Valencià alacantí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El valencià alacantí és el subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a les Comarques del Sud, excepte la Marina Baixa i la població de La Torre de les Maçanes, i a part de l'Alcoià. És un subdialecte que presenta un alt grau de castellanismes i alhora, per contra, un alt grau d'arcaismes.

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

  • Com al meridional, l'article plural, tant masculí com femení, esdevé "es" davant paraula començada per consonant: es bous i es vaques; però pren les formes els, les davant mots començats per vocal: els alacantins i les alacantines.
  • Els pronoms febles es mantenen plens.
  • Absorció de la i [j] a l'aplec -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
  • Pas del diftong [ɔw] a [aw]: [baw] (bou), [aw] (ou), [paw] (pou).
  • La caiguda de la -d- intervocàlica s'estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa el mateix amb altres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder), cony (codony), puent (pudent). Al Baix Vinalopó quasi tota -d- intervocàlica és elidida.
  • La caiguda de la -s- intervocàlica en paraules terminades en -esa: vellea (vellesa), fortalea (fortalesa), altea (altesa). Tan sols és normatiu el terme Bellea i solament quan es refereix a la reina de les fogueres d'Alacant.
  • L'ús de l'adverbi de lloc aquí és molt estés en comptes del valencià general ací per al 1r grau de distància i existeix el demostratiu astò que ha substituït al general i normatiu "açò".
  • Castellanització del pronom feble li (di-li-ho) per se (di-se-ho). Aquest tret apareix tan sols en la població jove de les localitats valencianoparlants que emigra a grans poblacions on majoritàriament es parla el castellà. Per exemple, un jove provinent de Xixona que residix a Alacant.
  • La -r final s'elidix molt sovint.
  • Existeix un grau bastant alt de castellanismes, més que la resta de subdialectes: hay per hi ha, llimpiar per llavar (fer net), sacar per traure, assul per blau, niebla per boira, mueble per moble, etc.
  • Per contra d'aquestos castellanismes, a la Vall del Vinalopó (incloses Elx, Crevillent, Guardamar i Santa Pola) es conserven els adverbis "abans", "ans" i "denans" substituïts a la resta del valencià pel castellanisme antes. També s'hi conserva l'adverbi "dintre" alternat amb "dins", així com la preposició clàssica "devers" articulada [de'ves].
  • Com al valencià castellonenc i el valencià de transició, existeix la palatalització del grup "tz": setze ['sedze] > ['seddʒe], però per contra dels altres parlars, quan es fa aquesta palatalització, hi ha una geminació que fa distingible "setze" ['seddʒe] a "setge" ['sedʒe].
  • Com al valencià meridional, existeix una harmonia vocàlica amb les -a finals quan la síl·laba anterior té una vocal oberta. Existeix de dos tipus d'harmonia:
    • [-ɔ] quan hi ha [ɔ] (dona > ['dɔ·nɔ]).
    • [-ɛ] quan hi ha [ɛ] (terra > ['tɛ·rɛ]).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]