Geneta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Geneta
Geneta comuna al zoo de Breslau
Geneta comuna al zoo de Breslau
Geneta
Geneta

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Viverridae
Gènere: Genetta
Espècies

Vegeu secció Espècies.

Les genetes (gènere Genetta) són uns mamífers de la família dels vivèrrids de l'ordre dels carnívors, relacionades amb les civetes i els linsangs. Totes les genetes es troben dins el gènere Genetta, encara que, de vegades, la geneta aquàtica, és col·locada dins el gènere Osbornictis (un gènere propi). Les genetes són feliformes, i per tant, d'alguna manera estan relacionades amb els gats.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

La majoria tenen un pelatge llarg i cobert de taques, una cua llistada, el cap petit i grans orelles. Com les civetes, les genetes tenen glàndules almesqueres que utilitzen per marcar el seu territori. Se sap que es posen sobre dues potes (les del darrere) quan marquen el seu territori. Les genetes són criatures molt àgils, amb un reflexos increïbles i unes habilitats d'escalada excepcionals. Són els únics vivèrrids que es posen drets, recolzant-se només sobre les potes del darrere.

Les genetes tenen cues molt llargues (entre 1 i 1,5 vegades la longitud dels seus cossos), cosa que els proporciona una gran estabilitat.

Totes les espècies de geneta viuen exclusivament a l'Àfrica, excepte a l'àmpliament estesa geneta comuna (Genetta genetta), la qual es pot trobar al nord-oest de l'Àfrica i arreu d'Europa, parts de l'Orient Pròxim i les illes Balears. Les subespècies d'Eivissa, com la Genetta genetta isabelae estan catalogades com vulnerables dins la Llista Vermella de la UICN.

Genetes domèstiques[modifica | modifica el codi]

Algunes espècies com la geneta comuna i la geneta tacada, cada cop més són mantingudes com a mascotes arreu del món. La seva naturalesa curiosa i juganera és similar a la d'un gat, o la d'una fura domestica. Poden ser alimentades amb menjar per a gats i fures, i ser entrenats perquè utilitzin la sorra higiènica com ho fa un gat.

Les genetes són animals curiosos però prudents i s'espanten amb facilitat. Se'ls poden fer carícies, però generalment no els agrada estar retinguts. Les genetes poden estrènyer el seu cos per fer-lo passar a través de qualsevol obertura per on hi passi el cap.

Tenen urpes parcialment retràctils que utilitzen per escalar i agafar les preses, però no per lluitar. Són mascotes molt netes, que generalment fan ús de les caixes de sorra. Quan s'espanten, les genetes poden alliberar una olor molt forta de les seves glàndules odoríferes, que utilitzen principalment per marcar el seu territori.

Les genetes poden ser socialitzades per coexistir en pau amb altres mascotes com gats o gossos, però atacaran a petites mascotes com ocells o hàmsters. En captivitat poden viure fins a 20 anys.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wozencraft, W. C. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, p. 2142. ISBN 9780801882210. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geneta Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Morrison, Paul. Mammals, Reptiles & Amphibians of Britain and Europe (en anglès). MacMillan, 1994, p. 132–133. ISBN 0-333-62998-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]