Catanyol
 |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |
Catanyol és un mot creuat format per fragments de les paraules "català" i "espanyol", emprat en sentit pejoratiu per referir-se a la varietat mestissa de la llengua catalana, tant oral com escrita, fruit de la forta influència del castellà dins dels territoris de parla catalana i una manifestació de la situació regressiva del català com a llengua minoritzada.[1]
Cal no confondre'l amb l'anomenat "catañol" (en castellà), que es refereix a precisament el contrari, és a dir, a la parla castellana que s'apropia de paraules del català.
Segons l'autor Pau Vidal, el catanyol provocaria «un efecte o bé de certa comicitat (com si fos la imitació d'un mal aprenent de català, en la línia de l'humor barroer dels anys 60 i 70) o bé, cosa més greu, d'incapacitat del parlant d'expressar-se correctament».[2]
Altres noms[modifica]
Al País Valencià i a Mallorca hi ha, respectivament, els termes anàlegs castencià (a partir de «castellà» i «valencià»)[3] i castellorquí (de «castellà» i «mallorquí»).[4]
Valoracions[modifica]
Baldament hi ha autors que valoren l'existència del «catanyol» com un fenomen sociolingüísticament positiu quan té el seu origen en els castellanoparlants que s'incorporen al català en l'edat adulta, no ho és pas quan es refereixen al fet que la joventut catalana i els mitjans de comunicació (especialment els audiovisuals com la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) en facin ús,[5] ja que això pot fer, a llarg termini, que aquesta situació s'acabi acceptant com a "normal" i que el català esdevingui una mena de calc o dialecte de la llengua castellana.[6]
El juny de 2012, el nom aparegué al títol d'un llibre de Pau Vidal i Gavilán, Catanyol.es: El catanyol es cura, en el qual l'autor dona consells i exemples per a mirar de defugir la influència de l'espanyol i parlar un català més acurat. A la fi del 2013 es publicava el llibre "Un rèquiem pel catanyol" de Jordi Sedó a l'editorial Malhivern.
D'altres varietats mestisses[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Llengua minoritzada
- Conflicte lingüístic
- Persecució del català
- Interferències gramaticals del castellà sobre el català
Referències[modifica]
- ↑ Anna Aguilar-Amat i Laura Santamaria. Terminologia i llengües minoritzades, Quaderns, Revista de traducció 3, 1999 101-112.
- ↑ Vidal, Pau. El catanyol es cura. Barcanova, 2012. ISBN 8448930975.
- ↑ www.valencianisme.com, Carta d'Elvira Sanjuan al diari Información, 4.04.2008 Arxivat 2011-11-17 a Wayback Machine. i La endiablada esencia de la audiencia, Levante 3.04.1997 Arxivat 2010-11-17 a Wayback Machine.
- ↑ Radatz, Hans-Ingo. El castellano en las tierras de habla catalana (en castellà). Iberoamericana Editorial, 2008, p.113-132. ISBN 8484893480.
- ↑ Alexandre, Víctor. TV3 a traïció: televisió de Catalunya o d'Espanya?. 1a ed. Barcelona: Proa, 2006. ISBN 84-8437-909-4.
- ↑ Pazos i Noguera, Maria-Lluïsa. L'amenaça del català «light». Barcelona: Tibidabo Ediciones, 1990. ISBN 84-86421-66-7.
Enllaços externs[modifica]
Lingüística catalana | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dialectes |
|  | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Història |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gramàtica | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entitats | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
1En cursives, parlars locals i particularismes | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
