Isidre el Llaurador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Isidre el Llaurador, o
Isidre de Madrid

Sant Isidre (quadre de l'Escola de Cusco del s. XVIII; Lima, Perú)
llaurador i confessor
Nom secular Isidro de Merlo y Quintana
Naixement 1080
Madrid (Regne de Castella)
Defunció 15 de maig de 1130
Madrid
Enterrament Col·legiata de Sant Isidre (Madrid) (entre 1212 i 1769, a S. Andrés)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 2 de maig de 1619, Roma per Pau V
Canonització 12 de març de 1622, Roma per Gregori XV
Lloc de pelegrinatge Madrid: San Isidro (sepulcre), San Andrés (antic sepulcre), Museo de S. Isidro (casa i pou); ermita de San Isidro
Festivitat 15 de maig
Fets destacables casat amb Santa María de la Cabeza
Iconografia amb eines de pagès; pregant, amb uns àngels llaurant amb bous al darrera o al costat
Patronatge Madrid, Estepona, La Orotava; pagesos espanyols (a Catalunya, patró dels pagesos des del s. XVII)

Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va subsituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort.

Vida i llegendes[modifica | modifica el codi]

El seu nom era Isidro de Merlo y Quintana. De molt jove, va treballar la terra, al servei del noble Iván de Vargas. En conquerir els almoràvids Madrid, va marxar a Torrelaguna, on va casar-se amb Maria Toribia, després canonitzada com a santa Maria de la Cabeza. Va dedicar la seva vida al treball i l'oració.

Entre els miracles que hom li atribueix, hi ha el del pou (on, gràcies a la seva oració, les aigües d'un pou pujaren fins que en pogué sortir un nen, son fill, que hi havia caigut; el nen és conegut com a 'San Illán, i el pou es conserva a l'anomenada Casa de San Isidro, a Madrid), i el miracle dels àngels (els àngels llauraven el camp amb els bous mentre Isidre pregava; Iván de Vargas, diu la llegenda, volia recriminar-li que es detingués contínuament a les església que trobava pel camí i que hi pregués, però va poder veure que els àngels feien la feina mentre el sant feia oració).

Culte religiós[modifica | modifica el codi]

Isidre va ser beatificat el 2 de maig de 1619 per Pau V i canonitzat poc després el 12 de març de 1622 per Gregori XV. Les seves restes van ser traslladades a l'església de San Andrés i, d'aquí, al Col·legi Imperial dels Jesuites, actualment Col·legiata de Sant Isidre.

Sant Isidre es festeja i celebra el 15 de maig, especialment a Espanya, Sardenya i els països sudamericans.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isidre el Llaurador