Juniperus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuJuniperus Modifica el valor a Wikidata
Juniperus communis, Aveyron, France A.jpg
ginebre comú Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
SubfamíliaCupressoideae
GènereJuniperus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicJuniperus communis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Sabina
Arceuthos Modifica el valor a Wikidata

Juniperus és un gènere de plantes gimnospermes dins la família cupressàcies,[1][2] que compren ginebres, càdecs i savines.[3]

El gènere inclou de 50 a 67 espècies, entre els quals hi ha els que s'anomenen ginebres (que conserven el fullatge juvenil espinós tota llur vida) o savina (que conserven el fullatge juvenil espinós tan sols els primers anys).

La distribució del gènere Juniperus és en l'hemisferi nord de l'Àrtic a l'Àfrica tropical, compresa també Amèrica del Nord i central. Són arbres o arbusts de fulla persistent, o acicular o imbricada. És molt distintiu l'estròbil femení arrodonit i carnós, és a dir el gàlbul dit ginebró i savinó per als ginebres i les savines respectivament.

Taxonomia[modifica]

Gàlbuls i fulles de Juniperus communis

Com a grup monofilètic[modifica]

Com a grup parafilètic[modifica]

Fustes[modifica]

Importància de les savines o junípers de les Bermudes[modifica]

Quan els colons anglesos arribaren a Bermuda hi havia boscos immensos de savines centenàries (Juniperus bermudiana). Aquestes savines bermudianes donen una fusta vermellosa i aromàtica, especialment preuada pels mestres d'aixa en la construcció de vaixells. Es tracta d'una fusta lleugera però tan forta com la fusta de roure. Pot treballar-se tan bon punt com es talla l'arbre i és resistent als corcs comuns i la floridura.

La baixa densitat de la fusta, i la facilitat de trobar-la en peces llargues i rectes la feien especialment adequada per a la construcció de pals de vaixell.

Coïncidència feliç o conseqüència lògica (l'aparell no es pot construir sense la fusta adequada), l'associació dels junípers i l'aparell bermudià va permetre que es desenvolupés aquest sistema de velam i es propagués per tot el món.

La cara fosca és la destrucció dels boscos per culpa de la qualitat de la fusta. Ja l'any 1627 les autoritats de Bermuda en restringiren l'exportació. Però la demanda i la sobre-explotació no minvaren fins a la generalització dels bucs d'acer. Quan semblava que els boscos es podrien regenerar en part, una pesta per culpa d'un insecte va destruir prop del 95% dels arbres que quedaven.[61][62]

Aïllament arquitectònic[modifica]

Una forma tradicional d’aïllament en les cases dels països nòrdics es basa en branques de savina, tallades i inter-llaçades, formant una capa impermeable a la pluja i formant una cambra d’aire.[63][64]

Usos culinaris[modifica]

Receptes[modifica]

Els ginebrons formen part de moltes receptes de cuina tradicionals dels Països Catalans. Bàsicament per les seves propietats aromatitzants.[65][66][67][68][69]

Ginebra [modifica]

La ginebra és un aiguardent compost d'uns 40 graus alcohòlics que s'obté de la redestil•lació d'alcohol que pot procedir de la fermentació i la destil•lació de maceracions diferents productes: malt, blat de moro, vi, etc., i en el qual han estat macerats ginebrons i petites quantitats d'herbes aromàtiques (coriandre, angèlica, etc.). És originari d'Holanda al segle xvi, passà a Anglaterra i d'allí a Menorca, on s'anomena gin.[70]

Oli essencial[modifica]

La destil·lació al vapor dels ginebrons produeix un oli essencial, incolor o de color groguenc o verdós molt pàl·lid. Entre els components d’aquest oli hi han terpenoides i compostos aromàtics com el cadinè i el sesquiterpè.[71][72]

Referències[modifica]

  1. Adams, Robert P. Junipers of the world : the genus Juniperus (en anglès). Vancouver, B.C.: Trafford, 2004. ISBN 1-4120-4250-X. 
  2. «Genere Juniperus». Flora Catalana. Associació Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2020-02-18. [Consulta: 24 juny 2020].
  3. Germain i Otzet, Josep. Els Sistemes naturals de la vall d'Alinyà. Barcelona: Institució Catalana d'Història Natural, 2004, p. 174. ISBN 84-7283-724-6. 
  4. Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1897, p. 377–. 
  5. Marie Harrison. Groundcovers for the South. Pineapple Press Inc, 2006, p. 61–. ISBN 978-1-56164-347-9. 
  6. Los Enebros (Juniperus rigida). Jardín Press, 2004. ISBN 978-84-96291-00-3. 
  7. Frank G. Hawksworth; Walter B. Epps Dwarf Mistletoes: Biology, Pathology, and Systematics. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1995, p. 2–. ISBN 978-0-16-042660-5. 
  8. Capote; José Ángel Afonso Vargas Aproximación al estudio de fitolitos, almidones y otros referentes microscópicos en plantas y materiales arqueológicos de las Islas Canarias. Bubok Publishing, 18 juny 2016, p. 128–. ISBN 978-84-686-8708-7. 
  9. Luis Ceballos Fernández de Córdoba; Luis Ceballos y Fernández de Córdoba; Francisco Ortuño Medina Estudio sobre la vegetación y flora forestal de las Canarias occidentales. Cabildo Insular, 1976. ISBN 978-84-500-1666-6. 
  10. Benito Valdés; Benito Valdés Castrillón La flora ibérica. Anaya, 1988. ISBN 978-84-207-3451-4. 
  11. Teresa Franquesa i Codinach. El paisatge vegetal de la península del cap de Creus. Institut d'Estudis Catalans, 1995, p. 158–. ISBN 978-84-7283-299-2. 
  12. Flora of Taiwan: Pteridophyta and gymnospermae. Epoch Publishing Company, 1975. 
  13. Juniperus lutchuensis.
  14. Francisco Gómez Marcado; Juan Francisco Mota Poveda Vegetación y cambios climáticos. Universidad Almería, 24 gener 2020, p. 303–. ISBN 978-84-16027-84-2. 
  15. María Cruz Caballero Salvador. Componentes de aceites esenciales de Juniperus Oxycedrus L., Juniperus Sabina L. y Juniperus Thurifera L.. Universidad, 1979. 
  16. Francisco Moreira; Margarita Arianoutsou; Piermaria Corona Post-Fire Management and Restoration of Southern European Forests. Springer Science & Business Media, 10 desembre 2011, p. 271–. ISBN 978-94-007-2208-8. 
  17. 17,0 17,1 17,2 [enllaç sense format] http://www.termcat.cat
  18. Adam Boratyński. Juniperus Drupacea Labill. in Greece, 1982. 
  19. Peter Jacobus Van Melle. Review of Juniperus Chinensis Et Al. New York botanical garden, 1947. ISBN 978-0-934454-72-8. 
  20. Bernd Herrmann. Beiträge zum Göttinger Umwelthistorischen Kolloquium 2009 - 2010. Universitätsverlag Göttingen, 2010, p. 100–. ISBN 978-3-941875-52-4. 
  21. James A. Duke. Duke's Handbook of Medicinal Plants of the Bible. CRC Press, 26 desembre 2007, p. 224–. ISBN 978-0-8493-8203-1. 
  22. Valerie Ann Worwood. The Fragrant Heavens. Transworld, 31 agost 2013, p. 395–. ISBN 978-1-4464-6416-8. 
  23. Mueller. Select Plants Readily Eligible for Industrial Culture Or Naturalisation in Victoria, with Indications of Their Native Countries and Some of Their Uses, 1876, p. 112–. 
  24. National register of medicinal plants. IUCN, p. 54–. ISBN 978-92-9144-048-1. 
  25. Juniperus komarovii.
  26. Rosa Cabal Blanch. Projecte de millora de l'hàbitat de la savina (Juniperus phoenicea) a la finca "Mas Grimau", Tarragona (Tarragonès). Universitat de Lleida, 2011. 
  27. Dominique Louppe. Plant Resources of Tropical Africa (PROTA). PROTA, 2008, p. 321–. ISBN 978-90-5782-209-4. 
  28. Hideo Sujimoto. Bonsai. Editorial Albatros, 30 juliol 2010, p. 35–. ISBN 978-950-24-1283-2. 
  29. Jingyun Fang; Zhiheng Wang; Zhiyao Tang Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate. Springer Science & Business Media, 15 setembre 2011, p. 32–. ISBN 978-3-642-15017-3. 
  30. George Gordon. A Supplement to Gordon's Pinetum: Containing Descriptions and Additional Synonymes of All the Coniferous Plants Not Before Enumerated in that Work ; with Corrections Up to the Present Time. H. G. Bohn, 1862, p. 33–. 
  31. Ramon Folch i Guillén. Natura, ús o abús?: llibre blanc de la gestió de la natura als països catalans. Institució catalana d'história natural, 1976. ISBN 978-84-7226-053-5. 
  32. Plant Inventory. The Department, 1917, p. 3–. 
  33. United States. Department of Commerce. Office of Technical Services. OTS., 1976, p. 92–. 
  34. Catalógo de los productos presentados en la exposición de agricultura celebrada en Madrid el año de 1857. Imprenta Nacional, 1857, p. 90–. 
  35. Víctor García Carabantes. Estudio del regenerado de la sabina albar (Juniperus thurifera L.) en los sabinares de Castilla y León, 2002. 
  36. Friedrich-Karl Holtmeier. Mountain Timberlines: Ecology, Patchiness, and Dynamics. Springer Science & Business Media, 15 març 2009, p. 34–. ISBN 978-1-4020-9705-8. 
  37. Agriculture Handbook. U.S. Department of Agriculture, 1989, p. 171–. 
  38. Jerzy Rzedowski; Graciela Calderón de Rzedowski Lista preliminar de árboles silvestres del estado de Guanajuato. Instituto de Ecologia A.C., Centro Regional del Bajío, 2009, p. 6–. ISBN 978-970-709-100-9. 
  39. Plantas y Hongos: enebro mexicano, Ashe`s juniper (engl.), Mexican-cedar (engl.), Ozark white-cedar (engl.)Juniperus ashei J. Buchholz
  40. M.M. Grandtner. Elsevier's Dictionary of Trees: Volume 1: North America. Elsevier, 8 abril 2005, p. 1090–. ISBN 978-0-08-046018-5. 
  41. Dictionnaire des sciences naturelles, dans lequel on traite méthodiquement des différens etres de la nature, considérés soit en eux-memes d’après l’ètat actuel de nos connoissances, soit relativement a l’utilitè qu’en peuvent retirer la médecine, l’agriculture, le commerce et les artes. Suivi d'une biographie des plus célébres naturalistes ... par plusieurs professeurs du Jardin du Roi, et des principales écoles de Paris. Tome premier(-soixante-unieme): CAR-CER. 7, 1817, p. 337–. 
  42. Andrew Ure. Ures̓ Dictionary of Arts, Manufactures, and Mines: Containing a Clear Exposition of Their Principles and Practice. Longman, Green, Longman, and Roberts, 1860, p. 617–. 
  43. INEGI. Guía para la interpretación de cartografía. Uso del suelo y vegetación. Escala 1:250, 000. Serie IV. INEGI, 1 desembre 2012, p. 59–. GGKEY:NSUA0TL27H2. 
  44. The Gymnosperm Database: Juniperus californica. Carrière 1854
  45. A. Michael Powell. Trees & Shrubs of the Trans-Pecos and Adjacent Areas. University of Texas Press, 5 juliol 2010, p. 27–. ISBN 978-0-292-78788-9. 
  46. Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Biología. Anales del Instituto de Biología. El Instituto, 1946. 
  47. Cultivars of Woody Plants: Juniperus communis, deppeana, horizontalis, and x media. TCR Press, 27 novembre 2016, p. 43–. GGKEY:T773XLWW0PB. 
  48. Maximino Martínez. Plantas utiles de la flora Mexicana. Ediciones Botas, 1959. 
  49. Elvia J. Jiménez Fernández. La Laguna de Tecocomulco: geo-egología de un desastre. UNAM, 2005, p. 158–. ISBN 978-970-32-3238-3. 
  50. INEGI. Diccionario de datos de Uso del Suelo y Vegetación. Escala 1:250 000. Versión 3. INEGI, 1 desembre 2014, p. 94–. GGKEY:XFUTZ6GQBU0. 
  51. Hong Qian; K. Klinka Plants of British Columbia: Scientific and Common Names of Vascular Plants, Bryophytes, and Lichens. UBC 0-7748-0652-7, 1998, p. 50–. ISBN 978-WJHM5GkC&pg=PA50. 
  52. Robert P. Adams. Junipers of the World: The Genus Juniperus. Trafford Publishing, 2011, p. 212–. ISBN 978-1-4269-5382-8. 
  53. Francisco Gómez Marcado; Juan Francisco Mota Poveda Vegetación y cambios climáticos. Universidad Almería, 24 gener 2020, p. 231–. ISBN 978-84-16027-84-2. 
  54. Daniel E. Moerman. Medicinal Plants of Native America, Vols. 1 and 2. University of Michigan Press, 1 gener 1987, p. 248–. ISBN 978-0-915703-09-8. 
  55. Proceedings-- Symposium on Shrub Ecophysiology and Biotechnology, Logan, Utah, June 30-July 2, 1987. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Intermountain Research Station, 1989, p. 1–. 
  56. Oscar van Auken. Western North American Juniperus Communities: A Dynamic Vegetation Type. Springer Science & Business Media, 4 desembre 2007, p. 289–. ISBN 978-0-387-34003-6. 
  57. Fieldiana: Botany. Chicago Natural History Museum, 1971. 
  58. Hong Qian; K. Klinka Plants of British Columbia: Scientific and Common Names of Vascular Plants, Bryophytes, and Lichens. UBC Press, 1998, p. 50–. ISBN 978-0-7748-0652-7. 
  59. Henk Maarse. Volatile Compounds in Foods and Beverages. CRC Press, 22 novembre 2017, p. 492–. ISBN 978-1-351-40534-8. 
  60. United States. Forest Service. Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1915, p. 9–. 
  61. Hermann Von Schrenk. Two Diseases of Red Cedar Caused by Polyporus Juniperinus N. Sp. and Polyporus Carneus Nees: A Preliminary Report. U.S. Department of Agriculture, 1900, p. 16–. 
  62. Bermuda Islands. Dept. of Agriculture and Fisheries. Monthly Bulletin of the Bermuda Department of Agriculture & Fisheries. Department of Agriculture and Fisheries., 1969. 
  63. Cladding and history. May 4, 2014 by Cindi.
  64. Bjørn Berge. Ecology of Building Materials. Routledge, 22 agost 2007, p. 348–. ISBN 978-1-136-40913-4. 
  65. Jaume Fabrega(Segona edició). El llibre de la ratafia (Segona edició). Cossetània Edicions, p. 78–. ISBN 978-84-9791-313-3. 
  66. Jaume Fàbrega. La cuina del país dels càtars: cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provença. Cossetània Edicions, 2003, p. 277–. ISBN 978-84-96035-80-5. 
  67. Joaquim Ruyra. El rem de trenta-quatre. Edicions 62, 1968. 
  68. Jaume Fàbrega. Dalícies. Cossetània Edicions, 2004, p. 251–. ISBN 978-84-9791-001-9. 
  69. Seminaris D'Estudis Universitaris. Institut d'Estudis Catalans, p. 35–. GGKEY:BR7AFR0HWLX. 
  70. «Juniperus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  71. Jeanne Rose. 375 Essential Oils and Hydrosols. Frog Books, 1999, p. 190–. ISBN 978-1-883319-89-2. 
  72. AntonC. deGroot; Erich Schmidt Essential Oils: Contact Allergy and Chemical Composition. CRC Press, 11 abril 2021, p. 428–. ISBN 978-1-00-043447-7. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]