Aiguaviva de Bergantes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAiguaviva de Bergantes
Aguaviva
Bandera d'Aiguaviva de Bergantes Escut d'Aiguaviva de Bergantes
Panorámica de Aguaviva (Teruel).jpg
Vista d'Aiguaviva

Localització
Localització d'Aiguaviva de Bergantes.png
40° 49′ 25″ N, 0° 11′ 51″ O / 40.823611111111°N,0.1975°O / 40.823611111111; -0.1975
Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província de Terol
Municipis 1
Població
Total 550 (2016)
• Densitat 13,05 hab/km²
Gentilici Aiguavivà, aiguavivana
Llengua Català
Geografia
Superfície 42,150653 km²
Altitud 459 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 44566
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 978
Codi INE 44004
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Aiguaviva de Bergantes és un municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Aiguaviva se situa a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d'Aragó i de València. La població, estable fins al 1930, ha disminuït de més de la meitat des d'aleshores. El conreu de regadiu (400 hectàrees) aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants. El secà (vinya, cereals i oliverar) ocupa unes 820 hectàrees, i a les terres no conreades (2800 hectàrees), cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. Al s. XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda. Les terres de conreu estan força repartides i, en general, són explotades pels propietaris. La vila (677 hectàrees [1981], aiguavivans; 549 m alt), gairebé equidistants d'ambdós rius, fou reconquerida al final del s. XII per Alfons I de Catalunya-Aragó. Al temple parroquial de Sant Llorenç, del s. XVIII, són venerades quatre hòsties consagrades, les quals, segons la tradició, se salvaren de l'incendi que el 1475 destruí l'antiga església. Durant la Primera Guerra Carlina fou batuda a Aiguaviva, el 29 d'abril de 1838, la partida del guerriller carlí Lluís Badoy (batalla d'Aiguaviva).

Lingüística[modifica | modifica el codi]

El parlar d'Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té unes característiques peculiars, que no es retroben exactament en cap altra població veïna, amb l'excepció de la Ginebrosa, a causa de l'aïllament de la vila de la resta del territori català (els seus habitants tenen més relació amb Morella i amb Alcanyís que no pas amb Vall-de-roures).

Té com a particularitats fonètiques davant el català general: manca dels fonemes [ɛ] [ɔ] el primer substituït, en determinats casos, per l'articulació [ja]: [pjál] per pèl; interdental fricativa sorda [θ] com a resultat de c davant e i i: (θẹles], (θiştéla] per celles, cistella; articulació apicointerdental africada sonora [d] com a resultat del grup de c davant e i i: [dọðe] per dotze; articulació d dels grups romànics contínua (l,n,r)+c davant ei i i: [dọņðẹla], [katorðe] per donzella, catorze, i inversió del grup tl procedent de t'l, que passa a ld: [ŕɔlde] en lloc de la forma rotlle o rotle.

Com a particularitat morfològica, cal destacar el fet que a la primera persona del singular del present d'indicatiu de la primera conjugació empren una <a>: jo canta.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguaviva de Bergantes Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Aiguaviva de Bergantes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.