Càlig

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCàlig
Bandera de Càlig Escut de Càlig
Bandera de Càlig Escut de Càlig Modifica el valor a Wikidata
Vista de Càlig.jpg
Vista de la vila de Càlig Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Càlig respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 27′ 43″ N, 0° 21′ 18″ E / 40.462°N,0.3549°E / 40.462; 0.3549
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarquesel Baix Maestrat Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.950 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat70,91 hab/km²
GentiliciCalijó, calijona Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície27,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud122 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVinaròs
Dades històriques
Dia festiu
PatrociniLlorenç màrtir Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDimarts
Festa major10 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataErnestina Borràs Bayarri Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12589 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12034 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12034 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcalig.es Modifica el valor a Wikidata

Càlig (IPA: [ˈka·litʃ]) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Geografia[modifica]

Situada en l'extrem septentrional del País Valencià, la vila de Càlig és damunt un pujol de 123 m sobre el nivell del mar. El terme municipal de Càlig limita amb les següents viles valencianes: Sant Jordi, Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Cervera del Maestrat totes elles de la comarca del Baix Maestrat. S'accedix a esta localitat des de Castelló prenent l'AP-7 i després la CV-135.

El terme de Càlig està format per pujols amb pendents de vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al mestral, vent fred procedent d'Aragó. El seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la Tossa (169 m) les Forques (185 m) i la Somada (194 m) el Mas d'en Vernet (204 m).

A causa d'esta singular distribució del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, la sortida de deus i petites zones pantanoses i la formació de nombroses séquies per on es canalitzen les aigües. En el vessant nord, al costat mateix de la població, es troba el riu Sec o rambla de Cervera, que, procedent de la comarca dels Ports, recull les aigües torrencials i la dels barrancs que afluïxen a la seua llera.

La vegetació és la pròpia del paisatge de la zona mediterrània. Ací creixen el baladre, margalló, fonoll, timonet, romer, i la carrasca, entre una innombrable quantitat i varietat d'arbustos i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.

Història[modifica]

Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i després es va integrar en la denominada batllia de Cervera. Per això, va pertànyer el seu senyoriu a l'Orde de l'Hospital des de 1234 fins a 1319, i a l'Orde de Montesa des d'est any fins al segle xix. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el 12 de juliol del 1234 juntament amb *Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. L'11 de gener de 1540 va ser erigida en vila independent. En 1649 va ser saquejada durant la guerra dels Segadors.

Demografia[modifica]

En 1646 tenia aproximadament uns 1.000 habitants.

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 1.744 1.772 1.733 1.808 1.721 1.647 1.963 2.023 2.170 2.198 2.217 2.236 2.231 2.130

Política i administració[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format, des de 2019, per 9 regidors; abans en tenia 11. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 del Partit Popular (PP).

Escut de Càlig.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Càlig

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Ernestina Borràs Bayarri 671 65,15% 6 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Popular PP icono 2019.svg Oscar Robles Collell 322 31,26% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 25 2,43% 0 (Red Arrow Down.svg -3)
Vots en blanc Transparent.gif 12 1,17%
Total vots vàlids i regidors 1.030 100 % 9 (Red Arrow Down.svg-2)
Vots nuls 51 4,72%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.081 72,89%**
Abstenció 402* 27,11%**
Total cens electoral 1.483* 100 %**
Alcaldessa: Ernestina Borràs Bayarri (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PSPV[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Vinaròs,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2011 l'alcaldessa de Càlig és Ernestina Borràs Bayarri de Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Agustí Mercé Castellano PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Agustí Mercé Castellano PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Agustí Mercé Castellano PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Anglés Anglés PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Manuel Anglés Anglés PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Manuel Anglés Anglés PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Manuel Anglés Anglés PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 José Anglés Sans PP 16/06/2007 --
2011–2015 Ernestina Borràs Bayarri PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Ernestina Borràs Bayarri PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Ernestina Borràs Bayarri PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Economia[modifica]

El garrofer, l'olivera i l'ametler, tots ells cultius de secà, han sigut i són la producció bàsica i més important del camp calijó. No obstant això iniciada la dècada dels vuitanta, i a conseqüència de la troballa d'aigua subterrània, el paisatge encara que de forma gradual, ha anat transformant el seu aspecte, ja que nous cultius dedicats especialment a la producció d'hortalisses i en menor extensió tarongers i arbres fruiters.

Monuments[modifica]

Església de Sant Llorenç

Monuments religiosos[modifica]

  • Església de Sant Llorenç. Alçada en el segle xiv va ser reconstruïda i ampliada entre 1619 i 1659, en quin es va donar definitivament per acabada, tot i que posteriorment es van anar afegint tot un seguit de detalls, com són el retaule major (avui desaparegut), la portada principal el 1758 i el mural de la Mare de Déu del Socors el 1900, entre d'altres. La magnífica construcció de l'edifici parroquial és conseqüència del corrent renaixentista escampat arreu del nostre país, el qual sap combinar amb harmonia, però alhora amb austeritat, les tendències clàssiques. Com a resultat de la guerra de 1936-39, l'interior del temple resta totalment buit al ser desposseït dels seus retaules i ornaments. Serà en acabar esta contesa bèl·lica quan es comença una campanya per afavorir la construcció de nous retaules, bona part d'estos obra del mestre Daniel Chillida, d'entre els quals fa mancada destacar, per la seua rellevància en el traçat de les línies i grandesa de detalls, el qual hi ha a l'altar major, datat el 1950 i dedicat a Sant Llorenç, patró de la vila.
Ermita de la Mare de Déu del Socors
  • Ermita de la Mare de Déu del Socors. Situada a un quilòmetre de la població i situada en un saludable i atapeït paratge arbrat. El camí que duu és trepitjat sovint per nombrosos vianants que a l'estació estiuenca, especialment, aprofiten per a fer llargues caminades sota l'ombra de l'arbreda. El primer document escrit que fa referència a la vocació mariana del Socors a Càlig i l'existència d'un lloc destinat a ella està datat en 1582. De la qual va ser primera ermita es conserva una part de la seua construcció en el qual avui és el bar, ja que el nou santuari es va aixecar a l'últim terç del segle xviii. L'edifici, d'estil neoclàssic amb esveltes palestres amb ornaments decoratius, acull en el seu interior frescos d'una gran bellesa colorista pintats pel morellà Joaquim Oliet en 1826. Dins del recinte ermità trobem l'hostal, amb dependències destinades a lloguer d'estiuejants, i el pati dels pous, a més d'altres serveis i zones d'esbarjo. La última ermitanya dels Socors va ser la Masnouenca Praxedes Ribes Ripoll (esposa de Narcís Querol Pomada nadiu de Càlig) a qui el diari de Càlig va dedicar una portada.
Capella de la Mare de Déu dels Desemparats
  • Capella de la Mare de Déu dels Desemparats. Situada dins del nucli urbà i construïda a la fi del segle xviii, és l'única capella que ha romàs conservada de les quatre que havia dintre la població.
  • Convent de la Santíssima Trinitat. Fundat al començament del passat segle per sor Margalida, la seua construcció bàsica forma partix de l'arquitectura popular, d'on sobresurt la façana treballada amb pedra ornamental. El convent és de clausura i està assistit per religioses de l'orde de les Trinitàries dedicades, entre altres activitats que els són pròpies, a la realització de labors. Últimament també es dediquen a la producció de llepolies. La seua església, petita, manté una estructura senzilla i acollidora, on hi ha un retaule, d'estil semblant als de la parroquial, i diverses pintures murals que fan referència a l'orde religiós.
  • Capella de Sant Josep. Es troba a mig camí entre la vila i l'ermita del Socors. Va ser edificada el 1835.

Monuments civils[modifica]

Carrer Major
  • Nucli urbà. Els successius arranjaments i enderrocaments d'habitatges particulars han afavorit un canvi important pel que fa a la fesomia externa de la població en les últimes dècades, marcat de vegades per les onades de prosperitat i de gustos en la construcció. A pesar d'això, es conserva inalterat el traçat dels carrers i algunes portalades treballades amb carreu, sobretot al nucli vell de la vila.
  • La Torre. La seua sòlida construcció, treballada amb pedra de carreu, ha patit al llarg del temps algunes modificacions importants i ha sigut utilitzada com a seu de l'Ajuntament, presó i magatzem, entre d'altres funcions.
  • Centre de Cultura. Anteriorment Casal Municipal. El nou Centre de Cultura va ser inaugurat l'any 2001, però l'anterior, conegut també com a Centre Republicà, va ser construït durant la Segona República pels propis veïns i amb les seues pròpies aportacions. En l'actualitat, la nova edificació ha servit per dotar al poble d'un auditori, una sala de projecció amb cabuda de 80 espectadors, una sala de reunions, una biblioteca, una sala d'ordinadors amb accés a internet, a més de despatxos per a les associacions de la població.

Llocs d'interès[modifica]

  • Paratge del Socors. Amb espai adequat per a realitzar acampades i activitats a l'aire lliure.
  • Coll dels Forques.
  • Rambla del riu Sec.
  • Barranc del Surral.

Festes locals[modifica]

Festes patronals. Se celebren a partir del 10 d'agost, dedicades a Sant Llorenç. Habitualment es realitzen al llarg de tota una setmana i estan plenes d'activitats lúdiques, esportives i culturals.

D'entre els actes més destacables cal esmentar: el Pregó, la Proclamació de les Reines i Dames d'Honor, les carrosses, els balls de revetlla, cercaviles dels Nanos, el ball de la Dansa i els bous de carrer. Alguns d'estos espectacles són d'implantació recent, d'uns altres, en canvi, es troben fortament arrelats en la tradició popular.

Festa i Fira del Socors. Té lloc el 6 de setembre. El dia de La nostra Senyora, la festa se celebra en l'ermita, encara que últimament hi ha un cert interés veïnal per allargar-la, ja que la vespra s'organitzen, en alguns carrers de la població, balls de revetla i sopar de germanor entre els veïns al bell mig del carrer. Amb tot, el dia de fira, el Socors s'ompli de calijones i de gent vinguda de fora vila que aprofiten la festa per passar una bona dia comprant bijuteria i joguines als diverses botiguetes que s'instal·len i participen del menjar de germanor que oferix en este dia l'Ajuntament.

També se celebren altres dies festius, però que coincidixen amb els quals es realitzen amb la resta del país. Algunes d'estes festivitats són les fogueres de Sant Joan o la "lloa" a Sant Vicent.

Gastronomia[modifica]

Farinoses dolçes de Càlig

La principal característica de la gastronomia calijona és el seu lligam amb les festes tradicionals: el rotllo de Sant Blai, primetes de Sant Antoni, farinoses mones de pasqua, prima de Santa Caterina i de Sant Nicolau i el massapà i torró de fira el Socors, als quals cal afegir els pastissets farcits de carabassa o de moniato i les famoses magdalenes de Càlig.

Entre els plats típics destaquen: olla barrejada, guixassos, caldo de rata, sopes escaldades, arròs amb pilotes, faves ofegades, *suquet de caragols', sofregits i una extensa varietat de plats la base dels quals són els llegums.

La caça també forma part inseparable d'esta gastronomia, especialment els conills amb els quals es preparen plats exquisits acompanyats amb allioli, amb all i julivert o amb un sofregit de tomaca i ceba.

El vi del Maestrat i les seues varietats, els xarops i licors de fruites (magranes i codony principalment) són les begudes que no podien faltar en una bona taula.

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (25 vots, 2,43%).
  2. Compromís per Càlig, que no es presenta en les eleccions de 2019, perdé 3 regidors obtinguts el 2015.

Referències[modifica]

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  3. Ferreres Ruiz, Raúl (secretari). «Acta de la sesión extraordinaria de Ayuntamiento Pleno de constitución del Ayuntamiento y elección del alcalde/sa», 15-06-2019.
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.167 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Vinaròs «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 4. inserció=1870 [Consulta: 27 març 2020].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 juliol 2019].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Càlig», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Càlig. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càlig