Setge de Montesa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de Montesa
Conquesta del Regne de València
Setge de Montesa (Països Catalans)
Setge de Montesa
Setge de Montesa
Setge de Montesa (Països Catalans)
Coord.: 38° 57′ 3″ N, 0° 39′ 15″ O / 38.95083°N,0.65417°O / 38.95083; -0.65417
Montesa y su Castillo.jpg
El castell de Montesa
Tipus setge
Data 15 de juliol - 29 de setembre de 1277
Coordenades 38° 57′ 03″ N, 0° 39′ 15″ O / 38.9508333333°N,0.654166666667°O / 38.9508333333; -0.654166666667
Lloc Montesa
Estat Espanya
Resultat Victòria cristiana
Bàndols
Corona d'Aragó Corona d'Aragó Islam Rebels musulmans
Comandants en cap
Corona d'Aragó Pere el Gran
Modifica les dades a Wikidata

El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.

Antecedents[modifica]

Article principal: Tercera revolta mudèjar

Després de la Conquesta del Regne de València, liderats per Al-Azraq es revoltaren en diverses ocasions.

El 1274 l'emirat de Gharnata i els benimerins van atacar els castellans a la riba del Guadalquivir, i nombrosos contingents d'aventurers es reuniren a l'entorn de Xixona per atacar la frontera granadina, però les incursions es van fer sobre les aljames murcianes i valencianes,[1] i la Corona va reaccionar amb duresa, però entre març i abril de 1276 els mudèjars del Regne de València es revoltaren per tot el territori, i a principis de maig Al-Azraq retornà després de divuit anys d'exili amb genets magrebins atacant als colons[2] i posà seriosament en perill el Regne. Després de la mort d'Al-Àzraq en el setge d'Alcoi, el seu fill fou el nou cap de la revolta: mil peons moros atacaren Llíria, els mudèjars de Beniopa es revolten, i l'exèrcit musulmà destruí Llutxent i avançava regne endins per la Vall d'Albaida. Hi va intentar conquerir les viles de Cocentaina, Petrer i Castalla però no ho va aconseguir. Jaume el Conqueridor es posà malalt i morí el 27 de juliol de 1276 i va heretar el tron valencià el seu fill Pere el Gran.

El setge[modifica]

Després de sotmetre diversos castells i destruir als genets magrebins,[2] Pere el Gran assetjà el Castell de Montesa el 15 de juliol de 1277,[3] que hagué de rendir a l'assalt el 29 de setembre.[4]

Conseqüències[modifica]

La revolta finalitzà l'octubre del 1277, abans que els granadins i els nord-africans pogueren socórrer els mudèjars. Pere I ordenà desarmar-los sense que foren castigats, però el procés de colonització es consolidà, reduint la població indígena a situacions de segregació i submissió.[2]

Referències[modifica]

  1. Hernàndez Cardona, Xavier. Història militar de Catalunya. Vol. 2. Rafael Dalmau, 2004, p.104-105. ISBN 84-232-0655-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Torró, Josep. El naixement d'una colònia: dominació i resistència a la frontera valenciana. Universitat de València, 2006, p.231. ISBN 8437064589. 
  3. Soldevila: p.40
  4. Soldevila: p.51

Bibliografia[modifica]