La Galera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el poble del Montsià. Vegeu-ne altres significats a «Galera (desambiguació)».
la Galera
Bandera de la Galera Escut de la Galera
(bandera) (escut)
Localització

La Galera situat respecte Catalunya
La Galera situat respecte Catalunya

Localització de la Galera respecte del Montsià


Municipi del Montsià
Entrada sud del poble. Torre del s. XIV
Entrada sud del poble. Torre del s. XIV
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Montsià
Taula del Sénia
Amposta
Gentilici Galerenc, galerenca
Superfície 27,47 km²
Altitud 120 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
800 hab.
29,12 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 285650 4506700
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

 
Ramón Agustín Muñoz Verge (CiU)
Codi territorial 430635

La Galera és una vila i municipi de la comarca del Montsià. El seu terme fa frontera amb el de Godall, Santa Bàrbara, el Mas de Barberans, Masdenverge, i Ulldecona.

Història[modifica | modifica el codi]

Segons Albert Curto i Homedes, director de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, sabem per la documentació que el 1303 ja devia existir, si més no, una agrupació de població incipient. De fet la Torre medieval de la Galera, avui església parroquial, és d'aquesta època. Per la sentència d'un plet entre els pobladors de Godall i el seu senyor, Ramon de Centelles, coneixem que els godallencs de l'època van protagonitzar un gran èxode cap a la plana, cap al barranc de la Galera, sembla que perquè les condicions eren més favorables a la Galera, cosa que pot suposar l'existència d'una carta de poblament. En general, les condicions per viure eren millors en poblacions de jurisdicció reial, com la Galera, que en poblacions senyorials, el cas de Godall, en què el poder del senyor era més pesat d'aguantar per als súbdits.

Per aquesta raó, a partir de la independització de Godall, el poblament de la Galera (que en aquell moment depenia de la Vegueria de Tortosa, i per tant del Rei) provocava l'atracció de les poblacions veïnes, especialment de Godall. Però, la sentència de 1303, del jutge de la Cort, va aturar els veïns de Godall i els va obligar a mantenir el jurament de fidelitat al senyor de Centelles, jurament que exigia als vassalls quedar-se sota la seua jurisdicció. Les primeres notícies documentals sobre la vila són de 1320, any en què el rei Jaume el Just d'Aragó va concedir la Carta Pobla al lloc conegut com a Pobla de la Galera. Amb tot i això, pareix que la població ja havia començat a establir-se al lloc des del 1303.

El 1983 hi morí Isidre Nadal Baqués, Llum de la Selva, i hi fou enterrat.

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'edifici més destacat és el de la torre medieval de la Galera. Es va construir el 1340 com a torre de guaita i la seva construcció va ser sufragada per la Vila de Tortosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i amb una altura considerable. El 1684 se'n va reformar l'interior per convertir-la en l'església parroquial, dedicada a Sant Llorenç. Les obres de reforma del temple van quedar en suspens durant la Guerra de Successió, període durant el qual va servir com a caserna militar. La benedicció de la nova església va tenir lloc el 15 d'agost de 1711.

Des del segle XVII, es van instal·lar a la Galera mestres terrissers gràcies als quals aquest ofici s'ha convertit en una tradició a la localitat. En l'actualitat, només queda un cantirer en actiu a la Galera i al Montsià, Joan Cortiella Garcia, descendent d'una de les nissagues de terrissaires locals. Podreu visitar el seu obrador, veure-hi demostracions al torn i comprar peces tradicionals de terrissa galerenca a la Terrissa Cortiella. El poble compta amb el Museu Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera,[2] en el qual s'explica tot el procés tradicional per a l'elaboració de les peces de terra cuita, la història dels cantirers galerencs, les diferents tipologies de peces de la terrissa galerenca, etc. Hi ha també una sala d'exposicions temporals on cada mes o dos mesos es pot veure mostres de pintura, fotografia, escultura, ceràmica, etc.. Al voltant de l'1 de maig se celebra la Fira Internacional de la Ceràmica i la Terrissa de la Galera, que coorganitzen l'Ajuntament de la Galera i l'Associació Cultural Galerenca Lo Cadub. També hi ha el Premi Biennal de Terrissa i Ceràmica Vila de la Galera, que convoca l'Ajuntament de la Galera gràcies al patrocini de l'empresa DACAME, amb seu al terme municipal.

Festes i cultura[modifica | modifica el codi]

- Fesolada Popular (19 de març).

- Festes Majors: se celebren la setmana del 10 d'agost en honor de de Sant Llorenç.

- Setmana Cultural: darrera setmana de setembre.

- Fira Internacional de la Ceràmica i la Terrissa, que se celebra al voltant de l'1 de maig.

XIX Fira de la Terrissa (La Galera 2012) - YouTube[modifica | modifica el codi]

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions municipals del 2011[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - La Galera, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Convergència i Unió Ramón Agustín Muñoz Verge 254 4 52,70%
Acord per la Galera-Acord Municipal Maria Ester Martí Accensi 137 2 28,42%
Partit Popular Mª Blanca Duré Prades 76 1 15,77%
Vot en blanc 15 3,11%
Total 7

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - La Galera, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 128 35,95
ERC Oriol Junqueras 75 21,06
PPC Alicia Sánchez-Camacho 57 16,01
PSC Pere Navarro 32 8,98
ICV-EUiA Joan Herrera 16 4,49
CUP David Fernández 14 3,93
C's Albert Rivera 2 0,56
Vots en blanc 17 4,64
Altres 15 4,78
Total 366 63,32

Eleccions municipals del 2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - La Galera, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Convergència i Unió 264 5 56,9%
Entesa per la Galera - Candidatura de Progrés 141 2 30,39%
Partit Popular 51 0 10,99%
Total 7

Economia[modifica | modifica el codi]

Les principals activitats econòmiques són l'agricultura i la ramaderia. També, a l'apartat de serveis, hi ha establiments de restauració. Al voltant del món de l'oli, hi ha la Cooperativa Agrícola de la Galera i el Molí de la Creu, que envasen i comercialitzen oli de les classes farga, sevillenca i morruda. Se'n pot comprar a l'Agrobotiga, al Molí de la Creu Porta Ferré c.b. i a la botiga del Museu Terracota. Destaca el cultiu d'oliveres seguit del de garrofers, presseguers, mandariners i ametllers.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
8 12 10 151 - 1.408 1.412 1.419 1.462 1.517
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.422 1.263 1.145 1.095 1.029 870 794 790 750 749
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
748 734 746 750 774 824 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 62. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Galera Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 40° 41′ 00″ N, 0° 27′ 49″ E / 40.68333°N,0.46361°E / 40.68333; 0.46361