Castell de Xivert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Xivert
Castillo Alcalá.jpg
Vista del castell
Dades bàsiques
Tipus comanda
Característiques
Estil Islàmic i gòtic català.
Construcció segles X-XV
Altitud 389 msnm
Ubicació
Estat País Valencià
Comarca Baix Maestrat
Municipi Alcalà de Xivert
Localització Serra d'Irta 40° 18′ 28″ N, 0° 15′ 18″ E / 40.3079°N,0.255114°E / 40.3079; 0.255114Coord.: 40° 18′ 28″ N, 0° 15′ 18″ E / 40.3079°N,0.255114°E / 40.3079; 0.255114
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0010691
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Xivert es troba a la serra d'Irta, al terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià). És una construcció islàmica dels segles X i XI reformada posteriorment pels templers durant el segle XIII. Guaita la serra i la mar Mediterrània.

El turó on es troba el castell de Xivert ha estat lloc d'assentament, almenys, des dels segles XIV-XIII aC. Pobladors de l'edat del bronze mitjà i ibers ocuparen el terreny.

Espais constructius[modifica | modifica el codi]

El castell musulmà[modifica | modifica el codi]

La fortalesa musulmana comprèn el recinte emmurallat extern, obra dels segles X-XI, on destaquen alguns grans llenços de tapiar coronats de merlets. Els murs envolten la vila i el castell, sense altra separació que la topogràfica que provoca irregularitats. Aquesta unió dels dos espais indica el caràcter de refugi del recinte superior.[1] Molt interessant és la inscripció àrab "per la retrobada de Déu" en un mur lluït que imita carreus, al sector S/SE del conjunt.

L'aljama[modifica | modifica el codi]

La vila musulmana i morisca es troba als peus del castell, adaptant-se al terreny i mirant al migdia. Un carrer principal articula el conjunt urbà, amb altres carrers secundaris i carrerons i, amb els habitatges i els espais públics, conformen un dels testimonis més ben conservats d'una vila musulmana en altura. A partir de la conquesta cristiana, la població musulmana manté la seva personalitat gràcies a la carta pobla de 1234. Durant els segles XIV i XV la vila va minvant en importància, tot i que manté la població, desplaçada per la vila cristiana d'Alcalà. El deteriorament s'amplia en el segle XVI, amb una davallada de la població, i és definitiu el 1521, quan la Germania ataca el castell, amb conversions forçades, i la població, molt reduïda, es manté fins a l'expulsió dels moriscos, el 1609. Posteriors intents de reocupació no tenen efecte.

« El castillo de Xivert a tercio de legua de Alcalá está assentado en un cabeço alto, e al pie del castillo ay un lugar poblado de moriscos. Este castillo fue saqueado a xxix de junio año de Mdxxi por Miguel Estellés, capitán de la Germanía[2] »
El castell de Xivert vist des del sud

El castell templer[modifica | modifica el codi]

La fortalesa cristiana fou edificada, en les parts més significatives, en el segle XIII, pels templers, reaprofitant la disposició general del castell musulmà, i adaptant l'espai a les noves necessitats. Són notables les dues torres rodones i el mur que les enllaça, de carreus, així com l'aljub. Fins al segle XVII, i sota la direcció dels comanadors de l'orde de Montesa es feren modificacions de menor importància.

L'any 1596, es fa una visura i valoració del castell,[3] per ordre reial, per poder arreglar el deteriorament d'edificis i murs. I totes les parts estaven "molt derrohides y a perill de cahiguda", segons declaren els perits. I el 1648, en un inventari dels béns de la comanda d'Alcalà, es diu que "lo castell de Xivert lo qual per estar aquell y tota la dita vila deruits de manera que sols resten los vestigis y no averi en aquell ni en dita vila portes ni finestres ni cap altra cosa...".[4]

Situació actual[modifica | modifica el codi]

Des del 1996, s'han realitzat diverses excavacions arqueològiques, neteja d'espais, millora en els accessos i restauració-consolidació d'alguns dels elements més emblemàtics del castell: torre de Ponent, torre Sud i el mur on es troba la inscripció aràbiga.

El castell de Xivert, a la serra d'Irta i, la vila d'Alcalà, al pla

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan Vicent; Iturat, Joaquim (2001). El patrimoni arquitectònic gaspatxer. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt. ISBN 84-923793-3-2.
  • Antonio Otal, Juan Manuel de (1997). Castell de Xivert, 1996-1997: Trabajos de investigación y recuperación. Alcalà de Xivert: Ajuntament.
  • Antonio Otal, Juan Manuel de; Beser Iturat, Raquel (1997). Castell de Xivert: present i futur d'un projecte necessari, Mainhardt, 27, pàgs. 36-39.
  • Antonio Otal, Juan Manuel de; Vizcaino León, David (1997). Un primer paso para la aplicación de un modelo operativo urbanístico de la aljama de Xivert. Campaña de excavación agosto 96 y 97. Mainhardt, 29, pàgs. 8-11.
  • Antonio Otal, Juan Manuel de; Vizcaino León, David (2000). L'orde del Temple a Xivert. Mainhardt, 36, pàgs. 81-85.
  • Antonio Otal, Juan Manuel de; Vizcaino León, David; Bravo Hinojo, Eva María (1999). Arqueología de la arquitectura: La muralla decorada con falso despiece en sillería del Castell de Xivert. Mainhardt, 35, pàgs. 84-86.
  • Bazzana, André (1976). Problèmes d'architecture militaire au Levant espagnol: Le château d'Alcala de Chivert, Château Gaillard. Etudes de Castellologie médiévale, 8, pàgs. 21-46.
  • Díaz de Rabago Hernández, Carmen (1993). Introducción al estudio de la aljama musulmana de Xivert durante la Edad Media. Centro de Estudios del Maestrazgo, 41-42, pàgs. 63-70.
  • Ferrandis, Manuel (1902). Castillo de Chivert. Castellón: Ayer y Hoy, tomo I, núm. 10, pàgs. 161-163.
  • Hernández Ruano, Javier (2003). Historia de los moriscos valencianos de Xivert: Desarrollo económico y aculturación. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat
  • Hofbauerova, Vera (2000). Restauración del castillo de Alcalá de Xivert. Centro de Estudios del Maestrazgo, 64, pàgs. 60-68.
  • Hofbauerova (2001). El conjunto monumental de Xivert y las recientes obras de consolidación y restauración. Penyagolosa, 2, IV época, pàgs. 56-73.
  • Vizcaino León, David, et alia (2002). Castell de Xivert, 1997-2001. Alcalà de Xivert: Ajuntament. ISBN 84-932784-0-8.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guichard, Pierre (1991). Les musulmans de Valence et la Reconquête (XIe-XIIIe siècles), Damas:Autor, pàg. 210
  2. Martín de Viciana (1972). Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia. III. València: Universitat, pàg. 129
  3. Alfonso Llorens, Joaquín; Suárez Rodríguez, Inmaculada. Presupuesto para unas obras del Castillo de Xivert en 1596. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXV, pàgs. 93-94
  4. Iturat, J. (1997) Dos aspectos varios en torno a Xivert. Mainhardt, pàg. 20.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Xivert Modifica l'enllaç a Wikidata