Kumis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per la província de la Pèrsia medieval vegeu Qumis
Infotaula begudaKumis
Kumys-bottle.jpg
Tipuslàctic, Q26868628 Tradueix i Q26883701 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ingredientsllet d'euga Modifica el valor a Wikidata
Munyint una euga

El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%). Tot i que tradicionalment s'ha elaborat amb llet d'euga, avui dia es fa servir normalment llet de vaca. És una beguda tradicional de la zona de l'Àsia Central, anomenada airag per les tribus mongols, sobretot per la tribu coneguda com a Kirguís, que es pensa que van desenvolupar aquest tipus de beguda al voltant del segle xiii.[1][2]

Característiques[modifica]

Igual que el quefir, en la seva elaboració hi participen diversos microorganismes. Els principals bacteris làctics són Lactobacillus delbrueckii sbsp. bulgaricus i Lactobacillus acidophilus, així com llevats com ara Kluyveromyces lactis sbsp. lactis, Candida utilis, Candida quefir i Saccharomyces cerevisiae.[3]

Al segle XIX, el kumis es va popularitzar com un remei per combatre malalties com la tuberculosi, bronquitis, anèmia i refredats.[1]

Preparació[modifica]

En un recipient de vidre s'hi afegeix un llitre de llet sencera a temperatura ambient, 180 cc de kumis i 2 cullerades de llet en pols. Es tapa i deixa reposar, entre 12 i 24 hores, fins que coaguli. Un cop coagulat, es remou amb una cullera per dividir el coàgul en grumolls. Convé separar una part (180 cc) per poder elaborar la propera tanda. Deixar refredar a la nevera i afegir sucre o mel a l'hora de servir.[4][5]

Com que la llet d'euga (igual que la de camella) és pobre en caseïnes, el producte obtingut presenta un coàgul finament dispers, que se suspèn fàcilment i que amb prou feines es percep a la boca.[6]

Informació addicional[modifica]

El seu escàs contingut alcohòlic fa difícil l'aparició de símptomes de borratxera llevat que es consumeixi en quantitats elevades. No obstant, el kumis es pot destil·lar i produir una beguda de forta graduació alcohòlica anomenada arkhi.[1]

Bixkek, la capital de Kirguizistan, rep el nom de les lleteres emprades per elaborar kumis.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «El kumis, la champaña láctea». El Tiempo. [Consulta: 18 abril 2021].
  2. Ringmar, Erik. History of international relations : a non-European perspective, 2019. ISBN 978-1-78374-024-6. 
  3. Álava Zambrano, Carlos Antonio; Legton Solórzano, Wilmer Oswaldo. Efecto del tiempo y fermento láctico en la fermentación del kumis (pdf) (Tesi). Chone - Manabí: Universidad laica Eloy Alfaro de Manabí, 2015, p. 21. 
  4. «Kumis casero - probióticos para la salud y el bienestar». Fundación Procaps. [Consulta: 18 abril 2021].
  5. «Aprende a preparar kumis patiano el original». Facilísimo. [Consulta: 18 abril 2021].
  6. Olivera, Jorge. Caracterización tecnológica de cepas de bacterias ácido lácticsa aisladas de la leche. (pdf) (Tesi). Equador: Universidad de la República, juliol 2011. 
  7. Pancorbo, Luis. «Leche de yegua». El Periódico, 14-05-2009. [Consulta: 18 abril 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kumis