Didàctica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La didàctica és la disciplina científico-pedagògica que té com a objecte d'estudi el procés d'ensenyament-aprenentatge. És per tant la part de la pedagogia que s'ocupa dels sistemes i mètodes pràctics de ensenyament destinats a plasmar en la realitat les directrius de les teories pedagògiques. Molt vinculada amb altres ciències pedagògiques (com, per exemple, l'organització escolar i l'orientació educativa), la didàctica pretén fonamentar i regular els processos d'ensenyament i aprenentatge.

Els components que actuen en l'acte didàctic són:

  • El docent o professor,
  • El discent o alumne,
  • El contingut o matèria,
  • El context de l'aprenentatge i
  • Les estratègies metodològiques.

La didàctica es pot entendre com pura tècnica o ciència aplicada i com teoria o ciència bàsica de la instrucció, educació o formació.

La didàctica, a l'hora és art, si ho considerem com la manera d’entendre,transformar i percebre la realitat amb estètica, poètica i forma bella. Així, el caràcter artístic en l'acció ve donat per la seua espontaneïtat, idiosincràsia, dinamicitat, per la seua adaptabilitat a les característiques de cada situació.

Els diferents models didàctics poden ser models teòrics (descriptius, explicatius, predictius) o models tecnològics (prescriptius, normatius).

La història de l'educació mostra l'enorme varietat de models didàctics que han existit. La majoria dels models tradicionals se centraven en el professorat i en els continguts. Els aspectes metodològics, el context i, especialment, l'alumnat, quedaven en un segon pla.

Com resposta al verbalisme i a l'abús de la memorització típica dels models tradicionals, els models actius (característics de l'escola nova) busquen la comprensió i la creativitat, mitjançant el descobriment i l'experimentació. Aquests models solen tenir un plantejament més científic i democràtic i pretenen desenvolupar les capacitats d'autoformació.

Avui dia, l'aplicació de les ciències cognitives a la didàctica ha permès que els nous models didàctics siguin més flexibles i oberts, i mostrin l'enorme complexitat i el dinamisme dels processos d'ensenyament-aprenentatge.

Cal distingir:

  • Didàctica general, aplicable a qualsevol individu.
  • Didàctica diferencial, que té en compte l'evolució i característiques de l'individu.
  • Didàctica especial, que estudia els mètodes específics de cada matèria o assignatura (com per exemple didàctica de la llengua o de la música)

En resum, els eixos bàsics de la didàctica són:

  • Disciplina teòrico-normativa o explicativa-normativa.
  • Processos d'ensenyament aprenentatge o educació formal i no formal.
  • Aspecte multidimensional de l'objecte d'estudi.
  • Relacions personals de comunicació intencional.
  • L'aspecte centrar de l'objecte d'estudi de la didàctica és: l'acte didàctic (és la relació bipolar activa entre el docent i l'alumne).
  • Instrucció formativa o formació intel·lectual.
  • Dins el marc institucional.
  • Planificació del currículum, acció prèviament reflexionada.
  • És una Ciència de l'Educació, és tècnica, és art.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Didàctica Modifica l'enllaç a Wikidata