Llista de topònims de Sant Jaume d'Enveja (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
La història de Sant Jaume d'Enveja, malgrat l'existència prèvia de certs assentaments, és relativament moderna, ja que la població no s'estableix com a tal fins als anys 60 del segle xix.[1] Això es deu en bona part al procés recent de formació del Delta, format únicament en els últims segles per l'aportació sedimentària del riu. L'assentament primitiu del poble estava situat a la zona de les Salines, abandonat en finalitzar l'explotació econòmica d'aquestes, a mitjan segle xix. El naixement del poble es configura, precisament, amb el drenatge del que fins llavors eren uns aiguamolls, pel seu aprofitament com a zona d'horta i arrossaire. També fou un factor important al desenvolupament del poble, l'explotació de les salines de la zona, fins a mitjan segle xix.
El topònim prové de l'antiga partida d'Enveja, derivat de l'àrab Ibn Baja, un nom propi de persona.[2] Tradicionalment se li ha anomenat l'Enveja.[3] Sant Jaume va formar part del municipi de Tortosa fins a la seva segregació, l'any 1978. El 1990 el municipi, situat a l'hemidelta dret, deixa d'adscriure's a la comarca del Baix Ebre passant a la comarca del Montsià.
Encara avui, el teixit econòmic del poble s'articula al voltant de l'agricultura, juntament amb una oferta turística en expansió basada en l'atractiu paisatgístic del Delta de l'Ebre (Parc Natural del Delta), i particularment de la biodiversitat de la seva fauna i la seva flora.
Dins el terme municipal hi hagué durant els segles XIII i XIV l'important Port Fangós, on es prepararen les expedicions militars per a les conquestes de Sicília i de Sardenya.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. ISBN 84-393-5437-1.
Sant Jaume d'Enveja
