Castell de Xivert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Xivert
Castillo Alcalá.jpg
Dades
Tipus comanda i monument
Característiques
Estil arquitectònic Islàmic i gòtic català
Construcció segles x-xv
Altitud 389 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de Castelló
ComarcaBaix Maestrat
MunicipiAlcalà de Xivert
40° 18′ 28″ N, 0° 15′ 18″ E / 40.3079°N,0.255114°E / 40.3079; 0.255114Coord.: 40° 18′ 28″ N, 0° 15′ 18″ E / 40.3079°N,0.255114°E / 40.3079; 0.255114
Bé d'interès cultural
Data 7 desembre 2001
Identificador RI-51-0010691
IGPCV 12.03.004-005
Modifica les dades a Wikidata

El castell de Xivert es troba a la serra d'Irta, al terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià).

És una construcció islàmica dels segles x i xi reformada posteriorment pels templers durant el segle xiii. Guaita la serra i la mar Mediterrània. El turó on es troba el castell de Xivert ha estat lloc d'assentament, almenys, des dels segles xiv-xiii aC. Pobladors de l'edat del bronze mitjà i ibers ocuparen el terreny.

Des del 1996, s'han realitzat diverses excavacions arqueològiques, neteja d'espais, millora en els accessos i restauració-consolidació d'alguns dels elements més emblemàtics del castell: torre de Ponent, torre Sud i el mur on es troba la inscripció aràbiga.

Espais constructius[modifica]

El castell musulmà[modifica]

La fortalesa musulmana comprèn el recinte emmurallat extern, obra dels segles x-xi, on destaquen alguns grans llenços de tapiar coronats de merlets. Els murs envolten la vila i el castell, sense altra separació que la topogràfica que provoca irregularitats. Aquesta unió dels dos espais indica el caràcter de refugi del recinte superior.[1] Molt interessant és la inscripció àrab «per la retrobada de Déu» en un mur lluït que imita carreus, al sector sud/sudest del conjunt.

L'aljama[modifica]

La vila musulmana i morisca es troba als peus del castell, adaptant-se al terreny i mirant al migdia. Un carrer principal articula el conjunt urbà, amb altres carrers secundaris i carrerons i, amb els habitatges i els espais públics, conformen un dels testimonis més ben conservats d'una vila musulmana en altura. A partir de la conquesta cristiana, la població musulmana manté la seva personalitat gràcies a la carta pobla de 1234. Durant els segles xiv-xv la vila va minvant en importància, tot i que manté la població, desplaçada per la vila cristiana d'Alcalà. El deteriorament s'amplia en el segle xvi, amb una davallada de la població, i és definitiu el 1521, quan la Germania ataca el castell, amb conversions forçades, i la població, molt reduïda, es manté fins a l'expulsió dels moriscos, el 1609. Posteriors intents de reocupació no tenen efecte.

« El castillo de Xivert a tercio de legua de Alcalá está assentado en un cabeço alto, e al pie del castillo ay un lugar poblado de moriscos. Este castillo fue saqueado a xxix de junio año de Mdxxi por Miguel Estellés, capitán de la Germanía[2] »
El castell de Xivert vist des del sud

El castell templer[modifica]

La fortalesa cristiana fou edificada, en les parts més significatives, en el segle xiii, pels templers, reaprofitant la disposició general del castell musulmà, i adaptant l'espai a les noves necessitats. Són notables les dues torres rodones i el mur que les enllaça, de carreus, així com l'aljub. Fins al segle xvii, i sota la direcció dels comanadors de l'orde de Montesa es feren modificacions de menor importància.

L'any 1596, es fa una visura i valoració del castell,[3] per ordre reial, per poder arreglar el deteriorament d'edificis i murs. Totes les parts estaven «molt derrohides y a perill de cahiguda», segons declaren els perits. El 1648, a un inventari dels béns de la comanda d'Alcalà, es diu que «lo castell de Xivert lo qual per estar aquell y tota la dita vila deruits de manera que sols resten los vestigis y no averi en aquell ni en dita vila portes ni finestres ni cap altra cosa…».[4]

El castell de Xivert, a la serra d'Irta i, la vila d'Alcalà, al pla

Galeria d'imatges[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan Vicent; Iturat, Joaquim. El patrimoni arquitectònic gaspatxer (en català). Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 2001. ISBN 84-923793-3-2. 
  • de Antonio Otal, Juan Manuel. Castell de Xivert, 1996-1997: Trabajos de investigación y recuperación. Alcalà de Xivert: Ajuntament, 1997. 
  • de Antonio Otal, Juan Manuel; Beser Iturat, Raquel «Castell de Xivert: present i futur d'un projecte necessari». Mainhardt, 27, 1997, pàg. 36-39.
  • de Antonio Otal, Juan Manuel; Vizcaino León, David «Un primer paso para la aplicación de un modelo operativo urbanístico de la aljama de Xivert. Campaña de excavación agosto 96 y 97». Mainhardt, 29, 1997, pàg. 8-11.
  • de Antonio Otal, Juan Manuel; Vizcaino León, David «L'orde del Temple a Xivert». Mainhardt, 36, 2000, pàg. 81-85.
  • de Antonio Otal, Juan Manuel; Vizcaino León, David; Bravo Hinojo, Eva María Mainhardt, 35, 1999 \article=Arqueología la arquitectura: La muralla decorada con falso despiece en sillería del Castell Xivert, pàg. 84-86.
  • Bazzana, André «Problèmes d'architecture militaire au Levant espagnol: Le château d'Alcala de Chivert». Château Gaillard. Etudes de Castellologie médiévale, 8, 1976, pàg. 21-46.
  • Díaz de Rabago Hernández, Carmen «Introducción al estudio de la aljama musulmana de Xivert durante la Edad Media» (en castellà). Centro de Estudios del Maestrazgo, 41-42, 1993, pàg. 63-70.
  • Ferrandis, Manuel. «Castillo de Chivert». A: Castellón: Ayer y Hoy (en castellà). tom I, núm. 10, 1902, p. 161-163. 
  • Hernández Ruano, Javier. Historia de los moriscos valencianos de Xivert: Desarrollo económico y aculturación. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat, 2003. 
  • Hofbauerova, Vera. Restauración del castillo de Alcalá de Xivert (en castellà). 64. Centro de Estudios del Maestrazgo, 2000, p. 60-68. 
  • Hofbauerova «El conjunto monumental de Xivert y las recientes obras de consolidación y restauración» (en castellà). Penyagolosa, 2, IV época, 2001, pàg. 56-73.
  • Hofbauerová, Vera; Plaza, Carme. «Dos castillos templarios en el Norte de Valencia: Xivert y Peníscola». A: Isabel Cristina Ferreira Fernandes (coord.). Castelos das Ordens Militares, Actas do Encontro Internacional, 10, 11, 12 e 13 de Octubro, 2012, Tomar, Convento de Cristo, 2014, p. 45-62.. 
  • Vizcaino León, David; et alii. Castell de Xivert, 1997-2001 (en català), 2002. ISBN 84-932784-0-8. .
  • Fuguet Sans. Guia de les Terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat. Barcelona: Rafael Dalmau, 1998 (Templers i hospitalers, 2). 
  • Fuguet, Joan; Plaza, Carme. «La arquitectura militar del Temple como símbolo del poder feudal». A: Philippe Josserand, Luís F. Oliveira, Damien Carraz (ed.). Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Rencontre autour d'Alain Demurger, 2015,, p. 241-260.. 
  • Fuguet, Joan; Plaza, Carme. Els templers guerrers de Déu. Entre Orient i Occident. Barcelona: Rafael Dalmau, 2012. 

Referències[modifica]

  1. Guichard, Pierre. Les musulmans de Valence et la Reconquête (XIe-XIIIe siècles) (en francès), 1991, p. 210. ISBN 978-2351591369. 
  2. Martí de Viciana, Rafael. Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia. III (en castellà). València: Universitat de Valècnia, 1972, p. 129. 
  3. Alfonso Llorens, Joaquín; Suárez Rodríguez, Inmaculada «Presupuesto para unas obras del Castillo de Xivert en 1596» (en castellà). Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXV.
  4. Iturat, Joaquím «Dos aspectos varios en torno a Xivert» (en castellà). Mainhardt, 17, 1994, pàg. 20.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Xivert Modifica l'enllaç a Wikidata