Vés al contingut

Setge de Xàtiva (1239)

Infotaula de conflicte militarConquesta de la ciutat de València
Conquesta del Regne de València
Setge de Xàtiva (1239) (Valencia 1235)
Setge de Xàtiva (1239)
Setge de Xàtiva (1239)
Setge de Xàtiva (1239)
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1239
Coordenades38° 59′ 25″ N, 0° 31′ 16″ O / 38.990278°N,0.521111°O / 38.990278; -0.521111
LlocXàtiva
ResultatVictòria musulmana
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó Corona d'Aragó Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Emirat de Mursiyya
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó Jaume el Conqueridor Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Abu Bakr ibn Hud

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Antecedents

[modifica]

El 1238, un cop conquerida Balànsiya, únicament quedaven dos estats musulmans a la península: l'Emirat de Gharnata i l'Emirat de Mursiyya, que controlava Alzira i Dàniyya amb el suport de Tunis. Els exèrcits de la Corona d'Aragó van continuar avançant cap al sud, fixant posicions front de la Corona de Castella, que també buscava estendre els seus dominis. Es va establir una fortalesa a Sellent i des d'ella es van disposar a atacar Xàtiva.

El setge

[modifica]

El 21 de maig de 1239 començà el primer setge sobre Xàtiva, i va durar algunes setmanes,[1] però no va reixir.

Conseqüències

[modifica]

L'any següent les tropes cristianes ho van tornar a intentar,[2] i per alçar el setge, Abu Bakr ibn Isa, alcaid de Xàtiva, es va convertir en vassall de Jaume I el Conqueridor, lliurant els captius cristians que retenia i el castell de Castelló de Xàtiva, un punt estratègic que dominava el gual de Barragà,[3] l'únic punt de creuament del Xúquer en el seu curs mitjà.

La conquesta de la ciutat va necessitar un tercer setge.[4]

Referències

[modifica]
  1. O'Connor, Isabel A. A forgotten community: the Mudejar aljama of Xàtiva, 1240-1327 (en anglès). 1a ed.. Koninklijke Brill NV Leiden, 2003, p.30. ISBN 90-04-12846-8. 
  2. (castellà) Miguel Gual Camarena, Notas históricas sobre Villanueva de Castellón Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine.
  3. Ribes Iborra, Vicent. «El castellet de Castelló, tercer castell de Xàtiva». A: Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer. 1a ed.. Universitat de València, 2002, p.103. ISBN 84-370-5514-8. 
  4. De los Angeles O'Connor, Isabel. A forgotten community: the Mudejar Aljama of Xàtiva, 1240-1327 (en anglès). 4a ed.. Leiden [u.a.] Brill, 2003, p.59. ISBN 9789004128460.