La Salzadella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticala Salzadella
Bandera de la Salzadella Escut de la Salzadella
Portal de la Bassa o de Sant Mateu.jpg
Portal de la Bassa o de Sant Mateu

Localització
Localització de la Salzadella respecte del País Valencià.png
40° 25′ 03″ N, 0° 10′ 29″ E / 40.4175°N,0.17472222222222°E / 40.4175; 0.17472222222222
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Baix Maestrat
Municipis 6
Població
Total 751 (2016)
• Densitat 15,04 hab/km²
Gentilici Salzadellà, salzadellana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 49,92 km²
Altitud 339 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Festa major 2 i 3 de febrer
Dia de mercat divendres
Organització i govern
• Alcalde Cristóbal Segarra Fabregat
Indicatius
Codi postal 12186
Codi INE 12098
Codi ARGOS 12098
Altres dades

Web www.lasalzadella.es
Modifica dades a Wikidata

El municipi de la Salzadella (o la Salzedella) és una vila del País Valencià aituada a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Mateu, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert, Tírig i les Coves de Vinromà.

El topònim prové d'un bosc de salzes que hi ha al terme. Per tant, la forma ortogràfica etimològicament més correcta és «la Salzedella».

Geografia[modifica]

Situada sobre terreny elevat en el vessant occidental de les Talaies d'Alcalà. Paisatge amb vegetació típicament mediterrània com oliveres, ametllers, fruiters; hi destaca la famosa cirera de la Salzadella.

Nuclis de població[modifica]

Hi ha els nuclis de població de la Salzadella i les Masies d'en Guasch, la Teuleria, de l'Andalús de Baix, de l'Andalús de Dalt i de la Solana.

Història[modifica]

En 1924 s'hi va trobar la necròpoli dels Espleters, de l'Edat del Ferro; tot i que es parla d'antecedents romans, la fundació degué ser àrab, precisament d'esta època són les restes que s'han trobat a la partida de les Mesquites; l'ocupació cristiana es va produir al voltant de 1235-1236; en 1238 Blasc d'Alagó, era senyor del lloc que, històricament pertanyia al terme del castell i posterior batlia de Les Coves de Vinromà; entre 1235 i la seua mort, en 1245, va donar-lo a poblar a Miquel d'Ascó i Pere d'Olzina; rere l'òbit de Blasc d'Alagó passa a l'orde de Calatrava fins a l'any 1275; entre dit any i 1293 fou senyoriu d'Artal d'Alagó, i a continuació passà al rei i a l'orde del Temple el 1294; dissolta aquesta orde tot el seu patrimoni passà al senyoriu de la de Montesa el 1319, on romangué fins al segle XVIII en què desapareixen els senyorius.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 814 801 794 788 801 806 816 863 855 838 850 870 850 817

Economia[modifica]

L'economia es basa en el conreu de la cirera, l'olivera i l'ametla.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Blas Gallego Ferrando UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Blas Gallego Ferrando AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 Angel Palatsi PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Cristóbal Segarra Fabregat PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Cristóbal Segarra Fabregat PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Cristóbal Segarra Fabregat PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Víctor Gallego Ferrando PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Abelardo Ripoll Guasch JPS 16/06/2007 --
2011 - 2015 Cristóbal Segarra Fabregat PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Cristóbal Segarra Fabregat PP 13/06/2015 --

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

  • Església parroquial de l'Assumpció (La Salzadella)
    Església de la Purificació de Maria. Del segle XVIII. Consta d'una nau coríntia. Va ser edificada entre 1736 i 1756, sent destruïda en el seu interior en 1936, contribuint a la seva restauració en 1964 i 1967 per fills de la vila emigrats a Mèxic. Conserva un interessant tresor amb diversos calzes del segle XV i una singular creu processional menor, formada per 24 peces de cristall de roca valencià finament tallat. És un dels exemplars de màxima raresa i interès entre les creus processionals d'aquestes terres.
  • Ermita de Sant Josep. Del segle XIV.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Sobre una més antiga, de 1700, reconstruïda en 1988.
  • Calvari. Del segle XVIII amb interessants capelletes de ceràmica.

Monuments civils[modifica]

  • Restes de la muralla en la part antiga del poble; destaquen El Portal de la Bassa i el Portal de les Coves.
  • Peirons del Camí del Cementeri i de Santa Bàrbara. Segles XV-XVI.

Festes i celebracions[modifica]

Coca de cireres de la Salzadella

Referències[modifica]

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011).
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Salzadella Modifica l'enllaç a Wikidata