Bellmunt de Mesquí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBellmunt de Mesquí
Belmonte de San José
Iglesia parroquial del Salvador.jpg
Església del Salvador a Bellmunt de Mesquí

Localització
Localització de Bellmunt de Mesquí.png
40° 52′ 34″ N, 0° 03′ 49″ O / 40.876111111111°N,0.063611111111111°O / 40.876111111111; -0.063611111111111
Estat Espanya
Comunitat autònoma Aragó
Província província de Terol
Municipis 1
Població
Total 119 (2016)
• Densitat 3,5 hab/km²
Llengua Català
Geografia
Superfície 33,962324 km²
Altitud 661 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Jose Javier de Miguel Martin
Indicatius
Codi postal 44642
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 44038
Modifica dades a Wikidata

Bellmunt de Mesquí és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya. A l'entrada de la població, hom troba un cartell que diu «Bellmunt», i un altre en castellà, «Belmonte de San José». Però a la comarca tothom lo coneix com a Bellmunt de Mesquí, nom que no agrada gaire als bellmuntans.

Segons l'eminent filòleg Joan Coromines, expert en estes matèries, des del punt de vista etimològic, lo nom prové del llatí bellus mons, al·ludint al vast domini de vista del tossal de Sant Josep, que cau sobre el poble, amb la seva ermita, famosa als entorns. L'any 1980 aconseguiren canviar el sobrenom «Mesquí» pel de Sant Josep.

L'Arxiu Membrado ha estat guardat per membres de la família Mur des de la seva fundació. L'actual guardià (2015) Ramon Mur és un pou de ciència, l'any 1990 publicà una obra interessant Sadurija, una mena de novel·la històrica amb annals secrets de la família Membrado, que tingué un gran impacte. També són fills il·lustres d'est poble Juan Pío Membrado Ejerique del qual a través del Centro de Estudiosos Bajoaragoneses, se va publicar, en edició facsímil, una interessant obra, El porvenir de mi pueblo: batalla a la centralización, i també va néixer a Bellmunt lo matemàtic José Mur Ainsa, les restes d'ambdós reposen al cementiri de la població.

L'arxiu de Juan Pío Membrado es conserva en la casa on va viure, i és l'arxiu de la vila. Hi ha en est arxiu una fotografia molt curiosa trobada últimament (2010) en la que si veuen José Mur Ainsa, Pere Bosch i Gimpera, Francesc Macià i el seu secretari, Joan Alavedra. La vila està situada ja a la frontera lingüística amb lo castellà i la parla és normal que tingui algunes característiques de transició. La casa de la vila és un edifici renaixentista amb llotja als baixos i balconada afegida posteriorment. A la façana hi ha un escut de la vila i la data del 1575. una mica més amunt, hi ha l'església parroquial dedicada a Sant Salvador. És un temple barroc de tres naus amb cúpula i campanar. La seva construcció s'acabà l'any 1742.

Se recomana visitar la Nevera, obra semi-subterrània situada a pocs metres del nucli urbà. La nevera és un pou rodó, fet de pedra, de 8,6 m de diàmetre i una alçada màxima fins a la volta de 9,2 m. Lo primer document que en fa menció és del 1636 i s'utilitzava per a conservar la neu caiguda a l'hivern. Era una activitat econòmica important per a poder conservar el menjar, refrescar begudes i per a usos terapèutics. La nevera de Bellmunt és una de les més ben conservades de la comarca.

Història[modifica]

Des del principi Bellmunt formà part del terme del Castell de Mont-roig i de la posterior comanda calatravesa. Lo rei Pere el Cerimoniós signà a Daroca, el 20 d'octubre del 1337, un document pel qual concedí a Bellmunt lo títol de vila, tot assenyalant-li un terme propi i la facultat de tenir consell, justícia, mostassaf i altres institucions per al seu govern. En altres temps, la vila de Bellmunt fou important, però actualment té un cens de 120 habitants.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellmunt de Mesquí Modifica l'enllaç a Wikidata