Bellmunt de Mesquí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBellmunt de Mesquí
Belmonte de San José (es) modifica
Escudo de Belmonte de San José (Teruel).svg
Iglesia parroquial del Salvador.jpg
modifica

Localització
Localització de Bellmunt de Mesquí.png modifica
 40° 52′ 34″ N, 0° 03′ 49″ O / 40.876111111111°N,0.063611111111111°O / 40.876111111111; -0.063611111111111
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaTerol modifica
Població
Total113 (2019) modifica
• Densitat3,33 hab/km²
Predomini lingüísticCatalà
Geografia
Superfície33,962324 km² modifica
Altitud661 m modifica
Limita amb
Organització política
• Alcalde modificaJose Javier de Miguel Martin modifica
Identificador descriptiu
Codi postal44642 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE44038 modifica

Bellmunt de Mesquí és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya. A l'entrada de la població, hom troba un cartell que diu «Bellmunt», i un altre en castellà, «Belmonte de San José». Però a la comarca tothom lo coneix com a Bellmunt de Mesquí, nom que no agrada gaire als bellmuntans.

Segons l'eminent filòleg Joan Coromines, expert en estes matèries, des del punt de vista etimològic, lo nom prové del llatí bellus mons, al·ludint al vast domini de vista del tossal de Sant Josep, que cau sobre el poble, amb la seva ermita, famosa als entorns. L'any 1980 aconseguiren canviar el sobrenom «Mesquí» pel de Sant Josep.

L'Arxiu Membrado ha estat guardat per membres de la família Mur des de la seva fundació. L'actual guardià (2015), Ramon Mur, és un pou de ciència: l'any 1990 publicà una obra interessant, Sadurija, una mena de novel·la històrica amb annals secrets de la família Membrado, que tingué un gran impacte. També són fills il·lustres d'est poble Juan Pío Membrado Ejerique, del qual a través del Centro de Estudiosos Bajoaragoneses, se va publicar, en edició facsímil, una interessant obra, El porvenir de mi pueblo: batalla a la centralización; i també va néixer a Bellmunt lo matemàtic José Mur Ainsa, les restes d'ambdós reposen al cementiri de la població.

L'arxiu de Juan Pío Membrado es conserva a la casa on va viure, i és l'arxiu de la vila. Hi ha en est arxiu una fotografia molt curiosa trobada últimament (2010), en què es veuen José Mur Ainsa, Pere Bosch i Gimpera, Francesc Macià i el seu secretari, Joan Alavedra. La vila està situada ja a la frontera lingüística amb lo castellà i la parla és normal que tingui algunes característiques de transició. La casa de la vila és un edifici renaixentista amb llotja als baixos i balconada afegida posteriorment. A la façana hi ha un escut de la vila i la data del 1575. Una mica més amunt, hi ha l'església parroquial dedicada a sant Salvador. És un temple barroc de tres naus amb cúpula i campanar. La seva construcció s'acabà l'any 1742.

Se recomana visitar la nevera, obra semisubterrània situada a pocs metres del nucli urbà. La nevera és un pou rodó, fet de pedra, de 8,6 m de diàmetre i una alçada màxima fins a la volta de 9,2 m. Lo primer document que en fa menció és del 1636 i s'utilitzava per a conservar la neu caiguda a l'hivern. Era una activitat econòmica important per a poder conservar el menjar, refrescar begudes i per a usos terapèutics. La nevera de Bellmunt és una de les més ben conservades de la comarca.

Història[modifica]

Des del principi Bellmunt formà part del terme del Castell de Mont-roig i de la posterior comanda calatravesa. Lo rei Pere el Cerimoniós signà a Daroca, el 20 d'octubre del 1337, un document pel qual concedí a Bellmunt lo títol de vila, tot assenyalant-li un terme propi i la facultat de tenir consell, justícia, mostassaf i altres institucions per al seu govern. En altres temps, la vila de Bellmunt fou important, però actualment té un cens de 120 habitants.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellmunt de Mesquí