Setge d'Almenara
| Conquesta del Regne de València | |||
|---|---|---|---|
  Setge d'Almenara Setge d'Almenara | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 1238 | ||
| Coordenades | 39° 45′ N, 0° 13′ O / 39.75°N,0.22°O | ||
| Lloc | Almenara | ||
| Resultat | victòria de la Corona d'Aragó | ||
| Bàndols | |||
| |||
Racó d'Ademús (1210) | |
Després de la setge de Borriana, Almenara era terra de frontera amb el Regne d'Aragó, i fou concedida el 1236 per l'antic governador de Balansiya Sayyid Abu Zayd, en convertir-se al cristianisme, al bisbe d'Albarrasí. El rei reuneix les Corts generals a Montsó el 28 d'octubre de 1236 aconseguint tot l'ajut necessari, i fins i tot el Papa Gregori IX que qualifica l'acció amb el caràcter de croada i atorga una butlla el 2 de febrer de 1237.
En 1237, l'exèrcit, concentrat a Terol, va començar a baixar seguint el curs del riu Palància, prenent Uixó, Nules, i assetjant Almenara.[1] A continuació es va prendre Bétera, Paterna, i Montcada, per finalment el Puig, on esdevindria una batalla decisiva
Referències[modifica]
- ↑ «Setge d'Almenara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.