La Sénia

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Sénia
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 38′ 01″ N, 0° 17′ 07″ E / 40.63356°N,0.2853°E / 40.63356; 0.2853
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialTerres de l'Ebre
ComarcaMontsià Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.623 (2023) Modifica el valor a Wikidata (51,87 hab./km²)
Llars88 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciSenienc, senienca
Idioma oficialcatalà
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície108,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSénia Modifica el valor a Wikidata
Altitud369 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaria Victoria Almuni Balada (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43560 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43044 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430445 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblasenia.cat… Modifica el valor a Wikidata

La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià. Des de mitjan segle XX fins als nostres dies, la Sénia ha estat coneguda pel seu gran nombre de fàbriques del moble. També se la coneix per les grans catifes de flors i serradures de colors de la festa de la Mare de Déu de Pallerols.[1]

Forma part del Parc Natural dels Ports amb 6.425,90 hectàrees del seu terme municipal, de les quals 584,09 pertanyen a la RNP de les Fagedes dels Ports.

Etimologia[modifica]

El nom prové de l'idioma àrab saniya ("sínia"), passat a la forma romanç azenia a l'Edat Mitjana. La localitat comparteix el nom amb el riu de la Sénia, que travessa el municipi.

Història[modifica]

Detall d'un dels carrers de la part antiga de la Sénia.
Antic forn de Raimundo.

Mitjançant restes materials d'èpoques prehistòriques s'ha documentat la presència de pobladors. La zona ha estat ocupada des de temps remots. Les pintures rupestres de la cova dels Rosegadors i de la cova de la Tenalla són els testimoniatges d'un nomadisme estacional de petits grups d'humans. En aquestes pintures llevantines s'observa la fauna de l'època, es distingeixen tipus socials (bruixots, caçadors, ballarins), i elements de la indumentària masculina i femenina, així com escenes d'activitats recol·lectores de mel, de pràctiques propiciatòries per a la cacera i de selecció d'animals.

Es reconeix la Sénia amb la carta de població del 17 d'abril de 1232. El 13 de setembre de 1233, Pere Montcada va fer concessió feudal de la vila de la Sénia al senyor Guillem de Moragues (nascut a Tortosa) per a la seua repoblació. El 25 de gener de 1336, Guillem de Moragues va fer lliurament de la Carta de poblament a vint-i-un veïns i d'aquesta forma, la vila de la Sénia va quedar establerta dins la jurisdicció del castell d'Ulldecona.

El 1462, durant la Guerra Civil catalana, la Sénia va prendre part activa contra Joan II i la població va ser assaltada diverses vegades per les tropes reials. El juny de 1466, es va rendir. L'any 1536 va ser incorporada a la comanda de Mirambel. L'any 1716, la població va perdre molts privilegis i bona part de les llibertats aconseguides en implantar-se el Decret de Nova Planta de Felip V. A la Guerra del Francès, el poble de la Sénia va aportar grans contribucions i, quan va ser conquistada juntament amb la resta del Montsià i el "Sota Ebre", va romandre inclosa en el departament francès de les Boques de l'Ebre. Durant aquest període la Sénia va adquirir importància per l'explotació de fusta per a la indústria de construcció naval.

Amb la primera guerra carlina (1833-1839), l'ocupació del general Cabrera va provocar un setge constant a la població per part de les tropes isabelines, fins a l'any 1840 quan el general Leopoldo O'Donnell va derrotar a Ramon Cabrera. El 1907 va quedar instal·lada l'electricitat en la població. El 1937 es va construir un camp d'aviació a la partida dels Plans amb finalitats militars. En aquest aeroport primer van pilotar aviadors republicans i més tard els de la Legió Còndor.[2]

Geografia[modifica]

Entitats de població[modifica]

Població del municipi per nucli segons l'Idescat el 2023[3]

Entitat de població Habitants
Plans, els 42
Sénia, la 5.581
Font: Idescat

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
76 67 88 335 - 2.532 3.062 3.170 3.452 3.362

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.305 3.295 3.120 3.151 3.089 4.100 4.638 4.818 4.930 4.930

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.045 5.029 5.034 5.579 5.735 5.976 6.225 6.087 2.083
5.893

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
5.654
5.644
5.640
5.475 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Política[modifica]

Nombre de regidors per partit[4][5]

Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
PSC 3 3 4 3 4 5 6 5 2 1 1 1
PP - 3 1 2 3 1 2 2 3 2 - -
ERC - - - - 0 0 1 1 1 1 2 5
ECP - - 4 4 5 - - 4 4 8 8 5
CiU - 1 2 2 1 5 2 1 3 1 - -
PSUC 3 4 5 - - - - - - - - -
Altres 6a - - - 0b 2b 2b - - - 2c 2c
Total 11 11 11 11 13 13 13 13 13 13 13 13

a Agrupación Electores Independientes; b Seniencs Independents - FIC c Alternativa Senienca;


Edificis d'interès[modifica]

Poblacions agermanades[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Patrimoni festiu de Catalunya.
  2. Gracià, Oriol «A tocar de la batalla de l'Ebre». Sàpiens [Barcelona], núm. 103, maig 2011, p. 63. ISSN: 1695-2014.
  3. «Nomenclàtor estadístic d'entitats de població de Catalunya (a 01-01-2023) - La Sénia» (en català). [Consulta: 26 abril 2024].
  4. «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. La Sénia» (en català). [Consulta: 26 abril 2024].
  5. Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 26 abril 2024]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Sénia