Georges Cuvier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorges Cuvier
Georges Cuvier 3.jpg
Biografia
Naixement (fr) Jorges Léopoldo Chostito Federico Dagobert Capen
23 agost 1769
Montbéliard (França)
Mort 13 maig 1832 (62 anys)
París
Causa de mort Còlera
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 8
  Parell de França 


  Q28494890 Tradueix 


  Seat 35 of the Académie française Tradueix 

Dades personals
Grup ètnic Francesos
Religió Protestantisme
Formació Universitat de Stuttgart
Activitat
Camp de treball Anatomia comparativa
Ocupació Geòleg, anatomista, paleontòleg, polític, zoòleg, ornitòleg, acadèmic, catedràtic, biòleg, escriptor, malacòleg, ictiòleg, botànic, arqueòleg, filòsof i antropòleg
Ocupador Collège de France (1800–1832)
Muséum national d'histoire naturelle
Professors Johann Simon von Kerner
Alumnes Pierre-Joseph van Beneden, Victor Audouin i Henri Milne Edwards
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Henri Marie Ducrotay de Blainville
Abreviació d'autor en botànica Cuvier
Abreviatura d'autor en zoologia Cuvier
Altres
Títol Baró
Cònjuge Anne-Marie Duvaucel Tradueix (1804–)
Fills Clémentine‏ Cuvier Tradueix
Germans Frédéric Cuvier
Parents Alfred Duvaucel (fillastre)
Sophie Duvaucel Tradueix (fillastra)

Find a Grave: 7733
Modifica les dades a Wikidata
Aquest autor és citat en taxonomia animal amb el nom «Cuvier».
Georges Cuvier, retratat per Mathieu-Ignace van Brée.

Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert, Baró de Cuvier (Montbéliard, 23 d'agost de 1769 - París, 13 de maig de 1832) fou un naturalista i paleontòleg francès.

Cuvier va ser el primer gran promotor de l'anatomia comparada i de la paleontologia. Va ocupar diferents llocs d'importància en l'educació nacional francesa a l'època de Napoleó i durant la restauració dels Borbons. Va ser nomenat professor d'anatomia comparada del Museu d'Història Natural de París.[1] En el seu moment va ser molt seguida la seva polèmica amb Jean-Baptiste Lamarck, a qui va ridiculitzar en diverses ocasions per les seves teories evolucionistes, precursores de les de Charles Darwin.

El Baró de Cuvier també va propagar el concepte de catastrofisme geològic que, mitjançant l'estudi comparat dels restos ossis de mamífers actuals i les formes fòssils dedueix que els organismes extints havien estat exterminats per alguna catàstrofe geològica i, posteriorment, havien estat reemplaçats per els organismes que es trobaven en l'actualitat.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pelayo, Francisco. De la creación a la evolución. Darwin (en espanyol). Tres Cantos, Madrid: Nivola, Libros y Ediciones, desembre de 2001, p. 24,25. ISBN 9788495599223.