Sant Mateu (Baix Maestrat)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSant Mateu
Bandera de Sant Mateu Escut de Sant Mateu
Bandera de Sant Mateu Escut de Sant Mateu Modifica el valor a Wikidata
Corte Nova San Mateo.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Sant Mateu respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 27′ 54″ N, 0° 10′ 45″ E / 40.465°N,0.1793°E / 40.465; 0.1793
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesBaix Maestrat Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.963 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat30,39 hab/km²
GentiliciSantmatevà, santmatevana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície64,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud325 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVinaròs
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniMare de Déu dels Àngels i Mateu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDivendres
Festa majorDel 19 al 29 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAna María Besalduch Besalduch Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12170 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12100 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12100 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websantmateu.com Modifica el valor a Wikidata

Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Xert, La Jana, Cervera del Maestrat, La Salzadella i Catí.

Geografia[modifica]

Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat, està situada a 65 km al nord de la capital de província.

El relleu del terme municipal és suau a la zona central i més muntanyenc en els seus laterals, amb muntanyes que en alguns casos superen els 800 m d'altura. Un passadís central travessa el terme de nord a sud drenant les aigües dels barrancs i rierols de Benifarquell, Palau, Coma i Piquis cap a la rambla de Cervera.

El clima és típicament mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus, i afavoreix una vegetació característica de bosc mediterrani.

Història[modifica]

De l'existència de vida prehistòrica ens parlen el poblat iber del Tossal de Carruana i altres deixalles de l'edat del bronze; de l'època romana poca cosa hi ha, malgrat que alguna hipòtesi vol identificar Sant Mateu amb la Intybilys citada pels clàssics.

Alfons d'Aragó fa referència a Sancto Mateo el 1195; ocupada per Jaume I (1208-1276) el 1233, de seguida (17 de juny de 1237) fou donada a poblar per Huc de Follalquer, com a representant de l'orde de l'Hospital, que és qui exerceix el senyoriu, a Guillem Forner, Guillem Colom i Pere Clarigues a furs de Lleida; el 4 de juliol de 1255 el rei conqueridor concedeix fira al poble; el 1257 s'atorga el dret a celebrar mercat fent complir el privilegi que en aquest sentit havia concedit, el 1244, Jaume I; el 1274 fra Berenguer d'Almenara atorga nova carta pobla, aquesta vegada a fur de València; el 1315 s'hi va establir la darrera comunitat càtara al País Valencià. Aquesta comunitat fou la més important fora d'Occitania, tot un veritable centre espiritual de perfectes i lloc de treball d'un col·lectiu humà que representava més del 40 per cent del cens de la vila; molts eren experts en l'artesania del teler, que van fer d'aquesta població la més dinàmica d'Europa en els treballs dels teixits, confeccionats amb llana d'ovella merina. I va ser aquí, a Sant Mateu, on va arribar, des de Morella, l'últim perfecte del catarisme occità, Guillem de Belibasta, per continuar la seva tasca pastoral com a bon home, i on va viure els millors moments de la seva complicada vida,[1] fins que, sis anys després, el seu cap, Guillem de Belibasta, va caure al parany d'Arnau Sicre sicari de la Inquisició;[1] va ser capturat i lliurat a la Inquisició; tota aquesta època és de creixement continuat fins que el 1317 passà a senyoriu de l'orde de Montesa, moment en què es va convertir en la capital efectiva del Maestrat montesià, lloc de residència dels mestres, que manaren erigir a Sant Mateu el seu palau (la Torre), fins i tot les Corts Valencianes s'hi van reunir en diverses ocasions.

Durant el segle XIV coneix una àmplia transformació urbanística i floreixen els moviments artístics i culturals amb orfebres com els Olzina i pintors com els Montoliu i la creació de l'Escola de Llatinitats i Humanitats dintre de l'Estudi de Sant Mateu; unionista el 1347-1348, va sofrir la repressió reial després de la guerra, la qual cosa, juntament amb les epidèmies de finals del segle XIV i primera meitat del XV, tallaren l'expansió socioeconòmica medieval, iniciada per la importància que hi anaren adquirint les relacions comercials amb la Toscana, convertit Sant Mateu en centre exportador de llana; en l'església arxiprestal, magnífic exemplar del gòtic de finals del segle XIV amb portalada romànica tardana i interessant col·lecció d'orfebreria, va concloure el 1429 el cisma d'Occident, en renunciar a la tiara pontifícia Climent VIII (1370-1446) davant Pere de Foix ''el Vell'' legat papal;[2] les Germanies convulsionaren Sant Mateu, els habitants de la qual es trobaven molt dividits; els senyors fugiren vers Morella i Benicarló i els agermanats assassinaren Bernat Zaera, lloctinent de Montesa, el 23 de juny de 1521. El comanador major de l'orde, Francesc Despuig, va acabar amb la revolta agermanada al poble; l'any 1587 acaba el senyoriu eclesiàstic, que passa a la corona; el 1586 Felip II (1527-1598) va visitar la vila.

Muralles

La Guerra de Successió va sorprendre Sant Mateu en el bàndol maulet, però els botiflers comandats per Cristóbal de Moscoso, el comte de les Torres, assetjaren la vila des del 28 de setembre de 1705 fins al 9 de gener de 1706, en què, causant força destrosses i incendis en els edificis, ocuparen la vila.[3] Després de la Batalla d'Almansa l'ignominiós Felip V (1683-1746) va ordenar la demolició de les muralles.

En la Guerra del Francès sofrí la invasió francesa des de setembre de 1810 a juliol de 1813; també el Trienni Liberal tingué escenari a Sant Mateu, ja que les tropes constitucionalistes es refugiaren a la població i foren atacades pels reialistes.

Durant les Guerres carlines tot el Maestrat fou camp d'operacions d'ambdós bàndols, i Sant Mateu no hi fou excepció amb moltes ocupacions carlines durant la Primera Guerra carlina[4] (El Serrador, Cabrera, Forcadell, en foren els més importants capitosts)[5] que acabaren en maig de 1839, en què el general O'Donnell va acabar amb l'ocupació rebel. Tanmateix, durant la Tercera carlinada també tingué una gran importància estratègica i relació amb destacats personatges del camp carlí (Pasqual Cucala hi constituí el 1872 un batalló carlí).

Forta repercussió hi tingué la desamortització de Mendizábal (1790-1853).

Malgrat totes aquestes vicissituds encara s'hi conserven importants mostres de l'important patrimoni santmatevà.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[6]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[7]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 1.806 1.823 1.903 1.930 1.956 1.999 2.043 2.084 2.162 2.187 2.169 2.118 2.112 2.066

Economia[modifica]

L'agricultura (olivera, ametler, cereals, creïlla, hortalissa i llegums) i el turisme són el motor econòmic del poble.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format, des de 2019, per 9 regidors; abans en tenia 11. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 del Partit Popular (PP).

Escut de Sant Mateu.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sant Mateu

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Ana Besalduch Besalduch 773 68,77% 6 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Popular PP icono 2019.svg Juan José Mullet Forner 341 30,34% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 10 0,89%
Total vots vàlids i regidors 1.124 100 % 9 (Red Arrow Down.svg-2)
Vots nuls 34 2,94%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.158 83,91%**
Abstenció 222* 16,09%**
Total cens electoral 1.380* 100 %**
Alcaldessa: Ana Besalduch Besalduch (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PSPV[8])
Fonts: JEC,[9] JEZ Vinaròs,[10] M. Interior,[11] Periòdic Ara.[12]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2011 l'alcaldessa de Sant Mateu és Ana Besalduch Besalduch del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Manuel Vilagrasa PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 José Manuel Vilagrasa PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Ramón Arnau Garcia AP 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Ferreres Ferreres PP 15/06/1991 --
1995–1999 Manuel Ferreres Ferreres PP 17/06/1995 --
1999–2003 Manuel Ferreres Ferreres PP 03/07/1999 --
2003–2007 Manuel Ferreres Ferreres PP 14/06/2003 --
2007–2011 Manuel Ferreres Ferreres PP 16/06/2007 --
2011–2015 Ana Besalduch Besalduch PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Ana Besalduch Besalduch PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Ana Besalduch Besalduch PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[13]

Monuments[modifica]

La plaça Major, voltada de vells casalots i d'amplis porxos, és el centre de la població, vertadera capital històrica de la comarca, tot i que no ho és administrativament, i és l'eix de tot el seu ric patrimoni monumental.

Església Arxiprestal
Església de Sant Pere
Ermita de la Mare de Déu dels Àngels

Monuments religiosos[modifica]

L'església arxiprestal de Sant Mateu és dels segles XIII al XV. És un monument clau de l'arquitectura gòtica al País Valencià, reconegut com a Bé d'Interès Cultural. Els seus elements principals són: portada romànica (s. XIII), nau gòtica (s. XIV-XV), porta lateral gòtica i torre campanar (s. XV), capella de la Verge dels Àngels (s. XVII) i capella de la Comunió (s. XVIII). En el seu interior, estan les instal·lacions del Museu Arxiprestal.

Bastida el segle XIII i reformada el XVIII, en estil barroc. Monument declarat Bé de Rellevància Local. L'església sembla que és la més antiga de la vila i la seva ubicació està en el qual va ser primitiu nucli de la població, conegut com a suda.

Està construïda en maçoneria i carreus. Als peus se situa la façana principal de carreus i centrada per la porta d'accés, d'arc de llinda. Formant part de la façana es troba una torre de dos cossos, també de carreus. És un edifici d'una sola nau dividida en cinc trams. Suports de murs, pilastres i arc de mig punt en la nau. Es cobreix la nau amb volta de canó amb llunetes, la capella major voltada i la sagristia plana. El cor enlaire i als peus, amb barana balustrada de fusta tornada.

El convent és de 1590, fou expropiat en la Guerra Civil espanyola per la CNT i restaurat durant la dictadura a les seues propietàries; l'església és de 1704.

Conjunt declarat Bé de Rellevància Local. L'església està construïda en maçoneria i carreus, d'una sola nau dividida en quatre trams amb capelles laterals i creuer. La façana està dividida en tres cossos separats per línies d'imposta i amb una rematada en balustrada cega. Destaquen les dues torres bessones que formen part del cos de la façana i la cúpula del creuer que en l'exterior presenta forma prismàtica. La coberta exterior és a dues aigües. En l'interior, suports de murs, pilastres i arcs de mig punt. La volta de canó cobreix la nau, els braços del creuer i capella major, mentre que les capelles laterals es cobreixen amb volta bufada i el creuer amb una cúpula sobre petxines. El cor se situa enlaire als peus de l'edifici.

L'ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu és un magnífic conjunt dels segles XVI-XVII, amb església, hostal, pou i impressionant vista panoràmica.

És una construcció de finals del segle xiv, amb una arquitectura gòtica molt senzilla, de caràcter popular, situada al cim d'una muntanya a la serra de la Vall d'Àngel, a tres quilòmetres al sud-est de la població.

El campanar, de 1737, és l'únic que resta del convent de Sant Domènec, que es fundà en l'any 1360. El nom amb el qual se'l coneix ve motivat per la desamortització de Mendizábal que va fer desaparèixer el convent. El convent dels dominics estava situat al costat del palau dels Maestres de Montesa i destacava pel seu claustre i l'església d'arcs ogivals.

Es tracta d'una torre de planta quadrada i quatre cossos. En els tres primers cossos, els murs són de maçoneria i en l'últim de carreus, amb rematada en barana balustrada i cos octogonal a manera de llanterna, apareix un escut amb la creu de Montesa i una inscripció que indica 1737.

Monuments civils[modifica]

Ajuntament o Cort Nova
Palau Borrull
Palau de Villores

La casa consistorial de Sant Mateu, del segle xiv, és un monument declarat Bé de Rellevància Local. Es tracta d'un típic exemple del gòtic civil valencià.

Palau entre mitgeres construït per a seu de la cort i conegut, per tant, com Cort Nova. Presenta una àmplia façana de carreus amb quatre finestres dividides per trencallums en la planta noble. El conjunt de les portes de la façana ha sofert nombroses transformacions, igual que l'interior, que ha sofert bastants rehabilitacions.

En destaca el saló de Plens amb bigues de fusta i finestres que comuniquen amb el carreró dels Jueus, i n'és una d'arc trilobulat.

  • Carreró dels Jueus

Carrer medieval restaurat el 1992.

  • Font de l'Àngel

Datada del 1386, reconstruïda en el XVIII i restaurada el 1867.

Situada en la plaça Major, espai urbà declarat Bé de Rellevància Local. Aquesta font sembla una de les més antigues de la població, encara que la forma actual ha d'estar datada del segle xviii, tant per la seva forma com per la imatge que la remata.

La font és de planta octogonal amb reixa de ferro. En el centre, una columna sosté la tassa de pedra composta de dues semiesferes buides i motlures exteriors. En la part inferior s'aprecien quatre canelles en forma de caps d'animal. Sobre l'esfera es troba una base de pedra que sosté la figura en bronze d'un àngel amb vestimentes en moviment, imatge molt pròpia del segle XVIII i que constituïx la representació simbòlica del patró de la població, sant Mateu Evangelista.

  • Font de Santa Maria de Montesa

Datada del 1365. Semblant a l'anterior.

El palau Borrull, del segle xv, fou utilitzat com a Audiència. Monument declarat Bé de Rellevància Local contigu a l'Ajuntament, del qual està separat pel carreró dels Jueus. De 1883 a 1892, s'hi va instal·lar l'Audiència d'Assumptes Criminals del Partit Judicial de Sant Mateu, fet aquest que condiciona el nom pel qual es coneix popularment aquest edifici.

Presenta una àmplia façana de carreus de composició simètrica juntament amb una porta d'accés situada sota un gran arc adovellat. També cal destacar el ràfec construït amb vols successius de teules i maó. L'entrada consta d'un ampli espai separat per tres trams d'arcs. L'interior ha estat molt modificat a causa dels diversos usos de l'edifici.

Conegut popularment com el Sindicat. Renaixentista, del segle XVI, és un monument declarat Bé de Rellevància Local. És un palau renaixentista amb façana de carreus magnífics que encara conserva la tipologia distributiva del gòtic. En destaquen els elements següents: les pilastres decorades amb grotesques que envolten les finestres, l'escut nobiliari situat sobre la porta, la garita lateral, la distribució simètrica de la façana compartimentada per línia d'impostes, l'arc helicoïdal de tradició gòtica i el paviment de l'entrada.

  • Forn medieval

En funcionament des de 1386. Monument declarat Bé de Rellevància Local. Edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a dos vessants. El sistema estructural és de pòrtics d'un sol arc, paral·lels a la façana. La fàbrica és de maçoneria i els arcs adovellats estan toscament treballats. El 1386, el maestre de Montesa fra Albert de Thous concedeix a la vila l'establiment de forns, i n'és aquest un dels documentats.

  • Muralles

Voltaven la ciutat, però van ser enrunades abans del segle XVII. Hi ha escasses romanalles al voltant de l'església de Sant Pere i disseminades pel barri antic.

  • Torre de Cantacorbs i portal de Morella

Del segle xiv.

  • Torre Palomar

Masia fortificada del XVI, probablement erigida sobre una d'àrab.

  • Les presons

Edifici que albergà la primera presó al poble i que actualment allotja el Museu de les Presons Medievals, amb una bona mostra etnològica.

Personatges il·lustres[modifica]

Cultura[modifica]

  • Col·lecció Museogràfica "Les Presons": Museu de Càrcers Medievals.
  • Museu Històric i Etnològic Municipal. Museu situat en el palau Borrull. Està dedicat a la història i costums de la població. En les seves sales històriques destaquen peces com el peiró de Santa Bàrbara (s. XIV), el Llibre de privilegis de Sant Mateu (s. XV), la maqueta del desaparegut palau dels Maestres de Montesa, ceràmica ibera, etc.
  • Museu Paleontològic "Juan Cano Forner". És considerada com la millor col·lecció privada de paleontologia del País Valencià. Destaca per la quantitat de peces exposades, unes 5.000, per la seua varietat i pel valor d'algunes seccions, especialment la d'ammonites, que és de les millors d'Espanya.
  • Museu Axiprestal d'Art Religiós. Conté peces relacionades amb la història, el culte i l'ornament de l'església Arxiprestal de Sant Mateu. Les peces més importants del museu són les d'orfebreria. Cal destacar la "Creu Grossa", una creu processonal de 1397, obra mestra de l'orfebreria gòtica valenciana, el calze del Papa Luna (s. XV), el reliquiari de Madonna Galina (s. XV) i el Lignum Crucis (s. XV). També valen la pena les diferents parts del retaule gòtic de pedra del segle XIV conservades en el museu.
  • Estiu Cultural. Programació cultural amb representacions de teatre i concerts de música clàssica que es desenvolupa al llarg del mes de juliol i primera quinzena d'agost.

Llocs d'interès[modifica]

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. Del 19 al 29 d'agost. Aquests dies es caracteritzen per la gran animació al poble, els bous, les revetlles, els concerts, els balls, etc. En honor de sant Climent, el 20 d'agost, es realitza la tradicional dansa del "Ball Pla".
  • Setmana Santa. Té com a acte principal la processó de les Verges del Dijous Sant, encara que també cal destacar les processons del Divendres Sant i la de l'Encontre, el Diumenge de Resurrecció. De Divendres Sant a Diumenge de Pasqua se celebra la Fira del Comerç, Arts i Oficis del Maestrat.
  • Mare de Déu dels Àngels. Amb la tradicional romeria el segon dissabte després de Pasqua de Resurrecció. L'any 2009 es commemorà el 425 aniversari de l'aparició de la marededéu dels Àngels de Sant Mateu.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cossetània edicions (Catalunya càtara) de Jesús Àvila Granados, pàg. 163 (ISBN 978-84-9034-233-6)
  2. Cossetània edicions (Catalunya càtara) de Jesús Àvila Granados, pàg. 163 (ISBN 978-84-9034-233-6)
  3. Borrull i Vilanova, Francisco Xavier. Fidelidad de Valencia en tiempo de las guerras civiles que empezaron en 1705 (en castellà). Monfort, 1810, p. 61. 
  4. Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279. 
  5. Flávio, E. Historia de don Ramón Cabrera (en castellà). Volum 1. Editorial de G. Estrada, 1870, p. 301. 
  6. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011).
  7. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  8. Barrios Fontoba, Vicente (secretari). «Acta de la sesión extraordinaria de Constitución del Ayuntamiento y elección del alcalde», 15-06-2019.
  9. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.175 [Consulta: 29 abril 2020].
  10. Junta Electoral de Zona de Vinaròs «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 12-13. inserció=1870 [Consulta: 27 març 2020].
  11. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 juliol 2019].
  12. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Sant Mateu», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  13. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sant Mateu. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]