Ares del Maestrat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAres del Maestrat
Escut d'Ares del Maestrat
Escut d'Ares del Maestrat
Ares, amb la mola del Castell (II).jpg

Localització
Localització d'Ares del Maestrat respecte del País Valencià.png
 40° 27′ 23″ N, 0° 07′ 55″ O / 40.4563771°N,0.1320048°O / 40.4563771; -0.1320048
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Maestrat
Població
Total 190 (2018)
• Densitat 1,6 hab/km²
Gentilici Arenc, arenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 118,67 km²
Altitud 1.194 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història i celebracions
Dia festiu
Dia de mercat Dissabte a la vesprada
Festa major Sant Bertomeu
El 24 d'agost
Organització política
• Alcalde Abelardo Tena Monterde
Identificador descriptiu
Codi postal 12165
Fus horari
Codi de municipi INE 12014
Codi ARGOS de municipis 12014
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Ares del Maestrat és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.

Geografia[modifica]

El municipi d'Ares està situat als estreps sud del sistema Ibèric (1.195 m), al peu de la Mola d'Ares (1.318 m), amb un relleu abrupte i caracteritzat per un paisatge de moles. El clima és mediterrani de muntanya i l'altitud del seu terme varia des dels 700 m fins als 1.300 m, amb unes temperatures que oscil·len entre els -10°C a l'hivern i els 30°C a l'estiu.

Ares és la segona població més alta del País Valencià, darrere de Vistabella del Maestrat (1.249 m).

Nuclis de població[modifica]

Accessos[modifica]

Des de Castelló de la Plana s'accedix a Ares per la CV-151, després prenent la CV-10 i posteriorment la CV-15. A peu s'hi pot arribar pel GR 7, que prové de la carretera de Castellfort i va cap a Culla.[1]

Municipis limítrofs[modifica]

El terme municipal d'Ares limita amb els de Castellfort, Morella, Catí, Vilar de Canes, Benassal, i Vilafranca.

Castellfort Morella Vallibona
Vilafranca Brosen windrose-fr.svg Catí
Benassal
Culla
Vilar de Canes
La Torre d'En Besora

Història[modifica]

Estela funerària ibèrica de la Serrada segles IV - III aC. (Ares del Maestrat). Museu de Prehistòria de València

El terme d'Ares ha sigut un enclavament habitat des de fa milers d'anys. De la Prehistòria es conserva, als barrancs del terme, una abundància de pintures rupestres. Mereixen una menció especial les de la Cova Remígia al barranc de la Gasulla, considerada la «capella Sixtina» del neolític, la qual conté pintures declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998, conjuntament amb la resta d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.

Les primeres restes d'assentaments pròpiament dits els trobem a la cova Fosca, on encara avui continuen les investigacions dels arqueòlegs.[2]

La conquesta d'Ares fou la primera acció de la conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.[3]

Del desembre de 1707 fins al 15 de juliol de 1708, durant la Guerra de Successió espanyola, la ciutat fou objecte d'un setge. En caure la ciutadella, es completava la caiguda del Regne de València en mans filipistes.

Durant la Guerra Civil Espanyola va protagonitzar, junt a Benassal, Albocàsser i Vilar de Canes, la campanya de bombardejos de maig de 1938 per part de l'aviació de l'Alemanya nazi, considerat generalment com un experiment per provar la capacitat dels bombarders Stuka.[4] El resultat dels bombardejos foren 38 morts.[5]

Topònim[modifica]

El topònim Ares és recurrent des de terres del Pirineu fins a la comarca valenciana del Comtat. En tots estos llocs apareix al voltant d'un pas de muntanya. És per això que la hipòtesi més probable de l'origen etimològic del mot Ares siga el d'aras, que en llatí vol dir 'altar'. És sabut que els romans acostumaven a fer ofrenes a Mercuri i a altres déus quan passaven un port de muntanya; de fet, en algun d'estos llocs encara avui hi ha alguna ermita, com per exemple al port de la Bonaigua (Pallars Sobirà), on trobem la Mare de Déu de les Ares.

Mostra d'això és el nombre de colls d'Ares que podem trobar, entre Camprodon i Prats de Molló i la Presta, al límit nord del Capcir (terme de Puigbalador), a l'Alt Urgell entre els termes de Cabó i La Guàrdia d'Ares, entre La Vansa i Fórnols i Cambrils al Solsonés, entre les valls de Cardós i Àneu al Pallars Sobirà, a la vora del Turbó entre els termes de Les Viles i el d'Abella, a la serra del Montsec entre Àger i Alsamora, al Comtat a Ares del Bosc i també en algun altre lloc al nord dels Pirineus.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica[6]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2010 2014
370 335 315 281 266 254 246 228 222 218 216 204 210

Economia[modifica]

L'economia d'Ares és predominantment agrícola i ramadera, com molts dels pobles de la mateixa comarca. Cal destacar el desenvolupament de l'activitat turística d'interior des de fa uns anys.

Administració[modifica]

Ajuntament
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Joaquín Monfort Tena UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Pascual Troncho Armelles PSPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Pascual Troncho Armelles PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Pascual Troncho Armelles PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Pascual Troncho Armelles PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francisco José Fuentes García PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Francisco José Fuentes García PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Francisco José Fuentes García PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Abelardo Tena Monterde PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Abel Garcia i Garcia PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

  • Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XVIII (actualment és un magatzem).
  • Ermita de Santa Elena. D'estil barroc rural del segle XVIII. Destaca la façana monumental i l'enorme temple, juntament amb una campana en el cim. Als seus costats, encara es mantenen dempeus un refugi de cavalleries i un recer de pelegrins, que hi acudixen en romiatge des de 1742 cada primer diumenge de maig. Està situada en la masia del mateix nom, a 5 km del municipi.
  • Ermita de Sant Antoni de Pàdua.

Monuments civils[modifica]

Ares, amb la mola del castell
Vista general de la torre Beltrans
  • Ajuntament: dels segles XIV i XV. Construït sobre les antigues muralles àrabs del segle X. D'estil gòtic, destaca la Sala Capitular on es reunien els templers. S'hi van trobar un peiró gòtic del segle XV que presenta la imatge del Crist crucificat i en l'inrevés la imatge de la Mare de Déu amb el nen.
  • Castell: les restes de l'antic castell es troben sobre la mola que presidix el poble i que presenta muralles àrabs i vestigis ibers. Va ser la primera plaça de l'antic Regne de València que va conquistar el rei Jaume I (1232). Per la seua situació estratègica, ha sigut sempre un ferm baluard guerrer, amb les velles muralles que flanquegen l'ascensió i una torre vigia al capdamunt que va ser utilitzada per última vegada en la Guerra Civil Espanyola. En tot l'alt de la mola es troba el recinte "sobirà" amb una arruïnada torre d'homenatge, de 8 m de diàmetre. En la part esquerra del cim es troba la Piqueta dels Moros, clevill en la roca per a arreplegar aigua. En el descens, es troba un escaló inferior, jussà, que albergaria la primitiva població i el baluard d'entrada amb la torre semicircular, i la cova excavada en la roca, que travessa de banda a banda la roca en una longitud de 43 metres.
  • Antics portals de les muralles.
  • Presó: del segle XIII. En l'interior es conserven útils típics de l'antiga presó. Està just sota l'edifici de l'Ajuntament.
  • Antiga llotja: del segle XIII, unix la plaça Major i la de l'Església amb arquejades gòtiques, barrejades amb elements mudèjars. S'hi celebrava en l'Edat Mitjana el mercat setmanal; en el segle XIX s'hi va instal·lar una carnisseria de la qual encara s'observen algunes restes, com una argolla de la qual es penjaven els caps de bestiar per a ser pesats.
  • Torre Beltrans. Masia fortificada construïda sobre una antiga alqueria musulmana. Té una torre construïda probablement al segle XVI.
  • Nevera: del segle XVI. Nevera en la Mola d'Ares, que acull un museu en la Casa del Nevater. Es tracta d'una de les poques neveres valencianes de planta quadrada, en bon estat de conservació i molt representativa del que va ser l'antic comerç de neu i gel en terres valencianes. La nevera es troba a uns 1.200 metres d'altitud i el pou en el qual es conservava la neu i que pot ser visitat té una profunditat d'uns vuit metres. A més, conté una microreserva de flora.
  • Estàtua de Jaume I: del segle XX. Escultura erigida per la Generalitat Valenciana en record i homenatge al rei fundador, en el 750 aniversari del naixement del Regne de València.

Llocs d'interés[modifica]

  • Camí dels Molins
    Barranc dels Molins. Conjunt de cinc molins d'aigua datats entre els segles XVII i XVIII, que constituïxen amb les seues basses de recollida d'aigua i els sistemes de conduccions, una de les més singulars obres d'enginyeria hidràulica, vestigis d'una època preindustrial. Hi ha el sender local SL-CV 45 o Camí dels Molins que recorre els molins seguint una senda marcada.[7][8]
  • Pintures rupestres. Les pintures rupestres d'Ares del Maestrat van ser declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, juntament amb la resta de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. La Cova Remígia i altres abrics del barranc de Gasulla que conserven en les parets pintures rupestres poden visitar-se acompanyats d'un guia. Les pintures del barranc de Gasulla inclouen escenes de caça que representen persones amb arcs, porcs senglars, cabres hispàniques, bous salvatges, cérvols, entre altres animals.
  • Mola d'Ares. Muntanya amb relleu tabular, emblema del paisatge del municipi.

Festes i celebracions locals[modifica]

Gastronomia[modifica]

"Collà de l'Històric Maestrat"

Alguns dels plats típics de la localitat són l'olla d'Ares, les xulles de corder amb allioli, el conill amb caragols, la perdiu en escabetx i la quallada ("collà" a Ares). També hi cal destacar els seus formatges, la seua cecina i el seu pernil.

Referències[modifica]

  1. «Red de senderos. Provincia de Castellón» (en castellà). Cma.gva.es. [Consulta: Abril 2016].
  2. Cova Fosca Diputació de Castelló
  3. Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  4. Martín, Daniel «Stuka, l’experiment nazi al País Valencià» (en ca). Ara.cat.
  5. «Deadly wartime bombing raid in Spain 'was target practice for Nazi Stukas', documentary reveals». Telegraph, 29-12-2015 [Consulta: 19 abril 2018].
  6. Font: Institut Nacional d'Estadística (INE) - Sèries de població (castellà)
  7. «Secció 1a. Béns d'interés cultural - Generalitat Valenciana» (en ca). [Consulta: 3 abril 2018].
  8. «Camí dels Molins | Ajuntament d'Ares del Maestrat» (en ca). [Consulta: 3 abril 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ares del Maestrat Modifica l'enllaç a Wikidata