Català oriental central
Lingüística catalana | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
Segle xv: Segle d'or valencià Segle xvi-xviii: Decadència Segle xix: Renaixença Segle xx: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
· Normalització |
||||||
Portal del català | ||||||
El català oriental central, o simplement català central en no haver-hi cap occidental central, és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
- Subdialectes:
- Tarragoní (comparteix alguns trets amb el dialecte nord-occidental)
- Septentrional de transició (comparteix alguns trets amb el dialecte septentrional)
- Barceloní, a l'àrea de Barcelona.
- Trets dialectals:
- Xipella
- Parlar salat de la Costa Brava
Trets més importants[modifica]
- Articles definits: el, la, els, les. Personals : en, el i la.
- Verbs incoatius amb increment en -eix.
- Mots propis: ànec, sorra, ocell, etc.
- Sistema vocàlic tònic de set sons i àton de tres.
- Iodització.
- Plurals en -s.
Vegeu també[modifica]
![]() |
Vegeu la categoria Català central al Viccionari, amb una llista de mots sobre català central. |