Càlig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCàlig
Bandera de Càlig Escut de Càlig
Escut de Càlig
Vista de Càlig.jpg
Vista de Càlig des de l'altra part de la rambla de Cervera

Localització
Localització de Càlig respecte del País Valencià.png
40° 27′ 43″ N, 0° 21′ 18″ E / 40.4619719°N,0.3548686°E / 40.4619719; 0.3548686
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Baix Maestrat
Municipi Vinaròs
Municipis 1
Població
Total 2.020 (2016)
• Densitat 73,45 hab/km²
Gentilici Calijó, calijona
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 27,5 km²
Altitud 122 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Festa major 10 d'agost
Patró Sant Llorenç
Dia de mercat Dimarts
Organització i govern
• Alcaldessa Ernestina Borràs Bayarri
Indicatius
Codi postal 12589
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12034
Codi ARGOS 12034
Altres dades

Web www.calig.es
Modifica dades a Wikidata

Càlig (IPA: [ˈka·litʃ]) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Geografia[modifica]

Situada en l'extrem septentrional del País Valencià, la vila de Càlig és damunt un pujol de 123 m sobre el nivell del mar. El terme municipal de Càlig limita amb les següents viles valencianes: Sant Jordi, Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Cervera del Maestrat totes elles de la comarca del Baix Maestrat. S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló prenent l'AP-7 i després la CV-135.

El terme de Càlig està format per pujols amb pendents de vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al mestral, vent fred procedent d'Aragó. El seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la Tossa (169 m) les Forques (185 m) i la Somada (194 m) el Mas d'en Vernet (204 m).

A causa d'aquesta singular distribució del terreny, és normal dintre del terme de Càlig, en temps de pluges, la sortida de deus i petites zones pantanoses i la formació de nombroses séquies per on es canalitzen les aigües. En el vessant nord, al costat mateix de la població, es troba el riu Sec o rambla de Cervera, que, procedent de la comarca dels Ports, recull les aigües torrencials i la dels barrancs que afluïxen a la seua llera.

La vegetació és la pròpia del paisatge de la zona mediterrània. Aquí creixen el baladre, margalló, fenoll, timó, romer, i l'alzina, entre una innombrable quantitat i varietat d'arbustos i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.

Història[modifica]

Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i després es va integrar en la denominada batllia de Cervera. Per això, va pertànyer el seu senyoriu a l'Orde de l'Hospital des de 1234 fins a 1319, i a l'Orde de Montesa des d'aquest any fins al segle XIX. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el 12 de juliol del 1234 juntament amb *Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. L'11 de gener de 1540 va ser erigida en vila independent. En 1649 va ser saquejada durant la guerra dels Segadors.

Demografia[modifica]

En 1646 tenia aproximadament uns 1.000 habitants.

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 1.744 1.772 1.733 1.808 1.721 1.647 1.963 2.023 2.170 2.198 2.217 2.236 2.231 2.130

Política i administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Agustí Mercé PSPV 19/04/1979
1983 - 1987 Agustí Mercé PSPV 28/05/1983
1987 - 1991 Agustí Mercé PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 Manuel Anglés Anglés PSPV 15/06/1991
1995 - 1999 Manuel Anglés Anglés PSPV 17/06/1995
1999 - 2003 Manuel Anglés Anglés PSPV 03/07/1999
2003 - 2007 Manuel Anglés Anglés PSPV 14/06/2003
2007 - 2011 José Anglés PP 16/06/2007
2011 - 2015 Ernestina Borràs Bayarri PSPV 11/06/2011
Des del 2015 Ernestina Borràs Bayarri PSPV 13/06/2015

Economia[modifica]

El garrofer, l'olivera i l'ametller, tots ells cultius de secà, han estat i són la producció bàsica i més important del camp calijó. No obstant això iniciada la dècada dels vuitanta, i a conseqüència de la troballa d'aigua subterrània, el paisatge encara que de forma gradual, ha anat transformant el seu aspecte, ja que nous cultius dedicats especialment a la producció d'hortalisses i en menor extensió tarongers i arbres fruiters.

Monuments[modifica]

Església de Sant Llorenç

Monuments religiosos[modifica]

  • Església de Sant Llorenç. Alçada en el segle XIV va ser reconstruïda i ampliada entre 1619 i 1659, en quin es va donar definitivament per acabada, tot i que posteriorment es van anar afegint tot un seguit de detalls, com són el retaule major (avui desaparegut), la portada principal el 1758 i el mural de la Mare de Déu del Socors el 1900, entre altres. La magnífica construcció de l'edifici parroquial és conseqüència del corrent renaixentista escampat arreu del nostre país, el qual sap combinar amb harmonia, però alhora amb austeritat, les tendències clàssiques. Com a resultat de la guerra de 1936-39, l'interior del temple resta totalment buit al ser desposseït dels seus retaules i ornaments. Serà a acabar aquesta contesa bèl·lica quan es comença una campanya per afavorir la construcció de nous retaules, bona part d'aquests obra del mestre Daniel Chillida, d'entre els quals fa mancada destacar, per la seva rellevància en el traçat de les línies i grandesa de detalls, el qual hi ha a l'altar major, datat el 1950 i dedicat a Sant Llorenç, patró de la vila.
Ermita de la Mare de Déu del Socors
  • Ermita de la Mare de Déu del Socors. Situada a un quilòmetre de la població i situada en un saludable i atapeït paratge arbrat. El camí que duu és trepitjat sovint per nombrosos vianants que a l'estació estiuenca, especialment, aprofiten per a fer llargues caminades sota l'ombra de l'arbreda. El primer document escrit que fa referència a la vocació mariana del Socors a Càlig i l'existència d'un lloc destinat a ella està datat en 1582. De la qual va ser primera ermita es conserva una part de la seva construcció en el qual avui és el bar, ja que el nou santuari es va aixecar a l'últim terç del segle XVIII. L'edifici, d'estil neoclàssic amb esveltes palestres amb ornaments decoratius, acull en el seu interior frescos d'una gran bellesa colorista pintats pel morellà Joaquim Oliet en 1826. Dintre el recinte ermità trobem l'hostal, amb dependències destinades a lloguer d'estiuejants, i el pati dels pous, a més d'altres serveis i zones d'esbarjo.
Capella de la Mare de Déu dels Desemparats
  • Capella de la Mare de Déu dels Desemparats. Situada dintre el nucli urbà i construïda a la fi del segle XVIII, és l'única capella que ha romàs conservada de les quatre que havia dintre la població.
  • Convent de la Santíssima Trinitat. Fundat al començament del passat segle per sor Margalida, la seva construcció bàsica forma parteix de l'arquitectura popular, d'on sobresurt la façana treballada amb pedra ornamental. El convent és de clausura i està assistit per religioses de l'orde de les Trinitàries dedicades, entre altres activitats que els són pròpies, a la realització de labors. Últimament també es dediquen a la producció de llaminadures. La seva església, petita, manté una estructura senzilla i acollidora, on hi ha un retaule, d'estil semblant als de la parroquial, i diverses pintures murals que fan referència a l'orde religiós.
  • Capella de Sant Josep. Es troba a mig camí entre la vila i l'ermita del Socors. Va ser edificada el 1835.

Monuments civils[modifica]

Carrer Major
  • Nucli urbà. Els successius arranjaments i enderrocaments d'habitatges particulars han afavorit un canvi important pel que fa a la fesomia externa de la població en les últimes dècades, marcat de vegades per les onades de prosperitat i de gustos en la construcció. A pesar d'això, es conserva inalterat el traçat dels carrers i algunes portalades treballades amb carreu, sobretot al nucli vell de la vila.
  • La Torre. La seua sòlida construcció, treballada amb pedra de carreu, ha patit al llarg del temps algunes modificacions importants i ha estat utilitzada com a seu de l'Ajuntament, presó i magatzem, entre altres funcions.
  • Centre de Cultura. Anteriorment Casal Municipal. El nou Centre de Cultura va ser inaugurat l'any 2001, però l'anterior, conegut també com a Centre Republicà, va ser construït durant la Segona República pels propis veïns i amb les seues pròpies aportacions. En l'actualitat, la nova edificació ha servit per dotar al poble d'un auditori, una sala de projecció amb cabuda de 80 espectadors, una sala de reunions, una biblioteca, una sala d'ordinadors amb accés a internet, a més de despatxos per a les associacions de la població.

Llocs d'interès[modifica]

  • Paratge del Socors. Amb espai adequat per a realitzar acampades i activitats a l'aire lliure.
  • Coll dels Forques.
  • Rambla del riu Sec.
  • Barranc del Surral.

Festes locals[modifica]

Festes patronals. Se celebren a partir del 10 d'agost, dedicades a Sant Llorenç. Habitualment es realitzen al llarg de tota una setmana i estan plenes d'activitats lúdiques, esportives i culturals.

D'entre els actes més destacables cal esmentar: el Pregó, la Proclamació de les Reines i Dames d'Honor, les carrosses, els balls de revetlla, cercaviles dels Nanos, el ball de la Dansa i els bous de carrer. Alguns d'aquests espectacles són d'implantació recent, d'uns altres, en canvi, es troben fortament arrelats en la tradició popular.

Festa i Fira del Socors. Té lloc el 6 de setembre. El dia de La nostra Senyora, la festa se celebra en l'ermita, encara que últimament hi ha un cert interès veïnal per allargar-la, ja que la vespra s'organitzen, en alguns carrers de la població, balls de revetlla i sopar de germanor entre els veïns al bell mig del carrer. Amb tot, el dia de fira, el Socors s'ompli de calijones i de gent vinguda de fora vila que aprofiten la festa per passar una bona dia comprant bijuteria i joguines als diverses botiguetes que s'instal·len i participen del menjar de germanor que oferix en aquest dia l'Ajuntament.

També se celebren altres dies festius, però que coincideixen amb els quals es realitzen amb la resta del nostre país. Algunes d'aquestes festivitats són les fogueres de Sant Joan o la "lloa" a Sant Vicent.

Gastronomia[modifica]

La principal característica de la gastronomia calijona és el seu lligam amb les festes tradicionals: el rotllo de Sant Blai, primetes de Sant Antoni, farinoses mones de pasqua, prima de Santa Caterina i de Sant Nicolau i el massapà i torró de fira el Socors, als quals cal afegir els pastissets farcits de carabassa o de moniato i les famoses magdalenes de Càlig.

Entre els plats típics destaquen: olla barrejada, guixassos, caldo de rata, sopes escaldades, arròs amb pilotes, faves ofegades, *suquet de caragols', sofregits i una extensa varietat de plats la base dels quals són els llegums.

La caça també forma part inseparable d'aquesta gastronomia, especialment els conills amb els quals es preparen plats exquisits acompanyats amb allioli, amb all i julivert o amb un sofregit de tomàquet i ceba.

El vi del Maestrat i les seves varietats, els xarops i licors de fruites (magranes i codony principalment) són les begudes que no podien faltar en una bona taula.

Referències[modifica]

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càlig Modifica l'enllaç a Wikidata