Gin de Menorca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bòtil de Gin Xoriguer, ginebra típica de Menorca. Es combina moltes vegades amb llimonada.

El gin de Menorca és una denominació geogràfica per la ginebra tradicional elaborada a l'illa de Menorca.

Història[modifica | modifica el codi]

L'illa de Menorca va estar sota dominació britànica des del 1712 fins al 1802, moment en què va tornar definitivament a ser espanyola. La influència anglesa a Menorca és indubtable i perceptible encara avui en dia, i es veu reflectida en la gran popularitat que té la ginebra entre els menorquins, tant en consum com en identitat cultural. Tot i que l'origen de la ginebra és holandès, foren els anglesos els qui li donaren l'impuls, passant d'importadors a fabricants i es convertiren en uns consumidors entusiastes. Durant la dominació anglesa a Menorca es va començar a produir ginebra adreçada als soldats que hi estaven destinats. En un principi la ginebra s'elaborava a partir d'aiguardent obtingut per la fermentació de cereals, seguit d'una posterior destil·lació i aromatització amb gàlbuls de ginebró (Juniperus communis), per distintes tècniques. Se li addicionaven també altres ingredients com ara llavors i grans de coriandre, arrel d'angèlica, canyella, comí, pell de taronja, etc. A poc a poc es va obtenir a partir d'alcohols de procedència agrícola diferents dels cereals. Actualment la legislació europea accepta que les begudes espirituoses «al ginebró», puguin ser obtingudes per l'aromatització amb baies de ginebró, d'alcohol etílic d'origen agrícola, d'un aiguardent o un destil·lat de cereals. L'esperit mediterrani de l'illa de Menorca va fer que s'optàs per un alcohol d'origen vínic, en lloc del procedent dels cereals. Aquest toc mediterrani, juntament amb algunes herbes aromàtiques dóna al Gin de Menorca el seu caràcter i personalitat. El gin es començà a elaborar a Menorca per satisfer la demanda dels anglesos però va passar progressivament a ser valorat i consumit pels illencs, de manera que va sobreviure a la desocupació dels consumidors originals. Ara forma part de la història, del gust, dels costums i de les celebracions dels menorquins i, per extensió, de molts d'habitants de les altres illes. El 1997 es va aprovar el reglament de la denominació geogràfica Gin de Menorca, la qual cosa permet per una part protegir el nom geogràfic, i per l'altra evitar la competència deslleial i garantir la qualitat del producte.

Elaboració[modifica | modifica el codi]

Branca de ginebre amb gàlbuls (ginebrons) com els utilitzats per a fer el gin de Menorca.

Els ingredients del Gin de Menorca són els següents: Gàbuls de ginebre (ginebró), amb una riquesa en oli del 7 al 9 per mil, alcohol etílic d'origen agrícola i aigua. En l'elaboració del Gin de Menorca no es permet addicionar cap additiu, aroma o extracte.

Preferentment s'empren gàlbuls provinents de plantes cultivades a partir dels 800-1.000 metres per aconseguir que transmeti, al destil·lat, les millors qualitats de sabor i aroma. El Gin de Menorca s'elabora per destil·lació d'alcohol etílic d'origen agrícola i gàlbuls de ginebre (Juniperus communis) en alambins de coure utilitzant com a combustible el foc directe de llenya. Els destil·lats presenten un grau alcohòlic d'entre el 30 i el 43%. S'evita fer líquids-base concentrats que es converteixen en el producte final per addició d'una mescla aigua-alcohol. D'aquesta manera s'eviten pèrdues i canvis en les aromes i sabors pròpies dels processos de concentració i s'aconsegueix així un millor equilibri i naturalitat. Es conserva en bótes de roure blanc, de tipus americà, per tal que agafi una mica de sabor de fusta, fins al moment de l'embotellament.

Delimitació geogràfica de producció[modifica | modifica el codi]

La delimitació geogràfica de producció del gin de Menorca correspon a l'illa de Menorca.

Característiques sensorials[modifica | modifica el codi]

És una beguda transparent, incolora, fluida i no viscosa. Desprèn aromes intenses d'alcohol amb una clara preponderància dels components més volàtils del ginebró, detectant-se aromes d'altres grans i llavors. És seca i ardent com correspon a una beguda d'alta graduació, però a la vegada és fina, equilibrada i delicada, predominant-hi el sabor del ginebró. Característiques químiques El Gin de Menorca emparat per la denominació geogràfica compleix les següents especificacions químiques:

  • Graduació final: entre el 38 i el 43% en volum.
  • Contingut màxim de metanol: 1 g/l.
  • Contingut màxim de metalls pesants: 40 ppm (expressat en plom).

Sistema de control[modifica | modifica el codi]

Els elaboradors de gin, per poder usar la menció Gin de Menorca a les seves etiquetes han d'estar inscrits en el Registre de la Denominació Geogràfica, que gestiona el Consell Insular de Menorca.

Referències[modifica | modifica el codi]