Vall-de-roures

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVall-de-roures
Valderrobres
Escut de Vall-de-roures
Castillo e Iglesia (Valderrobres).jpg
El castell i l'església de Vall-de-roures

Localització
Localització de Vall-de-roures.png
40° 53′ 00″ N, 0° 09′ 00″ E / 40.883333333333°N,0.15°E / 40.883333333333; 0.15
Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província de Terol
Capital Valderrobres
Municipis 1
Població
Total 2.311 (2016)
• Densitat 18,63 hab/km²
Gentilici vall-de-rourà, vall-de-rourana
Llengua Català
Geografia
Superfície 124,039366 km²
Altitud 508 m
Limita amb
Organització i govern
Legislatiu Ajuntament de Vall-de-roures
• Alcalde Carlos Luis Bone Amela
Indicatius
Codi postal 44580
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 44246
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Vall-de-roures és una vila i municipi capital de la comarca aragonesa del Matarranya, dins la província de Terol.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situat en un tossal, i als seus peus passa el riu Matarranya. Entornejat d'altes muntanyes i de pinedes. Una d'aquestes elevacions és Penya Aznar o La Caixa, en forma de taula. D'entre els elements que defineixen el paisatge de Vall-de-roures, pocs són tan característics com aquesta roca amb forma d'antiga caixa de cabals, visible des de quasi qualsevol punt del territori.

La història que hi és associada és sorprenentment antiga. Les restes trobades a dalt, diuen que ja era coneguda en els temps dels ibers, però la seua importància com a element definitori comença en els temps de la dominació musulmana, quan algunes fonts comencen a associar-la amb el Comte Aznar Galindo, fundador del comtat d'Aragó. Segons pareix, ell mateix, o més probablement algun dels seus continuadors, prengué "La caixa" com a punt estratègic des del qual dirigir els seus atacs a les posicions musulmanes. Des de llavors serà coneguda com a penya d'Aznar Lagaya, sent aquest últim una deformació del vocable medieval que definia precisament una caixa.

Acabada la reconquista, Alfons II d'Aragó, en el seu document de donació a l'arquebisbat de Saragossa, anomena la vall en què hui es troba Vall-de-roures "Vall de la penya Aznar lagaia" definint-la amb tot el territori.

En els segles posteriors, La Caixa ha anat acumulant llegendes i històries i ha sigut des de refugi de pastors fins objecte de culte pagà, i havarribat fins al present sent el millor testimoni de les arrels més antigues de Vall-de-roures.

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Pont i Portal de Sant Roc[modifica | modifica el codi]

S'entra al nucli antic per un pont gòtic sobre el Matarranya. La construcció del pont pareix ser associada a la de les seues muralles, de manera que podríem datar l'inici de les obres per a construir-lo entorn de 1390, amb la petició que l'arquebisbe Garcia Fernàndez d'Heredia fa davant de Joan I d'Aragó per a construir aquestes fortificacions. Fóra molt més difícil afirmar amb seguretat la data de la seua conclusió, segurament a començ del segle XV i essent Vall-de-roures davall la prelatura de Dalmao de Mur, responsable també de les plantes més altes del nostre castell.

Es tracta d'un pont completament medieval, de quatre forats, extremadament sòlid i proveït de tallamars en forma de falca pensats per a protegir-lo de fortes riuades i evitar l'acumulació de troncs. En el segle XVI s'instal·la sobre el seu últim tram l'ajuntament, modificant per tant l'aspecte del pont en el seu tram final en connectar-se amb la plaça.

El pont travessa l'antiga porta principal d'accés al recinte murallat. A final del segle XVI aquest portal va ser consagrat a Sant Roc, protector davant de les epidèmies i Patró de la població, hui en dia un dels portals millor conservats de tot el conjunt.

Panoràmica de Vall-de-roures des del pont sobre el riu Matarranya, amb vista al portal de Sant Roc. Al fons, l'església de Santa Maria la Major i el castell.
Vallderoures, Casa dels Mols, o Fonda de la Plaça

Casa dels Mols[modifica | modifica el codi]

És de final del gòtic, amb la clàssica lògia aragonesa (galeria exterior, ensostrada i coberta per davant) en la part alta.

Ajuntament[modifica | modifica el codi]

El segle XVI va ser una època de canvis en tot Europa. Les velles estructures de poder començaven a trontollar i nous corrents artístics aportaven formes diferents de construir i d'interpretar el món. En Vall-de-roures aquestes noves tendències es van cristal·litzar en la construcció de l'ajuntament. Símbol del progressiu augment de poder de la burgesia i els seus consells en detriment del poder de l'arquebisbat representat pel castell.

Ajuntament de Vallderoures

Es tracta d'un edifici inspirat en l'ajuntament d'Alcanyís, encara que ací s'afegiria una llotja amb fins comercials a més dels administratius i judicials que ja posseïa de per si l'edifici. Es construïx davall les ordes del mestre Antoni de Champanach dins de l'estil manierista i s'acaba en 1599, data que apareix esculpida en l'escut de la façana. Aquest escut té la peculiaritat d'aportar per primera vegada les figures de dues aixetes, un mascle i una femella, al tradicional escut del roure que ja simbolitzava Vall-de-roures des del segle XIII.

En 1847 s'encarrega al pintor Jerònim Palau de decorar la façana amb una pintura al·legòrica i en el qual fins i tot hui malgrat el deteriorament s, 'hi pode les paraules "pau", "unió" i "llibertat".

El 1929 l'ajuntament de Vall-de-roures va ser reproduït en el Poble Espanyol de Barcelona i des de llavors ha tingut diverses restauracions i reformes internes que han fet possible que a dia d'hui romanga el centre neuràlgic de l'administració local i la casa de tots els habitants de Vall-de-roures.

Palau[modifica | modifica el codi]

Malgrat ser un dels edificis més antics de Vall-de-roures, aquesta imponent construcció situada al peu del castell és també un dels que més ha sigut transformat pel pas del temps. Els primers documents que el mencionen daten del segle XVI, però és molt possible que estiguera en peu des de la primeria del XV. La seua funció original era la de servir com a seu per a la recaptació d'impostos i era, igual que el castell, propietat de l'arquebisbe de Saragossa. Esta relació amb el castell va donar lloc a certes peculiaritats en la seua construcció, com el fer que la planta baixa siga adossada a la muntanya i tinga un túnel de comunicació, segurament secret, per a arribar-hi. En el mateix edifici que el "palau" encara que probablement diferenciats, s'hi trobava l'antic hospital. Una mena d'alberg per a pobres propietat de l'església que va estar funcionant en estes dependències des del segle XVI fins al XIX, quan per causa de la desamortització passa a les mans de l'ajuntament i perdé progressivament la dita funció. Amb el pas del temps i ja entrat el segle XX, la funció de l'edifici seria la d'albergar les escoles municipals, la qual cosa es mantindria durant diverses dècades, i quedà després com a magatzem municipal. Hui en dia el que va ser l'edifici d'"el palau" és en bona part propietat privada, la part de propietat municipal és a l'espera d'albergar projectes d'interès comunitari

Castell-palau[modifica | modifica el codi]

Vista de Vall-de-roures des del seu castell-palau

L'origen del castell és incert. Les teories més recents ens porten fins a final del segle XII, però no és gens inhabitual la idea que siga molt més antic. L'única certesa és que està construït al voltant d'una roca natural (el cim de la qual fins i tot pot veure's en la seua segona planta) fortificada per a servir com a element defensiu, bé pels cristians en el procés de reconquista o per alguna de les cultures precristianes que van habitar estes terres.

A la fi del segle XIV, l'arquebisbe Garcia Fernández de Heredia comença la transformació del castell defensiu en un palau episcopal. Reconstrueix i amplia la planta baixa, la primera planta i deixa el seu segell personal en els nombrosos escuts heràldics que es troben en les seues estades. Garcia mor en 1411, però la seua tasca és continuada pels seus successors en el càrrec i molt especialment per Dalmau de Mur, responsable de la reconstrucció de la segona planta i part alta del castell.

Fins a final del segle XVII els arquebisbes de Saragossa van continuar de ser els Senyors del castell, començà després un progressiu abandonament i ruïna que el deixaria en un estat lamentable. En 1931 és declarat monument nacional, però les actuacions per a la seua reconstrucció no començarien fins a 1977, i especialment fins als anys 1982 i 1983, quan es recuperen voltes i sòls de bona part de l'antic palau.

Hui el castell de Vall-de-roures continua a enyorar la seua antiga esplendor, havent-se convertit en un espai per a la cultura on hi tenen lloc exposicions, congressos, actuacions de música i que mira al futur recordant el seu llarg passat.

Esglesia de Santa Maria La Major

Església de Santa Maria la Major[modifica | modifica el codi]

L'església, situada al costat del castell-palau, és un exemple de Gòtic llevantí de la província de Terol. Va començar la seua construcció en la segona meitat del segle XIV per l'Arquebisbe Pedro Lope de Luna, alçant aquest l'absis i els dos primers trams del temple.

Amb l'arribada de Garcia Fernández de Heredia a l'arquebisbat es conclou el tercer tram i el campanar, de construcció lleugerament posterior a l'edifici central, amb una randa perfecta entre el castell i l'església. Posteriorment, en el segle XVIII s'afegí una nova construcció, la sagristia encaixada junt amb l'absis del temple.

El segle XIX va veure un dels moments més foscos de l'església quan en 1877, el rector i els feligresos, després de veure com les seues peticions per a la reparació són ignorades, es veuen obligats a enderrocar la teulada del tercer tram, per constituir un seriós perill d'enderroc. Amb la pedra caiguda alcen un mur que deixa aïllada la part derruïda i que fins hui continua de tallar l'església sense que cap dels seus intents de restauració haja prosperat fins ara.

També la guerra civil va causar estralls en el temple destruint-ne el retaule renaixentista i causant seriosos danys a la decoració exterior, dambmnatges parcialment esmenats en 1966, quan una restauració popular del temple li tornà l'aspecte gòtic original, eliminant una gran part de la decoració posterior.

L'església de Santa Maria la Major s'ha utilitzat fins a gairebé l'estiu de l'any 2007, moment en el qual s'engegà un procés de restauració que encara no s'ha acabat.

Celebracions[modifica | modifica el codi]

A Vall-de-roures se celebra la matança del porc cada any. Hi ha Fires a principi de maig i de setembre.

La "Setmana Santa de Valderrobres" es celebra de la mateixa manera que es fa a l'anomenada "Ruta de tambor y Bombo". Cada Dijous Sant, al migdia es fa "La rompida del Silencio" a la Plaça d'España (davant l'ajuntament) i al vespre la "Procesión del Santo Entierrro".

La festa major es fa els dies 15 i 16 d'agost en honor a Sant Roc. Les festes duren una setmana i acaben amb la Romeria a Los Santos.[1]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Los Santos - Valderrobres» (en castellà). [Consulta: 8 abril 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vall-de-roures Modifica l'enllaç a Wikidata