Solteria
Solteria és l'estat civil d'una persona que no ha contret matrimoni.[1] La persona es diu solter o fadrí.[2]
Jurídicament, una persona legalment soltera pot tenir parella de fet, si no hi ha contracte (de casament o de parella estable). Col·loquialment se sol dir solter per a qui no té pas «parella». La paraula prové del particip ‘solt’, «desligat», del verb arcaic ‘soldre’ derivat del llatí solvere, «deslligar, descordar».[3]
La parella de fet o els fills d'una persona soltera fins a la segona meitat del segle xx a Occident no tenien poc o gaire drets. Amb el temps això va canviar i a Europa la majoria dels estats van suprimir la discriminació de fills nascuts fora d'un casament formal i també els drets de les parelles de fet, com ara mantenir el dret a l'habitatge quan la parella legalment soltera mor. Encara queden països on l'impost sobre la renda discrimina els solters,[4] o altres discriminacións o menyspreu, devant la perpètua qüestió compassiua: «Encara no tens parella?».[5] Quan una relació formalitzada s'acaba, per mort, el sobrevivent d'un casament, rep l'estatut de vidu. En altres situacions es parla de separat o divorciat. Tot i la fi o la ruptura de la relació, certs drets i deures poden continuar.
La solteria a partir d'una certa edat és considerat com un fracàs en moltes tradicions, i la paraula, solterona, conco o conca sovint exprimia i encara exprimeix en certs cercles ignomínia.[5] Certes cultures religions encara tenen el matrimoni obligatori i forçat,[6] i sovint són les dones que no tenen gaire llibertat o dret a triar la seva vida.[7] L'Espanya franquista d'inspiració nacionalcatòlica tenia una actitud molt negativa devers les solteres en general i les mares solteres en particular.[8] Qui no es casava o es feia monja rebia un rebuig de per vida.[9] Casar-se i criar era un «deure patriòtic» i les dones que el refusaven eren marginalitzades i ridiculitzades.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Solteria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «fadrí». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «solt, 4 .2 solteria». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4ª edició), p. 861. ISBN 9788441225169.
- ↑ Gantenbein, Michèle «"Steuersystem benachteiligt Junggesellen"» (en alemany). Luxemburger Wort, 25-11-2019.
- ↑ 5,0 5,1 Viladomat i Canudas, 2021.
- ↑ «Mali». Cooperacció.
- ↑ «Is it obligatory for a woman to get married?» (en anglès). Muslim Marriage Guide. Pure Matrimony, 05-12-2010. [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ Lacueva i Lorenz, Maria; Ballester i Roca, Josep «Masclisme(s) i vida quotidiana durant el franquisme: la reelaboració literària de Beatriu Civera i de Maria Beneyto». Zeitschrift für Katalanistik, 32, 2019, pàg. 319–341.
- ↑ Pomés, Maria; Tur, Clara. «El model de dona del franquisme». [Consulta: 26 desembre 2021].
- ↑ Amador Carretero, Maria Pilar «La sexualidad en el cine español durante el primer franquisme» (en castellà). Fotocinema, 1, 2010, pàg. 3-22.
Bibliografia[modifica]
- Viladomat i Canudas, Núria. Solteres i encantades. Sobre l'estigma de la solteria femenina i com esquivar-lo. Barcelona: Angle Editorial, 2021, p. 144. ISBN 9788418197758.