | modifica el codi]

El caragol és sovint el protagonista d'algunes cançons tradicionals per a la mainada en tot el territori català, especialment la cançó Caragol treu banya, que canten els nens quan troben un caragol i volen fer-li treure la banya.

« Caragol treu banya, puja a la muntanya;
caragol bover, puja al taronger.
»
— Cançó infantil popular (Girona)[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «caragol». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]