La Pobla de Benifassà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticala Pobla de Benifassà
Escut de la Pobla de Benifassà
Escut de la Pobla de Benifassà
La Pobla de Benifassá.JPG
Vista de la Pobla

Localització
Localització de la Pobla de Benifassà respecte del País Valencià.png
40° 39′ 23″ N, 0° 09′ 24″ E / 40.6563297°N,0.1566012°E / 40.6563297; 0.1566012
Estat Espanya
Autonomia Comunitat Valenciana
Província província de Castelló
Comarca Baix Maestrat
Municipis 9
Conté El Bellestar
Població
Total 209 (2016)
• Densitat 1,54 hab/km²
Gentilici Poblatà, poblatana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 136 km²
Altitud 705 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Organització i govern
• Alcalde Víctor Gargallo Bel
Indicatius
Codi postal 12599
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12093
Codi ARGOS 12093
Altres dades

Web www.lapobladebenifassa.es
Modifica dades a Wikidata

La Pobla de Benifassà és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat. El seu territori abasta la major part de la Tinença de Benifassà.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La Pobla de Benifassà compta amb un gran terme, molt esquerp i muntanyós, dominat per les Muntanyes de Benifassà, una serra amb gran valor botànic i faunístic (cabres salvatges, voltors, falcons, rossinyols, etc.) regat pels rius de La Canal, de l'Empedrada i el de la Sénia, molt maltractat, segons denuncien els ecologistes de la comarca, per obres realitzades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, especialment a la zona de la Font de la Peinare on han obert camins per facilitar l'accés als pescadors esportius que hi acudeixen a la pesca de la truita. Els paratges més cridaners són, a banda dels boscs de pi, alzina, carrasca, faig, etc... els barrancs de la Tenalla, l'Avellana, el Salt, La Fou, La Pica i Bel; el pantà d'Ulldecona; les fonts de Lluny, de la Caritat, de Boixar, de la Roca i de Coratxà; el Tossal dels Tres Reis, a Fredes (1.356 ); el Racó dels Presseguers; el Portell de l'Infern, i la cova de l'Àngel.

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

Limita amb Castell de Cabres i Rossell al Baix Maestrat, Vallibona a la comarca dels Ports, Pena-roja i Vall-de-roures a la comarca aragonesa del Matarranya i La Sénia a la comarca catalana del Montsià.

Nuclis de Població[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

La Tinença o Setena de Benifassà, està formada per set localitats (Ballestar, Bel, Boixar, Castell de Cabres, Coratxà, Fredes, i la Pobla de Benifassà); va pertànyer en feu a l'Abat del Monestir, actualment ocupat per monges cartoixes de l'Orde de Sant Bru únic a Espanya.

Vista del Ballestar

Durant l'època musulmana la vida dels seus habitants es desenvolupava al recer del castell de Beni Hassan, que fou conquerit per Jaume I (1208-1276), el qual ordenà construir el primer monestir del Cister al País Valencià; fou l'abat del monestir, Berenguer de Concavella, amb una carta pobla de l'11 de gener del 1261, sobre els llogarets de Bel·loc i Albari, qui va fundar el poble que històricament es mantingué dintre de la Tinença, o Setena, de Benifassà.

la Pobla[modifica | modifica el codi]

Va ser fundada per l'abat Berenguer de Concavella amb una carta de poblament, la de l'11 de gener de 1261, sobre els llogarets de Bel·loc i Albari. En el seu terme es troben les restes del monestir de Benifassà, fundat per monjos del Monestir de Poblet en 1233 sent ja, en 1250, un dels grans senyorius eclesiàstics valencians medievals. També es troba en el seu terme el poblat de Mangraner, la carta de poblament del qual és de 4 de maig de 1269.

el Boixar[modifica | modifica el codi]

Vista del Boixar

Aquesta pedania de la Pobla de Benifassà també va pertànyer a la Tinençia de Benifassà, ja que, després de la conquesta cristiana del segle XIII, era patrimoni del monestir d'aquest nom. El 15 de març de 1236, Blasc d'Alagó va realitzar una primera repoblació juntament amb Fredes, atorgant carta de poblament a favor de Domènec Berenguer. En 1463 va quedar totalment despoblada com a conseqüència de la guerra civil de Catalunya. És molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acords municipals sobre ús del terme. Va ser zona d'actuació carlista durant el segle XIX.

Fredes[modifica | modifica el codi]

Vista de Fredes

És el poble més septentrional del País Valencià i es troba a 1.090 m. d'altitud. Històricament, va formar part de la Tinença de Benifassà, per pertànyer des del segle XIII al senyoriu del monestir d'aquest nom. Va rebre una primera carta de poblament de Blasc d'Alagó el 15 de març de 1236, juntament amb el Boixar, i una definitiva de l'abat del monestir en 1266, amb unes exigències molt dures que incloïen partició de la collita. Va ser abandonat durant la guerra de Catalunya en 1463, i també en temps de Felip IV quan es va produir la invasió francesa de Catalunya. Va ser zona de control carlista durant el segle XIX. En 1977 va ser annexionat a la Pobla de Benifassà. En el seu terme es troba el cim del Tossal dels tres Reis (1.356 m.). Al sortir de Fredes es troba l'antic monestir de Santa Maria de Benifassà, el primer que es va fundar en terres valencianes. El primer edifici es va construir en la muntanya de Santa Escolàstica, en la qual es va establir una comunitat cistercenca procedent del Monestir de Poblet, en 1233, aprofitant el castell que els musulmans anomenaven de Beni-Hazà. En 1250 els monjos es van traslladar a les noves dependències, situades en el pla situat al costat del castell, amb la qual cosa va quedar abandonat. L'església va ser acabada en 1276 i a partir d'aquí el monestir ha passat per diverses vicissituds, amb èpoques d'esplendor i altres de penúries, fins que les guerres de la Independència i de Successió van acabar arruïnant-lo. Després de l'exclaustració de 1834 va ser ocupat pels carlistes, i Cabrera va convertir les seves dependències en hospital de sang i camp de concentració. Tot això va ser causa de dispersió i pèrdua dels tresors que posseïa, com per exemple el primer manuscrit del Llibre dels Furs. En 1931 va ser declarat Monument Nacional. Actualment és propietat de l'orde de Sant Bru que va establir la primera cartoixa femenina d'Espanya, després de la reconstrucció realitzada per la Diputació de Castelló.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 269 254 243 228 256 246 252 263 299 296 283 316 290 254

Distribució de la població entre els diferents nuclis:

Entitat de població Habitants (2013)
La Pobla 111
Fredes 39
El Ballestar 37
Coratxà 22
El Boixar 18
Convent de Benifassà 11
Mas del Molí de l'Abat 9
Sant Pere 4
Mangraner 3

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Adell Adell UCD 19/04/1979
1983 - 1987 José Ramón Royo Giner PSPV 28/05/1983
1987 - 1991 José Ramón Royo Giner PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 José Ramón Royo Giner PSPV 15/06/1991
1995 - 1999 José Ramón Royo Giner PSPV 17/06/1995
1999 - 2003 José García Diana PP 03/07/1999
2003 - 2007 José García Diana PP 14/06/2003
2007 - 2011 Víctor Gargallo Bel PSD 16/06/2007
2011 - 2015 Víctor Gargallo Bel PP 11/06/2011
Des del 2015 David Gil Ventaja PP 13/06/2015

Economia[modifica | modifica el codi]

Les activitats econòmiques són la ramaderia i la restauració.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Al terme de la pobla de Benifassà trobem les següents microrreserves de flora:

  • Molí de l'Abat
  • Tossal de Mitjavila
  • Punta de Solà d'En Brull
  • Font de l'Ombría
  • Salt de Robert
  • Mas del Peraire
  • Tossal de Cervera
  • Carrascal del Mas del Peraire
  • Racó dels Presseguers
  • Pouet de Félix

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE (En 1981 ha estat compatibilitzada la població dels nous pobles incorporats al municipi: El Ballestar, Boixar, Coratxà i Fredes).
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]