Cigaló

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula begudaCigaló
Café Carajillo2.jpg
Tipuslicor de cafè Modifica el valor a Wikidata
Ingredients

Un cigaló o rebentat és una beguda calenta, elaborada amb cafè i brandi o conyac. Si hi afegim llet tindrem un trifàsic.[1] A l'inici significava un gotet de licor.[2][3]

El seu origen és incert i hi ha qui el situa entre els descarregadors dels molls del port de Barcelona.[4] Antigament era més corrent enfortir el cafè amb rom, amb anís o amb aiguardent. Hi ha molts sinònims: cremadet,[5] perfumat, tocat o tocadet, rebentat,[6] cafè amb gotes, cafè licor, ronquim.[7]

En castellà com en català, es designa aquesta beguda amb un diminutiu d'un mot popular usat per referir-se al penis: 'cigala' en català, i 'carajo' en castellà.[4] Una paretimologia espanyola fa del terme castellà carajillo una derivació de corajillo, beguda que els negrers de les plantacions de Cuba haurien donat als treballadors per tals d'estimular-los davant la inabastable feina diària. Segons una falsa etimologia atribuïda a l'escriptor Josep Maria Espinàs i Massip provindria de «una copa i un café, que ara guillo».[8]

El rebentat és la variant local que es consumeix a Mallorca i Castelló de la Plana. Encara que en alguns pobles tenen la seva denominació particular: a Manacor és un ponxet i a Felanitx és una rasca. Es pot fer amb diferents begudes espirituoses, com per exemple: brandi, whisky, cassalla (anís sec), anís dolç, herbes (anisat de fabricació autòctona). Rebentar el cafè és el fet d'abocar-hi la beguda alcohòlica.[9]

Referències[modifica]

  1. Romaní i Olivé, Joan Maria. Diccionari del vi i del beure. Barcelona: Edicions de La Magrana, 1998, plana 63. ISBN 84-8264-131-X. 
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cigaló». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. Fàbrega i Colom, 2019, p. 469.
  4. 4,0 4,1 Costa, Roger «Quin és l'origen del popular 'carajillo' i del seu nom?». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  5. pron. pop. cremaet
  6. «rebentat (2)». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Mans i Teixidó, Claudi. La química de cada dia : com la química ens ajuda a comprendre la cuina i moltes altres coses. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, p. 49-50. ISBN 978-84-475-3974-1. 
  8. Fàbrega i Colom, 2019, p. 468-469.
  9. «Rebentats, rasques, brufar» (en català). RodaMots. [Consulta: 3 agost 2017]. «S’usa «rebentar el cafè», per exemple: «Aquest cafè el podríem rebentar amb un poc de conyac». Un avantatge, per petit que sigui, sobre el castellà, el qual, que jo sàpiga, no pot dir «vamos a carajillar este café».»

Bibliografia[modifica]