La Sénia

La Sénia
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
	40° 38′ 01″ N, 0° 17′ 07″ E / 40.63356°N,0.2853°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Terres de l'Ebre
Comarca	Montsià
Població humana
Població	5.516 (2025) (50,88 hab./km²)
Llars	88 (1553)
Gentilici	Senienc, senienca
Idioma oficial	català ; castellà
Geografia
Part de	Mancomunitat Taula del Sénia
Superfície	108,41 km²
Banyat per	riu de la Sénia
Altitud	369 m
Limita amb	Tortosa ; Rossell ; la Pobla de Benifassà ; Vall-de-roures ; Beseit ; Sant Rafel del Riu ; Mas de Barberans ; Ulldecona ; Roquetes ; Canet lo Roig
Organització política
• Alcaldessa	Victòria Almuni i Balada (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	43560
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43044
Codi IDESCAT	430445
Lloc web	lasenia.cat…

La Sénia és un municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià. Al llarg del segle XX i fins a l'actualitat, la Sénia ha estat reconeguda per la seva destacada indústria del moble.^[1]

Etimologia

El nom de la localitat prové de l'àrab "sāniya", bèstia o eina que serveix per pouar, del verb "sāna", que significaria "pouar".^[2] La localitat comparteix el seu nom amb el riu Sénia, que travessa el municipi.

Història

Detall d'un dels carrers de la part antiga de la Sénia.

Prehistòria

S'han trobat restes materials que demostren la presència de pobladors en temps prehistòrics. La zona de la Sénia ha estat ocupada des de temps remots. Les coves dels Rossegadors i de la Tenalla contenen pintures rupestres de l'art llevantí,^[3] que són testimoni de la vida nòmada estacional de petits grups d'humans de l'Epipaleolític. Aquestes pintures mostren la fauna de l'època, figures humanes caçadores, detalls de la vestimenta masculina i femenina, així com escenes d'activitats de caça i composicions de significat desconegut.

Antic Règim

Les terres del riu Sénia van romandre sota la jurisdicció de l'Orde de Sant Joan des de 1178, sota la comanda del castell d’Ulldecona. Va ser aquest orde qui va atorgar la primera carta de població a Guillem de Moragues, natural de Tortosa. La Sénia, llavors anomenada Cenia,^[4] va ser reconeguda com a vila el 17 d'abril de 1232. Posteriorment, el 25 de gener de 1235, Guillem de Moragues va concedir una nova carta de població als habitants de la Sénia.^[5]

Durant la guerra civil catalana el 1462, la Sénia va participar activament contra Joan el Sense Fe i va ser assaltada diverses vegades per les tropes reials, fins que finalment es va rendir el juny de 1466. El 1536, la vila va ser incorporada a la comanda de Mirambell.

El 1716, després de la guerra de Successió Espanyola, la població va perdre nombrosos privilegis i llibertats forals amb la implementació dels Decrets de Nova Planta de Felip V.

Edat contemporània

Durant la Guerra del Francès, la vila de la Sénia va realitzar importants contribucions. Quan va ser conquerida, juntament amb la resta del Montsià i el Baix Ebre, va quedar inclosa en el departament francès de les Boques de l'Ebre. En aquest període, la Sénia va adquirir rellevància a causa de la seva indústria de construcció naval. Després de l'expulsió dels francesos de la comarca del Montsià, es va restaurar l'absolutisme amb el retorn de Ferran VII al tron espanyol.

Amb la primera guerra carlina (1833-1839), l'ocupació del general Cabrera va provocar un setge constant a la població per part de les tropes isabelines, fins a l'any 1840 quan el general Leopoldo O'Donnell va derrotar a Ramon Cabrera.^[6]

El 18 d'abril de 1871, el rei Amadeu I va establir el títol nobiliari espanyol de Marquesat de la Sénia en favor de Fernando Cotoner y Chacón, que ocupava els rangs de tinent general, capità general de Puerto Rico i ministre de guerra. Posteriorment, el 15 d'agost de 1882, Alfons XII va concedir al títol la distinció de Gran d'Espanya.^[7]

El 1907 va quedar instal·lada l'electricitat en la població.

El 1937 es va construir un camp d'aviació a la partida dels Plans amb finalitats militars. En aquest aeroport primer van pilotar aviadors republicans i més tard els de la Legió Còndor.^[8]

Als anys 80, es va normalitzar l'ortografia del nom municipi passant de la forma Cenia a la Sénia.

Geografia

Llista de topònims de la Sénia (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Entitats de població

Població del municipi per a cada entitat de població estadística, segons l'Idescat:^[9]

Entitat de població	Habitants (2024)
la Sènia	5.571
els Plans	47
Font: Idescat

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
76	67	88	335	-	2.532	3.062	3.170	3.452	3.362

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
3.305	3.295	3.120	3.151	3.089	4.100	4.638	4.818	4.930	4.930

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
5.045	5.029	5.034	5.579	5.735	5.976	6.225	6.087	2.083	5.893

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
5.654	5.644	5.640	5.475	5.594	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Nombre de regidors per partit^[10]^[11]

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
PSC	3	3	4	3	4	5	6	5	2	1	1	1
PP	-	3	1	2	3	1	2	2	3	2	-	-
ERC	-	-	-	-	0	0	1	1	1	1	2	5
ECP	-	-	4	4	5	-	-	4	4	8	8	5
CiU	-	1	2	2	1	5	2	1	3	1	-	-
PSUC	3	4	5	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Altres	6^a	-	-	-	0^b	2^b	2^b	-	-	-	2^c	2^c
Total	11	11	11	11	13	13	13	13	13	13	13	13
^a Agrupación Electores Independientes; ^b Seniencs Independents - FIC ^c Alternativa Senienca;

Edificis d'interès

Sant Bartomeu de la Sénia

Poblacions agermanades

Cazorla (Andalusia)

Referències

↑ «la Sénia (Montsià)». Idescat. [Consulta: 28 desembre 2025].
↑ Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. VII, p. 932.
↑ Ferrer Maestro, José Juan. El arte rupestre en la provincia de Castellón. Historia, contexto y análisis (en castellà). Publicacions de la Universitat Jaume I, 2013-10-21. ISBN 978-84-8021-926-6.
↑ Arnau i López, Eduard «Ocupació i reorganització del territori a les comarques del Baix Ebre i Montsià arran de la conquesta cristiana (segona meitat del s.XII inici del s. XIV) (1a part)». Raïls, 12-01-1997, pàg. 46–46. ISSN: 2385-4553.
↑ Barrionuevo Sarmiento, Bruno «La carta de poblament de la Sénia». Lo Senienc: Memòria, natura i llengua, 3, 2006, pàg. 59–68. ISSN: 1888-2870.
↑ Pujol i Ros, Joan «Les malalties del general Cabrera i la seva importància en la fi de la Primera Guerra Carlina (1833-1840)». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 72, 2020, pàg. 4. ISSN: 2385-4200.
↑ Querol Salvador, Emilio «El Marquès de la Sénia». Lo Senienc: Memòria, natura i llengua, 9, 2012, pàg. 25–28. ISSN: 1888-2870.
↑ Gracià, Oriol «A tocar de la batalla de l'Ebre». Sàpiens [Barcelona], núm. 103, 5-2011, p. 63. ISSN: 1695-2014.
↑ «Nomenclàtor estadístic d'entitats de població de Catalunya (a 01-01-2023) - La Sénia» (en català). [Consulta: 26 abril 2024].
↑ «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. La Sénia» (en català). [Consulta: 26 abril 2024].
↑ Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 26 abril 2024].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Sénia

Pàgina web de l'Ajuntament de la Sénia
Web oficial del Parc Natural dels Ports Arxivat 2014-08-12 a Wayback Machine.

[1] «la Sénia (Montsià)». Idescat. [Consulta: 28 desembre 2025].

[2] Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. VII, p. 932.

[3] Ferrer Maestro, José Juan. El arte rupestre en la provincia de Castellón. Historia, contexto y análisis (en castellà). Publicacions de la Universitat Jaume I, 2013-10-21. ISBN 978-84-8021-926-6.

[4] Arnau i López, Eduard «Ocupació i reorganització del territori a les comarques del Baix Ebre i Montsià arran de la conquesta cristiana (segona meitat del s.XII inici del s. XIV) (1a part)». Raïls, 12-01-1997, pàg. 46–46. ISSN: 2385-4553.

[5] Barrionuevo Sarmiento, Bruno «La carta de poblament de la Sénia». Lo Senienc: Memòria, natura i llengua, 3, 2006, pàg. 59–68. ISSN: 1888-2870.

[6] Pujol i Ros, Joan «Les malalties del general Cabrera i la seva importància en la fi de la Primera Guerra Carlina (1833-1840)». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 72, 2020, pàg. 4. ISSN: 2385-4200.

[7] Querol Salvador, Emilio «El Marquès de la Sénia». Lo Senienc: Memòria, natura i llengua, 9, 2012, pàg. 25–28. ISSN: 1888-2870.

[Sapiens-8] Gracià, Oriol «A tocar de la batalla de l'Ebre». Sàpiens [Barcelona], núm. 103, 5-2011, p. 63. ISSN: 1695-2014.

[9] «Nomenclàtor estadístic d'entitats de població de Catalunya (a 01-01-2023) - La Sénia» (en català). [Consulta: 26 abril 2024].

[10] «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. La Sénia» (en català). [Consulta: 26 abril 2024].

[11] Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 26 abril 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

Registres d'autoritat	LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)