Francesc Xavier Hernàndez Cardona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Xavier Hernàndez Cardona
Xavier-Hernandez-Cardona.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1954 (62/63 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiador i professor
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Francesc Xavier Hernàndez Cardona (Barcelona, 1954) és un historiador català, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.

L'any 1979 es va llicenciar en Filosofia i Lletres, Secció d'Història Moderna i Contemporània, a la Universitat de Barcelona, amb la tesi de llicenciatura titulada "El MLE (Movimiento Libertario Español) y su desarrollo en Cataluña (1939-1945)", dirigida per Josep Termes.

El 1993 es va doctorar a la mateixa universitat amb la tesi "La Història de Catalunya a l'Ensenyament Primari i Secundari (1975-1990)", dirigida per Pelai Pagès.

Ha desenvolupat la seva carrera investigadora i docent en les especialitats de Didàctica de la Història i de les Ciències Socials, Didàctica del Patrimoni, Iconografia històrica, Museografia didàctica i Història militar de Catalunya.

Trajectòria acadèmica i de gestió[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 1979 va exercir com a professor a l'Escola Universitària de Formació del Professorat d'Educació General Bàsica (EGB) de la Universitat de Barcelona. El 1984 va esdevenir Professor Titular d'Escola Universitària, el 1995 Professor Titular d'Universitat i el 2003 va guanyar la plaça de Catedràtic d'Universitat de Didàctica de les Ciències Socials.

Exercí com a President de la Divisió de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona entre els anys 1999 i 2002 i des de l'any 2008 fins al 2015 ocupa el càrrec de Director del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la mateixa institució.

En representació d’Esquerra Republicana de Catalunya va ser Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya en el govern tripartit de Pasqual Maragall de 2003-2006, essent Carles Solà conseller del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Torna a ser Director General de Recerca durant els primers mesos del segon govern tripartit, essent Josep Huguet conseller del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. Va dimitir el març del 2007 en entendre que el govern de la Generalitat no donava prioritat estratègica a la recerca.

Com a Director General de Recerca va consolidar el sistema de recerca de Catalunya i va impulsar decididament la creació de centres de qualitat. Durant el seu període es van posar en marxa les institucions que vertebren el sistema de recerca català:

També va col·laborar en l'enfortiment i creació de noves seus de centres de recerca com:

Durant el seu mandat es van emprendre les obres del Sincrotró ALBA. Per tal de generar una potent xarxa de recerca va impulsar la creació d'una Agència Catalana de Recerca inspirada en el model alemany de l'Institut Max Planck i el Fraunhofer-Institut, intent que no va reeixir en acabar sobtadament la VII legislatura. Per la mateixa raó tampoc no va es va poder promulgar una Llei de la Ciència que donés cobertura a les estratègies de recerca. Va intentar vincular orgànicament el sistema de recerca de Catalunya amb el de França, i al respecte es van fer passes importants que van quedar aturades per les conjuntures polítiques.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona (Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, 2003-2006) amb Carles Solà, conseller del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

Entre les mesures que va impulsar, en va destacar la transformació de les beques FI (Formació d'Investigadors) en contractes de treball de 3 anys (més 1 previ de beca); la creació del programa post-doctoral Beatriu de Pinós, amb inserció inclosa de personal investigador a les empreses; la creació del programa ICREA júnior i l'estabilització dels investigadors del Programa Ramón y Cajal. Amb aquestes iniciatives es pretenia posar les bases d'una carrera investigadora pròpia a Catalunya. També va sistematitzar i impulsar convocatòries i estructures de recerca diverses com la SGR (Suport a Grups de Recerca), ARIE (Ajuts per a la Recerca, Innovació i Educació); XIRE (Xarxes d'Innovació i Recerca Educativa); o Excava, per impulsar les missions arqueològiques catalanes a l'exterior (Althiburos, Oxirrinc, Bactriana, Síria, entre altres).

A banda d'aquestes iniciatives també va contribuir a fer que destacats investigadors com Joan Massagué, Manuel Perucho o Juan Carlos Izpisúa poguessin treballar amb protagonisme a Catalunya.

Història i Didàctica de la Història[modifica | modifica el codi]

Va exercir com a professor a l'educació primària i secundària. La seva trajectòria com a Professor Titular d'Universitat i com a Catedràtic d'Universitat ha estat vinculada a la Didàctica de les Ciències Socials, Didàctica de la Història i Didàctica del Patrimoni.

Va col·laborar en les més diverses iniciatives d'innovació i recerca educativa. Esdevingué redactor dels projectes curriculars experimentals de Medi Social i Cultural (Educació Primària) i Ciències Socials (12-16) de la Reforma Educativa impulsada per la Generalitat de Catalunya a finals del segle XX.

És membre del Consell de Direcció de la Revista Guix i va ser fundador i co-director de la revista: Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Va desenvolupar activitats de recerca i innovació a l'entorn dels llibres de text i també ha generat models per a primària i secundària basats en la interacció entre imatge i text, que han estat àmpliament replicats des de finals del segle XX fins a l'actualitat. Entre les col·leccions més reeixides destaquen les de Barcanova per al Cicle Inicial, i les de Teide per al Cicle Superior i 12-16.

Ha col·laborat en el desenvolupament de noves tipologies de materials didàctics en base al disseny de quaderns d'activitats que integren documentació i recursos didàctics. Partidari de l'aplicació del mètode científic a l'aula, ha desenvolupat diferents propostes per potenciar, a partir de l'estratègia del descobriment, el treball amb diverses tipologies de fonts històriques. En aquest sentit, va fer la seva tesi doctoral sobre la imatge de Catalunya en els llibres de text durant el postfranquisme: "La Història de Catalunya a l'ensenyament primari i secundari (1975-1990)".

És autor de nombrosos articles i llibres de reflexió teòrica sobre la Didàctica de la Història i les Ciències Socials: Didáctica de las Ciencias Sociales; Ensenyar Història de Catalunya; 12 ideas clave: Enseñar y aprender historia. També ha escrit nombrosos llibres de difusió i divulgació de la història, així com monografies sobre temes singulars. Ha publicat nombrosos treballs i llibres d’història entre els quals destaquen les síntesis d’Història de Catalunya.

Ha estat investigador principal de nombrosos projectes competitius, entre altres quatre projectes de I+D+i del “Plan Nacional”. Els organismes de l’Estat (CNEAI) han reconegut la seva activitat com a investigador amb l’atorgament de quatre sexennis de recerca.

Iconografia històrica[modifica | modifica el codi]

Ha desenvolupat diversos treballs d'innovació i recerca centrats en la importància de la iconografia didàctica en Història, i ha aplicat els resultats a l'elaboració de llibres de text i de divulgació. També ha desenvolupat models de reconstrucció virtual d'espais arqueològics que ajuden a formular hipòtesis sobre parts i usos d'edificis i conjunts urbans.

Ha abordat el repte de recrear en un espai limitat l'evolució d'una ciutat. Els treballs desenvolupats sobre la Ciutadella Ibèrica de Calafell; el Poblat de Puig Castellar; el jaciment d'Empúries i la recreació de la ciutat romana d'Althiburos (Tunis) i de la Barcelona del segle XVIII, entre altres, són les experiències més remarcables.

Tot intentant desenvolupar les aportacions de l'il·lustrador britànic David Macaulay creà models genèrics de ciutat i recreà icònicament la seva evolució al llarg del temps. Aquest treball es desenvolupà en col·laboració amb l'extraordinari il·lustrador Jordi Ballonga. Els treballs van ser publicats per l'editorial milanesa Jaca Book entre el 1990 i el 1993, traduïts a diverses llengües del món i editats en diversos països (Itàlia, França, Regne Unit, Hongria, Països Baixos, Romania, Tunis, Espanya –edició catalana i castellana–, Estats Units, Japó i Alemanya). Es van dissenyar tres models de ciutat: BARMI, una urbs mediterrània del sud d'Europa; LEBEK, una ciutat del nord d'Europa; i SAN RAFAEL, una ciutat de Centreamèrica.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona, especialista en Didàctica de la Història i del Patrimoni, ha desenvolupat models d'iconografia sobre l'evolució històrica de nuclis urbans.

En el context del Tricentenari, i en col·laboració amb Guillem Hernàndez Pongiluppi, va desplegar una ambiciosa proposta iconogràfica a l’entorn del setge de Barcelona de 1713-1714 i de la batalla de l’Onze de Setembre.

Ha col·laborat amb diversos dibuixants (John Chien, Francesc Riart, Guillem Hernàndez, Mar Hernàndez) en temàtiques relacionades amb la poliorcètica, tecnologia militar, armament, etcètera. Cal destacar l'impuls de noves estratègies iconogràfiques, digitals i matte painting, amb il·lustradors com Guillem Hernàndez Pongiluppi i Mar Hernàndez Pongiluppi.

Museografia didàctica[modifica | modifica el codi]

Inicia les activitats en museografia a partir del 1992, en el projecte de restitució parcial de la Ciutadella Ibèrica de Calafell, que s'inspira en l'experiència didàctica de Lejre (Dinamarca). La relació amb Calafell es tanca amb la museïtzació del 1996. Gairebé en paral·lel va coordinar el projecte executiu històric i museogràfic del Museu d'Història de Catalunya, que s'implementa en un temps rècord de 18 mesos i que va ser un dels primers models d'Europa de museografia didàctica i interactiva en el camp de la història. La relació d'assessorament al museu acaba el 1997 a causa de la política regressiva, quant a museografia interactiva, que imposa la direcció del Museu. En els anys següents va criticar durament les polítiques de les direccions del museu, la desvirtuació i degradació del projecte original i la manca d’objectius de la institució.

Ha estat comissari (juntament amb Joaquim Torra) de l’exposició temporal “Donec Perficiam” instal·lada el 2013 en el Mercat del Born de Barcelona. Es tracta d’una de les exposicions temporals més visitades de la ciutat. El treball explica el setge de Barcelona i és un clàssic en museografia per la seva concepció moderna, per l’èxit de públic, per la varietat d’opcions museogràfiques emprades, per la rapidesa del seu disseny i execució i pel seu baix cost. Esdevingué l’exposició més exitosa en el context de les celebracions del Tricentenari del 1714.

En els seus treballs de museografia ha impulsat els conceptes de museografia didàctica i didàctica del patrimoni, entenent que la democratització de l'accés al coneixement exigeix propostes museològiques i museogràfiques amb capacitat d'incidir i de ser enteses per horitzons destinataris amplis.

En col·laboració amb el Dr. Joan Santacana i Mestre va crear l'any 2000 el grup de recerca "Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies" (DIDPATRI) i, en el marc de la Fundació Bosch i Gimpera i el projecte Àtica de quasiempreses, el "Taller de Projectes. Patrimoni i museologia".

Ha coordinat i participat en nombrosos projectes museològics i museogràfics. Entre altres, ha participat en el disseny de projectes d'idees per a centres com el Museu Arqueològic de Catalunya, el conjunt monumental d'Empúries i el Museu Marítim de Barcelona. També ha col·laborat en projectes executius diversos com ara:

Va col·laborar en la fundació del projecte UB-Projects, de relació universitat-empresa, entre la Universitat de Barcelona i el Grup Euphon, i amb altres convenis de col·laboració amb diverses empreses. Esdevingué co-director del Màster en Museografia Didàctica (Les Heures-Universitat de Barcelona).

Ha dirigit diverses tesis doctorals sobre aspectes d'història, patrimoni, museografia i didàctica (Dr. Josep Antoni Serra, Dr. Rafael Sospedra, Dr. Andreu Besolí, Dr, Ismael Almazán, Dr. Xavier Rubio, Dr. David Íñiguez i Dra. Pilar Molina).

És autor de nombrosos treballs i articles sobre museografia i museologia, entre els més singulars Museologia crítica i Museos de historia. Entre la taxidermia y el nomadismo, dels quals és co-autor amb Joan Santacana.

Va participar en la proposta didàctica i de dinamització cultural de les excavacions d'Althiburos (Tunísia).

És coordinador del grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya "DIDPATRI: Didàctica del Patrimoni" (SGR 2009-245; SGR 2012-945), la línia d'investigació del qual se centra en l'àmbit de la museografia didàctica.[1]

Darrerament, treballa en projectes vinculats amb línies de recerca emergents com museografia i iconografia, recursos iconogràfics digitals i l'explotació de la xarxa amb finalitats museogràfiques.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona ha dut a terme diversos treballs i recerques en l'àmbit de la història militar.

Història militar[modifica | modifica el codi]

Especialitzat en història militar, desenvolupa treballs i investigacions diverses en aquest camp. Una de les seves obres emblemàtiques són els 4 volums de la Història Militar de Catalunya i els llibres complementaris elaborats conjuntament amb Francesc Riart sobre els uniformes dels exèrcits catalans durant la Guerra de Successió, la Coronela i la uniformologia als Països Catalans.

Entre les aportacions singulars més reeixides destaca la interpretació de les batalles d'Empúries (195 aC) i Muret (1213); així com les hipòtesis sobre la geografia emporitana durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana, propostes elaborades a partir de l'ús de fonts primàries, simulació, teoria de jocs, treball de camp i fotografia aèria. Impulsa activament la recuperació dels espais històrics de la batalla de l'Ebre, amb treballs de recerca o de divulgació: Ebro 1938 i La Batalla de l'Ebre: Història, paisatge i patrimoni. Ha desenvolupat activitats de camp per identificar els espais del camp de batalla i participat activament en les campanyes cíviques en defensa de la integritat de les Serres de Pàndols i Cavalls.

Pel que fa a les activitats arqueològiques cal destacar la participació de DIDPATRI en l’excavació del camp de batalla de La Fatarella en col·laboració amb el CSIC i amb l’associació Lo Riu, i també han estat rellevants els treballs en els camps d’aviació republicans a la zona del Penedès en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Penedesencs.

Va ser redactor del primer intent de Pla Director dels Espais Històrics de la Batalla de l'Ebre impulsat per la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques.

Ha estudiat, i estudia, juntament amb Francesc Riart i Xavier Rubio, la problemàtica de creació de l'exèrcit català i de la Coronela del 1713-1714. Amb Francesc Riart va elaborar el primer atles il·lustrat d‘uniformologia dels Països Catalans i també ha col·laborat en alguns dels treballs innovadors endegats per Xavier Rubio a l'entorn de l'anàlisi històrica, la simulació i la supercomputació. Va ser fundador i primer codirector de la revista Ebre 38: Revista Internacional de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Ha intervingut en la museïtzació de grans conjunts poliorcètics: Dalt Vila (Eivissa), Muralles de Ceuta i Muralles de Melilla. A més ha coordinat o participat en les primeres excavacions arqueològiques de camps de batalla a Catalunya: Talamanca (2008), Cardedeu (2008), Prats de Rei (2009), Vesper de la Gloriosa (2010), Ordal (2010) i La Fatarella (2011).

Història de Barcelona i del Pla Cerdà[modifica | modifica el codi]

L’interès per la història de Barcelona es va traduir en una obra conjunta: “Passat i present de Barcelona”, desenvolupada entre el 1983 i el 1991, amb Magda Fernàndez, Mercè Tatjer, Mercè Vidal i Alicia Suárez. Els tres volums editats i un quart sense editar mostren de manera didàctica l’evolució de la ciutat de Barcelona des dels orígens fins als Jocs Olímpics. Posteriorment va escriure, com a únic autor una síntesi d’història de la Ciutat i diversos treballs sobre la història de Sants. D’especial interès va ser la recuperació i publicació de l’inventari del Vapor Vell de Sants del 1847, un document determinant per entendre el procés d’industrialització de la ciutat.

Una de les seves aportacions més interessants ha estat la teoria cabalística en el disseny de l’Eixample de Barcelona. Francesc Xavier Hernàndez ha defensat la possibilitat que Cerdà, en el context de l’ascens de la maçoneria catalana del XIX, dissenyés una nova ciutat com a capital d’un nou país tenint en compte les aportacions de la Càbala.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona és catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.

Projecció social i política[modifica | modifica el codi]

Ha participat en diversos moviments cívics en defensa del patrimoni. La seva aportació va ser rellevant en la campanya en defensa del Vapor Vell de Sants, emblemàtica en tant que va marcar l'inici de la recuperació del patrimoni industrial a Catalunya. També va participar en la defensa de les serres de Pàndols i Cavalls contra la ubicació de parcs eòlics. La seva participació esdevingué important en els processos de defensa i recuperació dels espais històrics de la Batalla de l'Ebre i d'altres enclavaments relacionats amb la Guerra Civil espanyola. Va participar de manera molt activa en la defensa del conjunt patrimonial del Born de Barcelona i de les restes arqueològiques del carrer Sant Honorat.

Com a Director General de Recerca es va oposar decididament a la Llei de Fosses entenent que era un instrument per impedir la recerca sobre els desapareguts durant la Guerra Civil a Catalunya. Alhora va posar els mitjans econòmics, des de la Direcció General de Recerca, a fi d’iniciar l’excavació de fosses a Catalunya, intent que va ser neutralitzat des del Memorial Democràtic i l’entorn de la vicepresidència del govern. Algunes de les campanyes arqueològiques en les quals es va implicar, entre el 2003 i el 2011, que implicaven la recuperació de cossos de soldats (Albinyana, Gandesa, Castellbisbal, La Fatarella) van ser impedides o sabotejades per la Generalitat.

Ha participat en moviments veïnals i ha exercit en diferents ocasions com a delegat sindical. D’ençà el 1970 va mantenir activisme contra el règim franquista, i també participà activament en la promoció de la democràcia militant en diferents partits i sindicats.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Fernàndez, M.; Hernàndez, F.X.; Suárez, A.; Tatjer, M.; Vidal, M. (1983). Passat i present de Barcelona. Materials per l’estudi del medi urbà. Barcelona: ICE-Universitat de Barcelona
  • Hernàndez, F.X. (1984). Lluci Emili Patern: legionari i ciutadà romà. Barcelona: Diputació de Barcelona
  • Hernàndez, F.X. (1990). Ensenyar història de Catalunya. Barcelona: Graó
  • Casas, J.; Fernàndez, M.; Hernàndez, F.X. (1992). El vapor Aymerich, Amat i Jover. Barcelona: Publicacions del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya/Generalitat de Catalunya
  • Hernàndez, F.X. (1993). Barcelona, història d'una ciutat. Barcelona: Llibres de l'Índex
  • Hernàndez, F.X. (2001-2004). Història militar de Catalunya: aproximació didàctica. 4 vols. Barcelona: Rafael Dalmau
  • Hernàndez, F.X. (2006). Història de Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau
  • Hernàndez, FX.; Comes, P. (1990): Barmi. A mediterranean city through the ages. Boston: Houghton Mifflin Company
  • Hernàndez, F.X.; Comes, P. (1990): Geschiedenis van een stad bij de middellandse Zee. Tarma. Bloemendaal. Països Baixos: J.H. Gottmer-Haarlem
  • Hernàndez, F.X.; Ballonga, J. (1991). A city of northern Europe through the ages. Lebek Boton: Houghton Mifflin Company
  • Hernàndez, F.X.; Ballonga, J. (1991): En havneby i nordeuropa. Hambeck. Fra stenalderboplads til storby. Kobenhavn. Dinamarca: Host&Son
  • Hernàndez, F.X.; Ballonga, J. (1992): Una citta del Centro America. San Rafael. Milano: Jaca Book
  • Hernàndez, F.X. (Coord.) (1996): Catalunya. Història i memoria. Barcelona: Generalitat de Catalunya/Museu d'Història de Catalunya/Enciclopèdia Catalana/Proa
  • Hernàndez, F.X. (2005). Renaissance fortifications in the Mediterranean: Eivissa. Eivissa: Ajuntament d'Eivissa
  • Hernàndez, F.X. (Coord.); Besolí, A.; Gesalí, D.; Íñiguez, D.; Luque, J.C. (2005): Ebro 1938. Barcelona: Inèdita Editores
  • Santacana, J.; Hernàndez, F.X. (2006). Museología crítica. Gijón: Ediciones Trea
  • Hernàndez, F.X.; Riart, F. (2007). Els exèrcits de Catalunya, 1713-1714. Barcelona: Rafael Dalmau
  • Hernàndez, F.X.; Íñiguez, D. (2008). La columna Macià-Companys. Barcelona: Institut d'Estudis Socioeconòmics/Fundació Josep Irla
  • Hernàndez, F.X.; Rubio, X. (2009). Talamanca, 1714. Arqueologia d'una batalla. Calafell: Llibres de Matrícula
  • Santacana, J.; Hernàndez, F. X.; Coma, L.; Martín, C. (2009). Obra oberta. Construint Barcelona. Barcelona: Angle Editorial
  • Hernàndez, F.X. (2010). The history of Catalonia. Catalonia, history and memory. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya
  • Hernàndez, F.X.; Rubio, X. (2010). Breve historia de la guerra antigua y medieval. Madrid: Ediciones Nowtilus
  • Arnabat, R.; Hernàndez, F.X. (2011). Estratègies de recerca i transferències del coneixement històric-arqueològic. El cas de l'aviació republicana, 1938-1939. Calafell: Llibres de Matrícula
  • Feliu, M.; Hernàndez, F.X. (2011). 12 ideas clave. Enseñar y aprender historia. Barcelona: Editorial Graó
  • Santacana, J.; Hernàndez, F. X. (2011). Museos de historia. Entre la taxidermia y el nomadismo. Gijón: Ediciones Trea
  • Pongiluppi, G.H.; Hernàndez, F.X. (2012). 1714, El setge de Barcelona. Barcelona: Angle Editorial
  • Hernàndez, F.X.; Rojo, M.C. (2012). Museografía didáctica e interpretación de espacios arqueológicos. Gijón: Ediciones Trea
  • Feliu, M.; Hernàndez, F.X (2013). Didáctica de la Guerra Civil española. Barcelona: Editorial Graó
  • Hernàndez, F.X.; Riart, F. (2014). Barcelona 1714. Jacques Rigaud crònica de tinta i pólvora. Barcelona: Librooks
  • Riart, F.; Hernàndez, F.X. (2014). Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
  • Casals, J.R.; Hernàndez, F.X.; Pongiluppi, G. (2014). Born 1714. Memòria de Barcelona. Barcelona: Angle Editorial
  • Hernàndez, F.X.; Feliu, M. (Coords.) (2014). 1714 a l'aula. 100 propostes didàctiques (primària i secundària). Barcelona: Graó Editorial

Referències[modifica | modifica el codi]