Coca de Sant Joan

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la coca de fruites confitades. Si cerqueu la coca salada de l'Alacantí, vegeu «Coca de tonyina».
Infotaula de menjarCoca de Sant Joan
Coca de sant joan.jpg
Coca de Sant Joan, a Pont de Suert
Origen
País d'origen Espanya
On es menja Catalunya
Quan es menja Sant Joan
Gastronomia Cuina dels Països Catalans
Detalls
Tipus darreries
Forma Oberta
Ingredients principals Fruita confitada
Modifica dades a Wikidata

La coca de Sant Joan és una de les coques més populars de Catalunya i pot ser de classes diferents: confitada amb massapà, crema o nata i ornada amb pinyons, llardons o fruita confitada. És la menja tradicional de la Nit de Sant Joan, quan es reparteix a les revetlles juntament amb vins dolços o rancis; avui, però, aquestes begudes han anat deixant pas al cava. La coca de Sant Joan es deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol. Segons el cuiner Ignasi Domènech, ha de ser el doble de llarga que d’ampla.[1]

Varietats[modifica | modifica el codi]

Hi ha una gran varietat de coques de Sant Joan. Algunes, per exemple, abans de la fruita porten una capa fina de massapà rebaixat amb una mica de clara d'ou. D'altres inclouen una capa de crema pastissera o crema cremada. També poden incloure pinyons, ametlles, iogurt, etc

A l'Alacantí hi ha una coca del mateix nom però és una mena de coca de verdures amb tonyina. Per saber-ne més, vegeu coca de tonyina.

A Menorca, la coca de Sant Joan és un altre nom possible per a la coca bamba, ja que es menja durant les festes de Sant Joan.

Compra i conservació[modifica | modifica el codi]

Les coques farcides contenen ingredients que suposen un medi òptim per a la supervivència i multiplicació dels bacteris que hi hagin pogut arribar si no s'han seguit unes bones pràctiques de manipulació. Amb l'arribada del període estival, l'increment de les temperatures afavoreix la proliferació d'aquests bacteris. Si es tenen en compte les normes bàsiques d'higiene, se'n podrà evitar la contaminació i el creixement.[2]

S'ha intensificat la vigilància en els establiments elaboradors i s'ha demanat la col·laboració dels diferents gremis -pastissers i flequers- per recordar als elaboradors que cal extremar la higiene i complir amb les bones pràctiques de manipulació.

Les persones consumidores també hi poden contribuir a l'hora d'assegurar que el producte adquirit arribi en bones condicions a la taula. En el moment de comprar les coques, s'han de mantenir en fred aquelles que continguin crema o nata i cal seleccionar el tipus de coca en funció de les possibilitats de conservació fins al moment de consumir-les. En conseqüència, si s'ha de fer un desplaçament llarg i no es pot assegurar la conservació en fred del producte és millor comprar coques que es puguin conservar a temperatura ambient.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Coca de Sant Joan». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. «Revetlles i festes populars i tradicionals de Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 juny 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Llibre de cuina
de Viquillibres
Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a Coca de Sant Joan .