Francesc Mulet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Pare Francesc Mulet, en el moment de pronunciar el seu famós discurs davant el Papa. Il·lustració de la revista "El Pare Mulet", editada per Constantí Llombart l'any 1877.
Infotaula de personaFrancesc Mulet
Pare Mulet.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1624
Sant Mateu
Mort 1675 (50/51 anys)
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació escriptor i professor
Modifica dades a Wikidata

Francesc Mulet (Sant Mateu (Baix Maestrat), 1624 - València, 1675) va ser un escriptor satíric valencià.

Frare dominic i predicador, dotat d'un agut enginy, va conrear la poesia satírica de tema escatològic i barroer. Representa, respecte de la literatura valenciana, l'equivalent del Rector de Vallfogona per a la catalana. També va rebre el sobrenom del "Quevedo valencià". Va estudiar en la Universitat d'Oriola i després va ser catedràtic de la Universitat de València. La seua fama va perdurar en la memòria de la gent fins ben entrat el segle XIX.

L'any 1876, Constantí Llombart va intentar la recuperació de l'obra de Mulet, basant-se en manuscrits molt corruptes i de poc crèdit, i edità un volum amb el títol Obres festives compostes segons antiga, general i molt raonable tradició, del pare Francesc Mulet, frare profés dominic. És autor del famós Tractat del pet, i se li han atribuït almenys dues comèdies satiricoeròtiques: Los amors de Melissenda i La infanta Tellina i el rei Matarot.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sempre seguint l'estudi biogràfic de Constantí Llombart,[1] Francesc Mulet va nàixer l'any 1624 a Sant Mateu del Maestrat, fill de Blai Mulet i Monserrada Querol. Inicialment lliurat a les faenes del camp, estudià al Seminari d'Oriola i rebé l'hàbit de Sant Doménec el 1641. Obtingué més tard, l'any 1656, la càtedra de metafísica moral a la Universitat de València. Sobre el lloc o circumstàncies de la seua mort, Llombart afirma que Mulet morí a València l'any 1675.

Imatge popular: el "bou solt".[modifica | modifica el codi]

Al Pare Mulet, segons la tradició, sempre li ha correspost una imatge de capellà brètol i desvergonyit, propens a les bromes escatològiques i a les contestacions enginyoses. L'exemple més famós és la història que Llombart [2] arreplega sobre el suposat viatge a Roma del dominic i sobre el seu encontre amb el Papa d'aquell moment:

« Conten que allí, sens que nosaltres pogám garantir l'autenticitat del fet, habent aplegat en lo solemne dia de la Santisima Trinitat, lo Papa, que já dehia tenir coneixement del celebrat ingeni del P. Mulet, li demaná que s'encarregara de predicarne lo sermó d'aquella festivitat, y no encontrant per de pronte manera de deseixirsen, sense tenir, com qui diu, ni sixquera lo temps necesari per llevarse de damunt la pols del camí, putja dalt la trona, y predicá improvisadament aquell tan famós sermó que començant per les sacrílegues paraules:—«Maldito sea el Padre, maldito sea el Hijo, maldito sea el Espíritu Santo!...» — y que, deixant per un moment aterrat y confús á lo respetable auditori, sabé continuarlo tan ingeniosa com satisfactòriament pera tots, afetjine en seguida:—«Dicen los condenados en el infierno!» Restá tan sorprés y tan sumament complagut lo Sant Pare de la agudea del P. Mulet, que volentli fer alguna gracia, li preguntá després del sermó, que qué era lo que desitjaba. Llavors lo reverendo dominico, dihuen que li vá respondrer, que únicament desitjaba ser bou solt. Estrany priviletji que li donaba facultats pera fer tot alló que millor li pareguera, y que, segons es fama, li fon otorgat per lo Papa. »

Resulta interessant destacar com el mateix Constantí Llombart, gran vindicador històric de la figura del religiós, va traure a la llum un setmanari amb el nom de El Pare Mulet, l'any 1877. El setmanari, de caràcter liberal i humorístic, resultà prohibit per portar una làmina amb una caricatura del rei Alfons XII i tanmateix fou substituït, el mateix any 1877, pel setmanari El bou sòlt, també dirigit per Llombart. En ambdues publicacions es divulgaren moltes històries, no sabem si reals o apòcrifes, al voltant del Pare Mulet, i el mateix dominic hi apareixia sovint com un personatge més, llançant-hi predicacions fictícies o responent als lectors.

El Tractat del pet[modifica | modifica el codi]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Lo torn de Sant Christófol
  • Tractat del pet
  • La candileta
  • Los amors de Gaiferos i Melisendra
  • La infanta Tellina i el Rey Matarot
  • Inventario o desapropio que el colegial Mulet hizo en Orihuela
  • Décimas de una monja al Padre Mulet
  • Respuesta del Padre Mulet a la monja
  • Respuesta de la monja al Padre Mulet

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lluís Gimeno Betí. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castelló de la Plana, 2006. ISBN 8486113350

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Francesc Mulet a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llombart, Constantí. Obres compostes, segons antiga, general i molt rahonable tradició, pel pare Francesc Mulet. València: Llibreria de Francesc Aguilar, 1876. 
  2. Op. Cit.