Ginebre
Juniperus communis  | |
|---|---|
 Fruit | |
| Dades | |
| Font de | ginebró, juniper wood (en)  , oli de ginebre i smell of juniper berry (en) |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| NatureServe | segur |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Gènere | Juniperus |
| Espècie | Juniperus communis L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El ginebre (Juniperus communis),[1][2] és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies. És un arbre o arbust freqüent als Països Catalans.
Noms comuns
[modifica]Donat que és una planta molt corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: ginebre, ginebre mascle, ginebre negral, ginebre negre, ginebre real, ginebre ver, ginebrer, ginebrera, ginebró, ginebró (gàlbul), ginesta, ginebra, ginebro, ginestre, inebro, xinastra.[3]
Descripció
[modifica],_Santa_Perp%C3%A8tua_de_Gai%C3%A0.jpg)
Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust.
Les fulles són aciculars, disposades en grups de tres i amb una banda clara única a la part superior (el càdec, que és una espècie semblant, té dues ratlles blanques en comptes d'una).
Presenta dioècia, és a dir, que hi ha plantes només amb flors masculines que alliberen el pol·len durant març i abril, i plantes només amb flors femenines. Aquestes darreres són les que porten gàlbuls, estructures globulars morfològicament semblants a una baia i, per tant, llavors que es troben en quantitats de 3 a 6 en cada gàlbul.
L'estròbil, en aquest cas gàlbul, conegut com a ginebró, és de color blau, gairebé negre quan són madurs. Les llavors són dispersades pels ocells en els seus excrements.
Distribució i hàbitat
[modifica]És originària de l'hemisferi nord, a Euràsia i Nord Amèrica, i ocupa, incloent-hi les seves subespècies, una gran àrea des de la tundra a muntanyes al voltant dels 30 graus de latitud nord; és per tant, la conífera amb una distribució més àmplia de tot el món.[4]
A Catalunya el podem trobar a gairebé la totalitat del territori, en matollars i boscos clars entre els 0 i els 2.600 metres d'altitud.[5]
Precisament, alguns estudis dendrocronològics fets sobre individus que viuen a la tundra han trobat alguns exemplars especialment vells, que figuren entre els arbres (o arbusts) més vells mai registrats a Europa.[6] Concretament han trobat un exemplar de 1647 anys a Finlàndia (Lapònia) dins del cercle polar àrtic.
Taxonomia
[modifica]Juniperus communis va ser descrita per Carl Linné i publicat a Species Plantarum 2: 1040. 1753.[7]
El nombre de cromosomes de Juniperus communis (Fam. Cupressaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=22[8]
- Etimología
Juniperus: nom genèric que procedeix del llatí iuniperus, que és el nom del ginebre.[9]
communis: epítet llatí que significa comú, vulgar.[10]
- Subespècies i varietats
Donada la seva àmplia distribució hi ha diferents subespècies i varietats:
- Juniperus communis subsp. communis - Ginebre. Normalment un arbre o un arbust erecte, amb fulles de 8 a 20 mm de llargada; es troba a moderada o baixa altitud en climes temperats. És el ginebre en sentit estricte.
- Juniperus communis subsp. communis var. communis – Habita a Europa i la majoria d'Àsia septentrional.
- Juniperus communis subsp. communis var. depressa – Amèrica del Nord.
- Juniperus communis communis subsp. hemisphaerica (J.Presl & C.Presl) Parl. – Muntanyes mediterrànies
- Juniperus communis subsp. communis var. nipponica – Japó (a vegades considerat com una espècie diferent: Juniperus rigida var. nipponica)
- Juniperus communis subsp. alpina – Ginebró (sinònims J. c. subsp. nana, J. c. var. saxatilis). Arbust de creixement prostrat, amb fulles de 3 a 8 mm de llargada. Es troba en àrees subàrtiques o a gran altitud, en muntanyes de zones de clima temperat.
- Juniperus communis subsp. alpina var. alpina var. alpina - Habita a Groenlàndia, Europa i Àsia.
- Juniperus communis subsp. alpina var. megistocarpa - Habita a l'est del Canadà (difícilment distinguible de la var. alpina)
- Juniperus communis subsp. alpina var. jackii - Habita a l'oest de l'Amèrica del Nord.
- Juniperus albanica Pénzes
- Juniperus argaea Balansa ex Parl.
- Juniperus borealis Salisb.
- Juniperus caucasica Fisch. ex Gordon
- Juniperus compressa Carrière
- Juniperus cracovia K.Koch
- Juniperus dealbata Loudon
- Juniperus depressa Stevels
- Juniperus difformis Gilib.
- Juniperus echinoformis Rinz ex Bolse
- Juniperus elliptica K.Koch
- Juniperus fastigiata Knight
- Juniperus hemisphaerica C.Presl
- Juniperus hibernica Lodd. ex Loudon
- Juniperus hispanica Booth ex Endl.
- Juniperus interrupta H.L.Wendl. ex Endl.
- Juniperus kanitzii Csató
- Juniperus microphylla Antoine
- Juniperus niemannii E.L.Wolf
- Juniperus oblonga-pendula (Loudon) Van Geert ex K.Koch
- Juniperus oblongopendula Loudon ex Beissn.
- Juniperus occidentalis Carrière
- Juniperus oxycedrus subsp. hemisphaerica (J.Presl & C.Presl) E.Schmid
- Juniperus reflexa Gordon
- Juniperus saxatilis Lindl. & Gordon
- Juniperus suecica Mill.
- Juniperus taurica Lindl. & Gordon
- Juniperus uralensis Beissn.
- Juniperus vulgaris Bubani
- Juniperus withmanniana Carrière
- Sabina dealbata (Loudon) Antoine
- Thuiaecarpus juniperinus Trautv.[11][12]
Usos
[modifica]De vegades es fa servir com a planta ornamental. A Escandinàvia, n'utilitzen la fusta per a emmagatzemar productes làctics com mantega o formatge.
Els ginebrons (gàlbuls) són molt astringents si es mengen crus, però assecats serveixen per a fer salses en plats de carn.
La ginebra i la beguda típica d'Eslovàquia anomenada Borovička es fan amb els ginebrons. També a Finlàndia elaboren una cervesa, la sahti, aromatitzada amb els ginebrons.
També s'utilitzen els ginebrons per adobar carns.
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 70-71. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-07-30. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 20 febrer 2023].
- ↑ Trees of Eastern North America. New Jersey: Princeton University Press, 2014. ISBN 978-0-691-14590-7.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ Carrer, M; Dibona R, Frigo D, Gorlanova L, Hantemirov R, Unterholzner L, Normand S, Treier UA, Prendin AL «Common juniper, the oldest nonclonal woody species across the tundra biome and the European continent». Ecology, 106, 1-2025. anglès. DOI: 10.1002/ecy.4514. PMID: 39838703 [Consulta: 18 febrer 2025].
- ↑ «Juniperus communis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 20de desembre 2025].
- ↑ Löve, A.; Kjellqvist, E. «Cytotaxonomy of spanish plants. I. Introduction. Pteridophyta and Gymnospermae» (en anglès). Lagascalia, 2, núm. 1, 1972, pàg. 23-35.
- ↑ «Juniperus» (en anglès).
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets |comans - comptus», 2019.
- ↑ «Juniperus communis». The Plant List. [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ «Juniperus communis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 20 desembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]
- Conifer Specialist Group (1998). Juniperus communis. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 de maig del 2006 (en anglès). Database entry includes a brief justification of why this species is of least concern
- Flora Europaea: Juniperus communis
- Arboretum de Villardebelle photos of cones & shoots