Arenys de Lledó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arenys de Lledó
Arens de Lledó
Localització

Localització de Matarranya respecte de l'Aragó Localització d'Arenys de Lledó respecte Matarranya

Església de l'Assumpció
Església de l'Assumpció
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província de Terol
Matarranya
Predom. ling. Català
Superfície 34,3 km²
Altitud 381 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
208 hab.
6,06 hab/km²
Coordenades 40° 59′ 0″ N, 0° 16′ 0″ E / 40.98333°N,0.26667°E / 40.98333; 0.26667Coord.: 40° 59′ 0″ N, 0° 16′ 0″ E / 40.98333°N,0.26667°E / 40.98333; 0.26667
Organització
Nuclis
• Alcalde:

1
Maria Teresa Querol Tallada

Arenys de Lledó (en castellà Arens de Lledó[2]) és un municipi de la província de Terol a la comarca del Matarranya, a la Comunitat Autònoma d'Aragó. Té una població de 217 habitants (INE 2008) i una extensió de 34,27 km².[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble d'Arenys de Lledó està situat a la zona més oriental de la província de Terol, dins de la Franja de Ponent, a la comarca del Matarranya, en un vessant muntanyós, a la ribera del riu Algars, que marca el límit amb la Terra Altai Catalunya. En aquesta ribera, es troba el galeró, que és un lloc de banys molt freqüentat pels seus habitants i visitants.

Destaca en el seu municipi l'Església de l'Assumpció de Nostra Senyora, de construcció gòtica de carreus (s. XIV i XV) que posseeix un arc passadís d'origen medieval. Al presbiteri es troba una escultura decorativa de dos peixos, emblema d'aquesta vila. Aquesta església va ser declarada "Bé d'Interès Cultural el 8 de febrer de 1983".

Arenys de Lledó es troba molt pròxima a Horta de Sant Joan, Catalunya, coneguda d'una banda per ser l'entrada al Parc Natural dels Ports, i, d'altra, perquè Picasso hi va passar una temporada i hi va iniciar la seva etapa cubista. A pocs quilòmetres, la capital cultural del Matarranya, Calaceit, lloc freqüentat per artistes.

Història[modifica | modifica el codi]

En 1785 va ser distingida amb els privilegis de vila.

Edat del bronze i període iber[modifica | modifica el codi]

Va ser el primer assentament humà a l'aire lliure. S'han trobat túmuls funeraris en molt bon estat de conservació.

Època islàmica[modifica | modifica el codi]

Es conserva l'"assut" (De l'àr. Hisp. Assúdd, i aquest del àr. Clas. Sudd). Paraula d'origen àrab que significa 'barrera', sent aquesta habitual per elevar el nivell d'un cabal o riu per tal de derivar part d'aquest cabal a les séquies.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Hi ha les restes de la muralla i a 6 km, a l'ermita de Sant Hipòlit (Sant Pol), hi ha la base d'una columna medieval jalona. També es troba en aquest lloc, una creu paté templera. Aquest santuari encara és avui un centre de peregrinació i celebra un aplec cada any, el primer dissabte del mes de maig. La tradició diu que és el lloc on les dones demanaven una bona maternitat. Es puja a l'ermita a través d'un sender flanquejat per xiprers antiquíssims. Es troba en el lloc, un primitiu eremitori.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

La guerra civil espanyola (1936-1939) també va sacsejar a aquest poble. A la propera localitat de Gandesa, Terra Alta es troba, el centre d'estudis de la Batalla de l'Ebre.

A causa de la postguerra i a les grans gelades, es va produir un moviment migratori cap a Barcelona, ​​la seva àrea metropolitana i València, a la recerca de noves oportunitats de treball.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de l'Assumpció

Església de l'Assumpció[modifica | modifica el codi]

Destaca en el seu municipi l'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu, de construcció gòtica (s. XIV i XV) que posseeix un arc passadís d'origen medieval. Al presbiteri hi ha una escultura decorativa de dos peixos, emblema d'aquesta vila. Aquesta església va ser declarada Bé d'Interès Cultural el 8 de febrer de 1983.

Ermita de Sant Pol[modifica | modifica el codi]

A 6 km d'Arens de Lledó, dins del seu terme municipal, s'alça l'ermita de Sant Pol, sobre un antic eremitori de l'època medieval. Flanquejada l'ermita per xiprers, li atorga al lloc un aire místic. De fet, aquest aire místic i l'enclavament on es troba, va fer que aquest lloc fos un punt de trobada entre artistes de reconegut nom, que celebraven allí les seves reunions per parlar de llibres, pintures i escultures.

El primer dissabte del mes de maig es realitza una romeria amb una tradicional missa a l'ermita.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura és la principal font d'ingressos. Destacar els cultius de l'olivera, l'ametller i la vinya. L'activitat empresarial, es basa en el turisme, disposant d'una oferta d'allotjaments rurals, també trobarem petits negocis i una cooperativa agrícola.

Demografia[modifica | modifica el codi]

A causa de l'atractiu paisatgístic d'aquest municipi s'ha incrementat el cens de població vinguda d'altres llocs d'Espanya i fins i tot d'altres països europeus i Nord-amèrica.

Cinema[modifica | modifica el codi]

En aquest petit municipi trobarem un cinema que projecta pel·lícules per als socis de l'Associació Cultural El Galeró. Aquest local disposa d'un escenari recentment reformat, on es preveu realitzar obres teatrals i actuacions musicals.

Natura[modifica | modifica el codi]

El riu Algars al seu pas per Arenys.
  • Algars

El riu Algars es troba entre Catalunya i Aragó. És un afluent del riu Matarranya. Podem trobar-hi: merla d'aigua, crancs autòctons, madrilles, tortugues i barbs culirrojos. L'Algars forma en el seu recorregut basses naturals amb esquerdes en les seves roques que emmagatzemen aigües que conviden al bany els dies calorosos de l'estiu. Molt conegudes les seves piscines naturals, de les quals destaquem: el galeró, que és una zona de banys utilitzada per habitants i visitants d'aquest bonic municipi.

  • Aus

Podem veure sobrevolant la zona, a les majestuoses: àguiles reals i cuabarrades. Si ens endinsem en els seus boscos de pins, ens trobarem amb el bec picapins i el trencapinyes.

  • Fauna

Podem amb sort, albirar alguna cabra hispànica i segur que ens trobarem amb esquirols. Si fem un recorregut nocturn, és possible que ens creuem amb algun gat salvatge, geneta i fins i tot amb la guineu.

  • Vegetació

Boscos de pinedes del tipus silvestre i negre, boix, ginebres, aurons, teixos, avellaners, alzines, ametllers, oliveres i roures. En els massissos rocosos, també trobarem espècies medicinals i aromàtiques, com la farigola i el romaní.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Vigília de Reis (5 de gener). A la plaça de l'Ajuntament Cavalcada de Reis que donen regals als nens i majors, cridant-los pel seu nom. Organitza Església Parroquial.
  • Sant Antoni Abat (17 gener o primer dissabte següent). Se subhasten menjars i postres. El total de la subhasta és per fer millores i contribuir al sosteniment de l'Església i les seves obres. Organitza Comissió de Sant Pol.
  • Santa Àgueda (11 de febrer). Dia de les dones. En aquest dia les dones veneren la tradició. Acte religiós a favor de Santa Àgueda. Lliurament de la "tetilla". Dinar de dones i actes festius. Organitza Comissió Santa Àgueda.
  • Carnestoltes. Recuperant aquesta festa. Disfresses amb desfilada pels carrers del poble. Organitza Associació Cultural El Galeró.
  • Sant Jordi (23 d'abril). Venda de flors i llibres. Actuació d'un espectacle infantil. Organitza: AMPA i Associació Cultural El Galeró.
  • Sant Pol (El primer dissabte del mes de maig). Romeria. Tradicional missa a l'ermita, lloc freqüentat pels vilatans i forasters. Menjars familiars i jocs infantils. Tauleta a càrrec dels quintos.Organitzen: Ajuntament Arenys de Lledó, Associació de Sant Pol i Comissió de Festes.
  • Sant Cristòfol (10 de juliol). Benedicció de vehicles. Organitza: Església Parroquial. Sopar de germanor al Poliesportiu: Organitza: Comissió de Festes.
  • Setmana Cultural (6 al 10 d'agost). Organitza Associació Cultural El Galeró, diferents actes culturals i musicals. Concurs de truites.
  • Festes Majors (Del 12 al 16 d'agost). Organitza Comissió de Festes.
  • Fira de l'Ametlla (Cap de setmana més proper a la festivitat del Pilar 12 d'octubre). Recuperació d'una de les festes patronals. Fira en què s'ofereixen tapes elaborades amb ametlles, degustacions de productes, xerrades tècniques sobre el cultiu dels ametllers i venda de productes artesans i artesanals. Organitza la comissió de la Fira de l'Ametlla, creada dins de l'Associació Cultural EL Galeró.

Associacions[modifica | modifica el codi]

  • Associació cultural El Galeró, organitza diversos tallers i actes durant tot l'any.
  • AMPA, organitza actes infantils, alguns d'ells en col·laboració amb l'Associació cultural El Galeró.
  • Comissió Església parroquial, encarregada de la preparació d'actes i festes religioses i de l'arranjament i decoració de l'Església, catalogada com a Bé d'Interés.
  • Comissió Santa Àgueda, encarregada d'organitzar el dia de les dones al mes de febrer.
  • Comissió de Sant Pol, encarregada de l'arranjament i decoració de l'ermita de Sant Pol.
  • Comissió de la fira, s'encarrega de l'organització de la fira de l'ametlla.
  • Comissió de festes, encarregada de l'organització de les festes patronals.
  • Junta Local de l'AECC (Associació espanyola contra el càncer). Primera Junta constituïda a la comarca del Matarraña.
  • Associació de jubilats I pensionistes "El Raig".

L'Associació Cultural El Galeró, organitza diversos tallers i actes lúdics per a totes les edats durant tot l'any.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arenys de Lledó Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. La denominació oficial és bilingüe segons el Decret legislatiu 2/2006, de 27 de desembre, del Govern d'Aragó.
  3. «Arenys de Lledó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.