Caragol (gastronomia)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Caragols al forn, cuinats "a la llauna"
Carpa de la Catalunya Nord en una festa francesa (Fête de l'Humanité) amb carpes per a cada regió. El català del plafó té la barretina i el vestit típic català, un porró, vi i fixeu-vos que a la seva dreta hi ha un caragol que fuig amb por, fent referència al fet de menjar caragols.
Caragols en salsa
Arròs amb bledes i caragols (típic valencià)

El caragol és un element habitual en la gastronomia de diversos països. Aquest article tracta sobre l'ús gastronòmic d'aquest mol·lusc.

El caragol a Catalunya[modifica]

A la cuina catalana hi ha moltes altres maneres de menjar cargols, per exemple estofats, o en un arròs, o acompanyant altres carns, són també molt típiques. El plat insígnia del caragol a Catalunya són els caragols a la llauna, un plat ben senzill en què els Caragols són cuits al foc (preferentment a la brasa) o bé al forn amb una llauna.[1] Se serveixen acompanyats d'allioli i/o de vinagreta.[2] Aquest plat és especialment típic de les terres de Lleida, on organitzen des del 1980 l'Aplec del Caragol de Lleida. A Tarragona s'utilitzen per a preparar el plat típic de les festes de Santa Tecla, espineta amb caragolins.

A Catalunya les caragolades són molt típiques. Són sortides al camp, o de vegades a casa d'algú, on es mengen grans quantitats de caragols, que poden estar preparats de diverses maneres, a més d'altres coses; d'una manera similar a les calçotades o botifarrades, per exemple.

El caragol al País Valencià[modifica]

Al País Valencià, la caragolada (o cargolada i caragolà) té una preparació similar al Camp de Túria, l'Empordà i el Rosselló. Se'n fa consum a totes les comarques.[3] Es cullen dos varietats diferents, els vilernencs, que són menuts i ixen de dia,[3] i els caragols grans, que a cada poble reben un nom diferent.[3] Els primers són diürns i els segons, nocturs.[3] Famílies senceres eixien a collir caragols, que es venien a les places dels pobles o també de les capitals, on el preu era més alt.[3]

A les Terres de l'Ebre, els Ports i el Maestrat valencià, es mengen les vaquetes,[4] un tipus de caragol de terra que sol anar acompanyat amb xai o conill.[5]

El caragol a les Illes Balears[modifica]

A les illes Balears també es mengen caragols, al forn o estofats. A Menorca, per exemple, es mengen sovint en receptes simples, per exemple amb allioli,[6] o de vegades també amb altres de més sofisticades,[6] com per exemple els caragols amb cranca, un plat al qual els caragols de terra es cuinen en una cassola de fang amb sofregit, cranca (Maia squinado. En castellà, centollo) tallada en dos i pinces i potes grans de cranca, i una picada a la qual s'afegeixen les tripes de la cranca. Es tracta d'un plat que es prepara el dia abans i es deixa reposar perquè sigui més gustós. Tradicionalment aquesta recepta es feia amb cranc pelut (Eriphia verrucosa), però avui dia s'ha substituït per la cranca perquè aquell ha esdevingut una espècie protegida.[7]

El caragol a Andorra[modifica]

A Andorra rep el nom de caragols a la llauna un plat de caragols semblant al de Lleida.[8] També es mengen estofats amb salsa.

El caragol a la resta del món[modifica]

Els caragols cuits són una especialitat d'altres cuines, per exemple a Andalusia,[9] Aragó,[10] la Rioja,[11] al Mèxic,[12] la Xina,[13] entre altres. Al Marroc es mengen cuits amb herbes com a aperitiu; i a la cuina francesa es mengen farcits de mantega barrejada amb una mica d'all i julivert.[14]

Referències[modifica]

  1. Gastroteca.cat
  2. Turisme de Lleida
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.  pg. 51
  4. "Morella", guia editada per l'Ajuntament de Morella, 2004.
  5. Citació de Giorgio della Roca del seu llibre "Viajar y comer por el Maestrazgo" (1985): Fernández González, Vidal Javier, pp50 "La Balma de Zorita" publicat per la Diputació de Castelló a Castelló de la Plana, 2005.
  6. 6,0 6,1 Menorca: gastronomía y cocina, pàg. 24. De Xim Fuster i Manel Gómez. Ed. Triangle Postals, Sant Lluís, 2005. ISBN 84-8478-187-9 (català) (castellà)
  7. Menorca: gastronomía y cocina, pàg. 106. De Xim Fuster i Manel Gómez. Ed. Triangle Postals, Sant Lluís, 2005. ISBN 84-8478-187-9 (català) (castellà)
  8. Andorra
  9. caragols a Andalusia
  10. caragols a Aragó
  11. caragols a la Rioja
  12. caragols al Mèxic
  13. caragols a la Xina
  14. cuina francesa

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caragol (gastronomia) Modifica l'enllaç a Wikidata