Ares del Maestrat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAres del Maestrat
Escut d'Ares del Maestrat
Escut d'Ares del Maestrat
Ares, amb la mola del Castell (I).jpg
Vista general d'Ares, amb la mola del Castell

Localització
Localització d'Ares del Maestrat respecte del País Valencià.png
40° 27′ 23″ N, 0° 07′ 55″ O / 40.4563771°N,0.1320048°O / 40.4563771; -0.1320048
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Maestrat
Municipis 5
Població
Total 202 (2016)
• Densitat 1,7 hab/km²
Gentilici Arenc, arenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 118,67 km²
Altitud 1194 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Festa major
Sant Bertomeu
Dia de mercat Dissabte a la vesprada
Organització i govern
• Alcalde Abelardo Tena Monterde
Indicatius
Codi postal 12165
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12014
Codi ARGOS 12014
Altres dades

Web www.aresdelmaestrat.es
Modifica dades a Wikidata

Ares del Maestrat és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.

Geografia[modifica]

El municipi d'Ares està situat als estreps sud del sistema Ibèric (1.195 m), al peu de la Mola d'Ares (1.318 m), amb un relleu abrupte i caracteritzat per un paisatge de moles. El clima és mediterrani de muntanya i l'altitud del seu terme varia des dels 700 m fins als 1.300 m, amb unes temperatures que oscil·len entre els -10°C a l'hivern i els 30°C a l'estiu.

Ares és la segona població més alta del País Valencià, darrere de Vistabella del Maestrat (1.249 m).

Nuclis de població[modifica]

Accessos[modifica]

Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat per la CV-151, després prenent la CV-10 i posteriorment la CV-15.

A peu s'hi accedeix pel GR 7.[1]

Municipis limítrofs[modifica]

El terme municipal d'Ares limita amb els de Castellfort, Morella, Catí, Vilar de Canes, Benassal, i Vilafranca.

Castellfort Morella Vallibona
Vilafranca Brosen windrose-fr.svg Catí
Benassal
Culla
Vilar de Canes
La Torre d'En Besora

Història[modifica]

El terme d'Ares ha sigut un enclavament habitat des de fa milers d'anys, ja en la prehistòria els nostres avantpassats ens deixaren un magnífic llegat als barrancs del terme, plens de pintures rupestres. Especial menció mereixen les de la cova Remígia al barranc de la Gasulla, considerada la capella Sixtina del neolític. Aquestes pintures foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 conjuntament amb la resta d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.

Les primeres restes d'assentaments pròpiament dits els trobem a la cova Fosca, on encara avui continuen les investigacions dels arqueòlegs.[2]

La conquesta d'Ares fou la primera acció de la conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.[3]

Del desembre de 1707 fins al 15 de juliol de 1708, durant la Guerra de Successió espanyola, la ciutat fou objecte d'un setge. En caure la ciutadella, es completava la caiguda del Regne de València en mans filipistes.

Topònim[modifica]

El topònim Ares es repeteix amb certa freqüència al llarg dels territoris de parla catalana, des del Pirineu a la comarca del Comtat. En tots estos llocs apareix al voltant d'un pas de muntanya. És per això que la hipòtesi més probable de l'origen etimològic del mot Ares siga el d'aras, que en llatí vol dir 'altar'. És sabut que els romans acostumaven a fer ofrenes a Mercuri i a altres déus quan passaven un port de muntanya; de fet, en algun d'estos llocs encara avui hi ha alguna ermita, com per exemple al port de la Bonaigua (Pallars Sobirà), on trobem la Mare de Déu de les Ares.

Mostra d'això és el nombre de colls d'Ares que podem trobar, entre Camprodon i Prats de Molló i la Presta (imatge d'aquest coll d'Ares), al límit nord del Capcir (terme de Puigvalador), a l'Alt Urgell entre els termes de Cabó i La Guàrdia d'Ares, entre La Vansa i Fórnols i Cambrils al Solsonés, entre les valls de Cardós i Àneu al Pallars Sobirà, a la vora del Turbó entre els termes de Les Viles i el d'Abella, a la serra del Montsec entre Àger i Alsamora, al Comtat a Ares del Bosc i també en algun altre lloc al nord dels Pirineus.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica[4]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2010 2014
370 335 315 281 266 254 246 228 222 218 216 204 210

Economia[modifica]

L'economia d'Ares és predominantment agrícola i ramadera, com molts dels pobles de la mateixa comarca. Cal destacar el desenvolupament de l'activitat turística d'interior des de fa uns anys.

Administració[modifica]

Ajuntament
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Joaquín Monfort Tena UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Pascual Troncho Armelles PSPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Pascual Troncho Armelles PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Pascual Troncho Armelles PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Pascual Troncho Armelles PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francisco José Fuentes García PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Francisco José Fuentes García PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Francisco José Fuentes García PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Abelardo Tena Monterde PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Abel Garcia i Garcia PP 13/06/2015 --

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

  • Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XVIII (actualment és un magatzem).
  • Ermita de Santa Elena. Del segle XVIII. D'estil barroc rural del segle XVIII; destaca la seua monumental façana barroca i el seu enorme temple, juntament amb una campana en el cim. Als seus costats, encara es mantenen dempeus un refugi de cavalleries i un recer de pelegrins. S'hi acudeix en romiatge des de 1742 cada primer diumenge de maig i està situada en la masia del mateix nom, a 5 km del municipi.
  • Ermita de Sant Antoni de Pàdua.

Monuments civils[modifica]

Ares, amb la mola del castell
Vista general de la torre Beltrans
  • Ajuntament: dels segles XIV i XV. Construït sobre les antigues muralles àrabs del segle X. D'estil gòtic, destaca la sala Capitular on es reunien els templers. S'hi van trobar un peiró gòtic del segle XV que presenta la imatge del Crist crucificat i en l'inrevés la imatge de la Verge amb el nen.
  • Castell: restes de l'antic castell sobre la mola que presideix el poble i que presenta muralles àrabs i vestigis ibers. Va ser la primera plaça de l'antic Regne de València que va conquistar el rei Jaume I (any 1232). Aquest castell, per la seua situació estratègica, ha estat sempre un ferm baluard guerrer, amb les velles muralles que flanquegen l'ascensió i una torre vigia al capdamunt que va ser utilitzada per última vegada en la Guerra civil del 36. En tot l'alt de la mola es troba el recinte "sobirà" amb una arruïnada torre d'homenatge, de 8 m de diàmetre. En la part esquerra del cim, es troba la "piqueta dels moros", esquerda en la roca per a recollir aigua. En el descens, es troba un graó inferior "jussà" que albergaria la primitiva població i el baluard d'entrada amb la torre semicircular, i la cova excavada en la roca, que travessa de banda a banda la roca en una longitud de 43 metres.
  • Antics portals de les muralles.
  • Presó: del segle XIII. En l'interior es conserven útils típics de l'antiga presó. Està just sota l'edifici de l'Ajuntament.
  • Antiga llotja: del segle XIII. Uneix la plaça Major i la de l'Església amb arquejades gòtiques, barrejades amb elements mudèjars. S'hi celebrava en l'edat mitjana el mercat setmanal; en el segle XIX s'hi va instal·lar una carnisseria de la qual encara s'observen algunes restes, com una argolla de la qual es penjaven els caps de bestiar per a ser pesats.
  • Torre Beltrans. Masia fortificada construïda sobre una antiga alqueria musulmana. Té una torre construïda probablement al segle XVI.
  • Nevera: del segle XVI. Nevera en la Mola d'Ares, que acull un museu en la casa del Nevater. Es tracta d'una de les poques neveres valencianes de planta quadrada, en bon estat de conservació i molt representativa del que va ser l'antic comerç de neu i gel en terres valencianes. La nevera es troba a uns 1.200 metres d'altitud i el pou en el qual es conservava la neu i que pot ser visitat té una profunditat d'uns vuit metres. A més, conté una microreserva de flora.
  • Estàtua de Jaume I: del segle XX. Escultura erigida per la Generalitat Valenciana en record i homenatge al rei fundador, en el 750 aniversari del naixement del Regne de València.

Llocs d'interés[modifica]

  • Barranc dels Molins. Conjunt de cinc molins d'aigua datats entre els segles XVII i XVIII, que constituïxen amb les seues basses de recollida i sistemes de conduccions, una de les més singulars obres d'enginyeria hidràulica, vestigis d'una època preindustrial.
  • Barranc dels Horts. Espai natural relíctic de gran valor ecològic i social, dels pocs amb aquestes característiques al País Valencià. Aquest paisatge es troba regat per diverses fonts, i alberga microreserves de flora. És propietat de la Fundació Natura de La Caixa.
  • Pintures rupestres. Les pintures rupestres d'Ares del Maestrat van ser declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, juntament amb la resta de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. La cova Remígia i altres abrics del barranc de Gasulla que conserven en les seves parets pintures rupestres poden visitar-se acompanyats d'un guia. Les pintures del barranc de Gasulla inclouen escenes de caça que representen persones amb arcs, porcs senglars, cabres hispàniques, bous salvatges, cérvols, entre altres animals.
  • Mola d'Ares. Muntanya amb relleu tabular, emblema del paisatge del municipi.

Festes i celebracions locals[modifica]

Gastronomia[modifica]

"Collà del Històric Maestrat"

Alguns dels plats típics de la localitat són l'olla d'Ares, les xulles de corder amb allioli, el conill amb caragols, la perdiu en escabetx i la quallada ("collà" a Ares). També cal destacar els seus formatges, la seua cecina i el seu pernil.

Referències[modifica]

  1. «Red de senderos. Provincia de Castellón» (en castellà). Cma.gva.es. [Consulta: Abril 2016].
  2. Cova Fosca Diputació de Castelló
  3. Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  4. Font: Institut Nacional d'Estadística (INE) - Sèries de població (castellà)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ares del Maestrat Modifica l'enllaç a Wikidata