Alcalà de Xivert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlcalà de Xivert
Escut d'Alcalà de Xivert
Escut d'Alcalà de Xivert
Alcalá de Xivert.Iglesia Parroquial de San Juan Bautista.jpg
Vista aèria de l'Església de Sant Joan Baptista i el Campanar

Localització
Localització d'Alcalà de Xivert respecte del País Valencià.png
40° 18′ 15″ N, 0° 13′ 30″ E / 40.304184°N,0.2250867°E / 40.304184; 0.2250867
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Baix Maestrat
Municipis 4
Població
Total 6.893 (2016)
• Densitat 41,14 hab/km²
Gentilici Xivertí, xivertina
Gaspatxer, gaspatxera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 167,56 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 155 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Festa major
Sant Joan Baptista i Sagrat Cor de Jesús
Del 20 al 31 d'agost
Patró Sant Joan Baptista (Degollació),
Mare de Déu dels Desemparats,
Sagrat Cor de Jesús,
Sant Iscle i Santa Victòria
Dia de mercat Divendres (Alcalà) i Dimarts (Alcossebre)
Organització i govern
• Alcalde Francisco Juan Mars
Indicatius
Codi postal 12570
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12004
Codi ARGOS 12004
Altres dades

Web www.alcaladexivert.es
Modifica dades a Wikidata

Alcalà de Xivert és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat. Té 7.233 habitants (INE 2014).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat al nord del País Valencià, entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior, sorprèn amb un paisatge on contrasten els plans i les muntanyes, alternades amb les platges i zones rocoses del litoral.

La seva orografia està composta principalment per dos sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porció N.O. amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d'Irta, paral·lela al mar des de la mateixa arrel, des d'Alcossebre a Peníscola, formant altres estriacions menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogràfic territorial.

Quant a la xarxa hidrogràfica, es distingeix per una sèrie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Coves, també conegut en el seu últim tram com Sant Miquel, i les rambles del Mas, Valldanxer, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Coves, en la seva desembocadura al mar, forma un delta pedregós i un estany conegut com L'Estany.

Barris i pedanies[modifica | modifica el codi]

Al terme municipal d'Alcalà de Xivert (i dependents del mateix ajuntament), es troben també els següents nuclis de població:

  • Alcossebre. Nucli de població coster creat al segle XIV, i actualment centre turístic, amb 10 km de cales i platges, àmplies, netes i tranquil·les.
  • Capicorb. Nucli de població coster amb platges molt tranquil·les, poca densitat turística i població estable disseminada.
  • Les Fonts. Conjunt d'urbanitzacions centrades en la de Les Fonts, iniciadora de la població en la dècada dels 60, i que amb posterioritat es construí el Port Esportiu de les Fonts al costat de la Platja de les Fonts.

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

El terme municipal d'Alcalà de Xivert limita amb les localitats de La Salzadella, Santa Magdalena de Polpís, Peníscola, Les Coves de Vinromà, Vilanova d'Alcolea, Bell-lloc i Torreblanca.

Accessos[modifica | modifica el codi]

S'accedeix per carretera a aquesta localitat des de la N-340 o des de l'AP-7, per la sortida Torreblanca/Alcossebre i, des de l'interior s'arriba per la CV-133, que enllaça a Les Coves de Vinromà, amb la CV-10. Té estació de tren de la línia L7

Història[modifica | modifica el codi]

Nombroses troballes arqueològiques permeten afirmar la presència humana en el terme d'Alcalà de Xivert des de molt antic. Indústria lítica epipaleolítica, entorn de l'any 9000 a. de C., s'ha trobat a la Cova dels Diablets, juntament amb ceràmica del neolític mitjà i indústria lítica del neolític final. De l'eneolític s'han trobat restes ceràmiques en la Cova de la Torrera. Es constata la presència de materials portats pels pobles comerciants, com un escarabeig egipci a la necròpoli de la Solivella, així com ceràmica púnica i grega a diversos jaciments.

De l'època ibèrica es troben abundants restes arqueològics: Poblats com El Palau i El Tossalet, necròpolis com La Solivella, el jaciments més important d'aquest període, i El Baixador d'Alcossebre, làpides escrites, restes ceràmiques i metalls a El Corral de Royo, Polpís, Irta i Xivert, monedes en Regalfarí, Alcalà i Xivert, i soterraments dispersos en Capicorb, Palaba i Alcossebre, que demostren una densa xarxa de poblament en aquesta època. La romanització es constata en la presència de làpides funeràries en el Corral de Royo, Corral Blanc i Almedíxer, i en la via que creuava de nord a sud el terme pel pla d'Alcalà.

Els vestigis medievals més antics són els de la fortalesa àrab de Xivert, les muralles de la qual de circumval·lació del nucli urbà (s. X-XII) acullen l'obra dels Templers (segle XIII). Amb la conquesta, l'Orde del Temple, organitza el territori de la batlia de Xivert amb la concessió de la carta de poblament a la seva població musulmana en 1234, als nous assentaments cristians d'Alcalà (1251); Alcossebre (1261); Almedíxer i Castellnovo (1261). D'entre elles aviat destacarà Alcalà, que es convertirà en cap de la comanda. Dissolt i extingit el Temple, és substituïda per la nova Orde de Montesa. En època moderna una sèrie d'atacs van caure sobre la població: la moreria d'Alcalà de Xivert va ser saquejada per Estellés en 1521; en 1547 un atac de pirates berberiscos és rebutjat per la població d'Alcalà, així com un altre a la torre vigia de Capicorb en 1586. Una vegada unida la batlia a la Corona en 1592, i després de l'expulsió dels moriscs, es va intentar repoblar la localitat mudèjar de Xivert, cosa que va fracassar, i es va haver d'afegir aquest, juntament amb Santa Magdalena de Polpís, a Alcalà en 1632. Alcossebre, que havia obtingut la seva segona carta de població en 1330, va ser incorporat en 1663. En el segle XIX es va produir la segregació de Santa Magdalena de Polpís i el gran creixement de la població que va passar dels 800 veïns (uns 3.200 habitants) en temps de Cavanilles, als més de 6.000 habitants de 1900. El segle XIX va donar capitosts a la causa carlista, (d'entre els quals destaca en la tercera guerra, Pasqual Cucala), raó per la qual va ser durament reprimida la vila, després de la victòria liberal. En el segle XX, després dels desastres de la guerra civil, es va veure sumida en una regressió econòmica, propiciada a més per la seva agricultura de secà, situació que es va anar modificant sensiblement des dels anys 70 per l'extensió del regadiu i l'auge del turisme en la costa d'Alcossebre i Capicorb.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La següent gràfica de barres arreplega l'evolució poblacional d'Alcalà de Xivert durant la major part de l'època estadística:

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 5.456 5.750 6.164 6.324 6.449 6.752 7.074 7.358 7.884 7.926 7.860 8.175 8.218 8.208

Distribució de la població entre els nuclis de població:

Entitat de població Habitants (2008)
Alcalà de Xivert 3.971
Alcossebre 2.151
Capicorb 260
Les Fonts 1.502

Economia[modifica | modifica el codi]

Port esportiu de Les Fonts

L'agricultura, històricament el fonament de l'economia xivertina, ha retrocedit en els darrers anys. La superfície cultivada s'ha reduït a la meitat en els darrers 50 anys, i sols interessen les zones amb reg. Els cítrics han augmentat però actualment estan en crisi. De la zona d'horta destaca la tomata de penjar. La ramaderia es troba majoritàriament a les granges de porcs i d'aviram.

La indústria està representada per construcció de mobles i els seus derivats, teixits, peces de vestir, dipòsits de materials de construcció, molins d'oli, tallers d'armadures metàl·liques, fusteries, reparació d'automòbils i afins, així com diversos magatzems de fruites on es manipulen, envasen i comercialitzen molts dels fruits del terme municipal. També la parcel·la de la construcció ha progressat molt, figurant entre les primeres indústries locals, impulsat per la forta demanda turística.

El turisme és el principal sector econòmic d'Alcalà. A tota la costa s'ha incrementat el desenvolupament turístic, amb nous apartaments. Aquesta evolució ha suposat un fort augment dels serveis relacionats: hoteleria, restauració o gestió immobiliària, entre altres.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Juan Castillo Ibáñez PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Joaquín Puig Almela

Daniel Durá Cherta

Juan García Barceló

CDS

PSOE

AP

28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan García Barceló AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Rafael Segarra Calduch PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francisco Ramón Juan Mars PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francisco Ramón Juan Mars PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Isabel Soriano Barceló PSPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Francisco Ramón Juan Mars PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Francisco Ramón Juan Mars PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Francisco Ramón Juan Mars PP 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

Interior de l'Església de Sant Joan Baptista

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Joan Baptista. El temple parroquial és un grandiós edifici del barroc classicista valencià. Es va col·locar la primera pedra el 14 d'abril de 1736 i es va beneir trenta anys després. Els plànols són de l'arquitecte José Herrero; van treballar en l'obra els mestres V. Carbó i F. Garrafulla, i després Joan Barceló, qui la va concloure. Té planta de creu llatina, amb quatre trams en la nau central i col·laterals, capelles laterals entre els contraforts, es cobreix amb volta de canó i esvelta cúpula sobre tambor i petxines en el creuer, així com cúpules en les naus laterals. En la part dels peus s'obre la capella de Comunió, de planta de creu grega. En correspondència amb les naus, s'obren tres portades en la façana principal, la central tipus retaule barroc amb una superposició de columnes exemptes sobre pedestals, i les laterals s'articulen mitjançant columnes toscanes adossades.
Torre-campanar i església de Sant Joan Baptista
  • Torre-Campanar. A la part dreta de la monumental façana de l'església s'alça la torre-campanar, "la més alta del Regne de València". Aquesta obra es va iniciar el 15 agost de 1784 i es va acabar el 14 de juny de 1803. Respon a les traces de l'arquitecte Joan Barceló, després de la mort del qual, va ser conclosa per Blas Teruel. L'obra, tota ella realitzada en pedreria, és de planta octogonal a tota la seva alçada: articula el seu fust amb contraforts als costats i cordons horitzontals; a la base, tres graderies i una portada d'accés elevada, amb la imatge de Sta. Bàrbara. L'accés al cos de campanes es realitza per una escala de caragol, i per una altra, a les dependències superiors. El campaner s'obre a cada cara per allargades arquejades de mig punt. Alçat per allargats pilars, es disposa l'últim cos. La rematada ho constituïx una volta octogonal llisa i una gran bola en la cúspide que serveix de base a la imatge de Sant Joan Baptista.
  • Capella de la Verge dels Desemparats. Es va construir en 1705, en maçoneria i amb porta de llinda sobre la qual hi ha una obertura i després d'una senzilla cornisa, una campana. La planta és d'una sola nau, amb quatre trams i en el primer d'ells una cúpula.
  • Ermita de Sant Antoni. Situada a Capicorb al costat del litoral, entre la torre vigia del mateix nom i el caseriu de la zona. Va ser construïda en 1773.
  • Ermita de Sant Benet i Santa Llúcia. Està elevada a la Serra d'Irta. La major part de la seva actual estructura tot sembla indicar que data del segle XVII, si bé es tenen notícies d'uns antecedents com a torre vigia que podrien datar-se cap al segle XVI de la qual, a la part posterior de l'ermitori, n'hi ha algunes restes que actualment formen part del conjunt.
  • Ermita del Calvari. Aquesta obra del Barroc Valencià, va començar la seva construcció pocs anys abans de l'Església Parroquial, en data 3 de maig de 1727. Assentada en planta rectangular, mostra dos sortints a la seva capçalera que responen a l'habitatge de l'ermità i a la sagristia. La volta és de canó i la seva cúpula octogonal exterior és apuntada. La façana data de 1731, la portada mostra una senzilla sobrietat trencada per un onejat frontó i una cornisa mixtilínia coronada per un petit campanar de paret. En els últims anys s'han habilitat els patis d'aquesta ermita amb paellers i zones d'esplai.
  • Ermita Sant Miquel. De planta rectangular amb una sola nau, el seu origen cal situar-lo en el segle XVIII.
  • Església Sant Cristòfol. En el seu emplaçament actual, va haver en temps una torre de vigilància que dominava les actuals platges del Carregador, Romana i Fuentes. Aquesta torre es va construir en el centre del poblat d'Alcossebre i tenim notícies que continuava aixecada en 1610. A la fi del segle XVIII en el seu solar es va edificar una ermita dedicada a San Cristòfol que seria enderrocada en temps contemporanis per a construir l'actual església.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Castell de Xivert. Està emplaçat a la part alta de la serra dominant el pla i la mar. Conserva dues parts ben diferenciades: l'àrab i la cristiana. La primera comprén el recinte emmurallat extern, obra de segles X i XI, al qual destaquen alguns grans llenços en tapial, amb rematades de merlets, i que s'obria per la porta de l'Albacar. Al seu interior, es descobreixen encara bones mostres d'arquitectura domèstica musulmana. Molt interessant és la inscripció àrab del mur "per al retrobament amb Déu". A dalt del tot, s'eleva la fortalesa templera, que va arribar a comptar amb capella, espaioses dependències, cavallerissa,... així com diverses torrasses. Són notables la part sud amb les seves torres circulars i mur, obra de pedreria, així com la cisterna de provisió del castell, amb la seva volta rebaixada.
Casa de la Cultura
  • Casa de la Cultura. És un edifici de caràcter renaixentista, si bé pels seus carreus podríem igualment situar-lo a la fi del segle XV. Potser va ser la residència del Justícia; però sí que tenim notícies que durant segles va ser Casa Capitular. També durant anys va ser una estança de l'edifici destinada a presó, l'obertura de la façana de la qual fins i tot en conserva una reixa
  • El Prigó del Rei. Aquest obelisc, es va aixecar en honor a Carles IV quan durant el seu viatge cap a Barcelona amb tota la família reial i Manuel Godoy, que els acompanyava, va pernoctar a Alcalà el 23 de novembre de 1802.
  • La Torre Ebrí. Situada a la Serra d'Irta, els seus orígens semblen remuntar-se al segle XVI quan les incursions berberisques van obligar a construir torres vigia. Construïda sobre una base circular de 5.5 m de diàmetre, s'eleva fins a 8.5 m. d'altura. En el seu interior s'observen les restes de les estances a les quals s'accedia a través d'escales de mà.
  • Torre de Capicorb. Es troba en el caseriu del mateix nom. El castell de Xivert tenia un nodrit grup de torres que formaven la xarxa d'alerta i vigia del castell. Entre aquestes la més coneguda era la de Capicorb. Existeixen notícies que el comanador de l'Orde de Montesa, fra Lluís Despuig, la va manar construir el 28 d'abril de 1427 a la desembocadura del riu Sant Miquel i al costat del litoral. La seva planta és quadrangular i la seva alçada és de 13 metres.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Desembocadura del riu Sant Miquel o riu Coves (Capicorb)
  • Les Dunes. La duna es troba entre les platges del Carregador i la Romana, les sorres de les quals contribueixen a la seva formació. El conjunt està constituït per les roques de base, les quals formen l'anomenada Punta del Carregador, també anomenada Roquer Martí. L'altura de la duna té actualment uns quatre metres i la superfície ocupada per la duna uns 6.000 m². N'és exemplar únic tant en vegetació com en ubicació.
  • L'Estany. És un petit delta semisubmergit format a la desembocadura del riu Sant Miquel. Es tracta d'una reduïda extensió d'aigua, acumulada en una depressió del terreny. La flora típica són els canyissos i els baladres.
  • Serra d'Irta. La costa nord d'Alcossebre mostra amplis paratges naturals salvaguardats de l'acció urbanitzadora de l'home, com el Parc natural de la Serra d'Irta. Posseeix una vegetació autòctona rica i variada, on es desenvolupa tot un catàleg de flora típica mediterrània, formant veritables conjunts vegetals de notable importància ecològica i forestal: es compon principalment de matolls semiàrids, podent-se trobar, entre altres, el fonoll, el llentiscle, el margalló, el romaní, els brucs, les argelagues, la farigola, la cua de gat, els baladres, els arboços, el fenàs, la camamilla, etc. Dividint-hi aquesta i creuant-la de Sud a Nord, fins al seu centre, el Barranc d'Estopet, amb uns paratges i plans arbrats, poc comuns al nostre litoral valencià.
  • Costa de Ribamar. Al nord de la costa xivertina, tres quilòmetres d'una costa rocosa verge sols interrompuda per la platja de Ribamar, cala Mundina i cala Blanca.
  • Platja de les Fonts. Té la peculiaritat que en ella emergeixen fonts d'aigua dolça.
  • Platja del Carregador. Situada en el centre d'Alcossebre; posseïx el distintiu de bandera blava per la netedat de les seves aigües.
  • Platja Romana. També hi oneja el distintiu de bandera blava.
  • Platja del Moro. Posseeix també el distintiu de bandera blava. Deu el seu nom a una roca de gran grandària, que emergeix enfront d'ella a escassa distància, amb el mateix nom.
  • Tres Platges. Formada per tres petites cales de sorra fina, abrigades per estructures rocoses que les aïlla visualment del seu entorn.
  • Platja de Manyetes o Tropicana. Situada a la zona de Capicorb, i separada per roques de les Tres Platges. També hi compta amb el distintiu de bandera blava.
  • Platja del Serradal. Platja de còdols i arena que arriba fins al riu Coves.
  • Platja de Capicorb. Platja de còdols al sud del riu Coves, front l'ermita de Sant Antoni, a Capicorb.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abat. La vespra de la festivitat del sant (17 de gener), s'encén una monumental foguera coronada d'un ninot que representa el dimoni. Entre els actes destaca la processó en la qual participen totes les cavalleries i altres animals que han estat beneïts. Cavalls adornats, carros adornats, gossos, gats, conills... nens amb vestits típics, la música de la dolçaina i el tabalet, componen la desfilada.
  • Carnestoltes. Els balls de disfresses, les desfilades infantils i d'adults, i el soterrament de la sardina són els actes més representatius. Cap destacar la desfilada del dissabte a la nit, durant el qual les colles del poble hi elaboren els seus espectaculars vestits i acolorides carrosses.
  • Sant Pere de Verona. Entorn del 29 d'abril se celebren les festes dels fadrins (solters) de la localitat. Festes alegres i vivaces que tenen en la solta de vaques pels carrers el seu major atractiu.
  • Fogueres de Sant Joan. Coincidint amb el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any (24 de Juny), se celebra la festivitat de Sant Joan. El ritu del foc fa que els veïns encenguen fogueres de llenya i deixalles domèstiques.
  • Festes Patronals. En honor a Sant Joan Baptista i el Sagrat Cor de Jesús, es desenvolupen durant els últims dies d'agost a Alcalà, i els primers de setembre a Alcossebre. Els actes giren a l'entorn de l'ancestral costum de córrer i reptar els bous i d'un complet programa d'activitats culturals, lúdiques i artístiques. Destaca la tradició dels cadafals: cada colla té el seu, i amb ells es munta la plaça de bous, on les colles es reunixen per a berenar i córrer els bous.
  • Festes de les Fadrines. Se celebren a l'octubre, coincidint amb Santa Teresa, patrona de les fadrines (solteres). Interessants festes de nova creació, organitzades per una colla de joves del poble. La intenció principal és celebrar unes festes sense bous, que interessen un públic més divers. Concerts, menjars populars, orquestres, exposicions...
  • Santa Llúcia. 13 Desembre. Es tracta d'un romiatge típic i festivitat religiosa on participa tant la gent procedent d'Alcalà i Alcossebre com d'altres llocs de la comarca. La festa comença la vespra, quan majorals i grups de joves es reuneixen a la nit, al voltant de nombroses fogueres, per a passar la vetllada.
  • Sant Antoni en Capicorb. Festa popular i participativa (agost), que l'Associació de Veïns de Capicorb organitza activitats lúdiques, orquestres, menjars populars...

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els plats típics d'aquesta zona són: l'Olla amb pilota, el Rostit de conill i el Suquet de peix. De la rebosteria destaca l'anomenada coca celestial, els rotllets de cullerada (cullerà), així com la coca amb sal, un singular pa pla amb una escorça de sal. També singular és el "borrego", una coca amb massa de pa, a la qual s'hi afegeix oli, amb llonganissa i cansalada o sardines.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]