Alabarda

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'armaAlabarda
Lviv - Arsenal - 26.jpg
Tipus arma de pal
Modifica dades a Wikidata
Recreació històrica d'un cos d'alabarders escocesos

L'alabarda és una arma combinada de llança i destral.[1] Fa un parell de metres de llargada aproximadament. Va substituir la llança, ja que era més eficaç, fins i tot amb la cavalleria i va ser utilitzada fins al segle XVII. Actualment és utilitzada en uniformes de gala d'alguns exèrcits europeus com a la Guàrdia Suïssa del Vaticà. L'alabarda moderna va ser introduïda a Europa entorn el segle XII pels alemanys i els escandinaus.[1]

La paraula és d'origen alemany, inicialment helmbarte, avui Hellebarde: un mot compost de les paraules helm, pal i barte, destral.[2] El soldat que s'arma amb una alabarda es diu alabarder.[3]

Ja s'han trobat artefactes des del calcolític vers 2200 aC, com l'alabarda de coure descoberta Girona el 1930.[4][5] En la civilització d'El Argar es van trobar 39 alabardes en tombes de guerrers.[6] En perfeccionar-se amb metalls més més durs com l'acer, va ser utilitzada amb èxit com a arma d'infanteria des del final de l'edat mitjana fins al segle XVII. El seu ús en batalles d'infanteria, que es van saldar amb victòries en confrontacions amb tropes amb cavalleria pesada, va reformar la composició dels exèrcits i va tornar a donar una importància vital a la infanteria.[cal citació]

Va ser la seva fama que moltes tropes o cossos d'elit de la noblesa la portaven en versions ostentoses. En la campanya del 1713-1714 eren utilitzades pels oficials i suboficials. Tenien un valor més simbòlic que bel·lic.[7] Hi ha alguns cossos militars que la segueixen utilitzant en l'actualitat com a arma cerimonial. Actualment, els Reials Guàrdies Alabarders, un cos d'elit de la Guàrdia Reial per protegir la família reial d'Espanya o la Guàrdia Suïssa del Vaticà usen aquesta arma no només cerimonialment, sinó que també són entrenats per a emprar-la com a arma de combat.

Hi ha altres armes d'asta que van ser coetànies a l'alabarda i que podrien entrar a la família d'aquesta, com la partisana,[8] que equival a una alabarda amb el ferro molt gran i ample en forma de mitja lluna i tallant per ambdós costats, i la naginata, la qual va ser usada pels samurais del Japó feudal. Similar a l'alabarda, la naginata posseeix una fulla més prima i aerodinàmica que la d'una alabarda.[9]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Alabarda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Grimm, Jacob; Grimm, Wilhelm. «hellebarte, f.». A: Deutsches Wörterbuch (en alemany). edició en línia del 30.10.2017, 1854-1961. 
  3. «alabarder». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «L'edat dels metalls» (en català). Museu d'Arqueologia de Catalunya. [Consulta: 30 octubre 2017].
  5. Jusmet, Francisco Martí «Algunas observaciones sobre la alabarda de Gerona». Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana, 33, 1971, pàg. 289–292. ISSN: 2385-3352.
  6. «L'alabarda és la primera arma que es coneix d'El Argar». La Vanguardia, 19 juny del 2016.
  7. «Armament del 1714» (en català). Tricentenari 1714. [Consulta: 30 octubre 2017].
  8. «partisana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. «Mena d’alabarda de ferro més gran i ampla i tallant dels dos costats».
  9. Pérez i Garcia, Víctor Lluís. Anàlisi comparativa dels feudalismes japonès i europeu: aspectes militars i fortificacions. Madrid: Editorial Visión Libros, 2010, p. 46. ISBN 9788499836355. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alabarda Modifica l'enllaç a Wikidata