Vilar de Canes
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Comarca | l'Alt Maestrat  | ||||
| Capital | Villar de Canes (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 159 (2023) (9,99 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Vilarenc, vilarenca | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 15,91 km² | ||||
| Altitud | 668 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Castelló de la Plana | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa patronal | Sant Llorenç Agost | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12162 | ||||
| Codi INE | 12134 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12134 | ||||
| Lloc web | vilardecanes.es | ||||
Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.[1] El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser, Culla i la Torre d'en Besora.
Geografia[modifica]
La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, de la Teuleria i de la Frescor i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. El paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: La Segarreta, La Segarra, L'Hostal de l'Esquerrera, el mas d'en Romeu, el mas del Senyor, el Solar, el mas de les Cogullades, la Pallissa, el Cap del Moro, etc.
Història[modifica]
Històricament formava part de la tinença de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertànyer a Balasc d'Alagon i després a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau i a sa dona, Guillema, i va ser ella i son fill Pere de Montpalau els que donaren una carta pobla a Doménec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicció civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarcà en el senyoriu de l'orde de Montesa, però mantenia el domini directe la família Montpalau.
Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939) va protagonitzar, junt a Benassal, Albocàsser i Ares del Maestrat, com a víctima i objecte d'experimentació el maig de 1938 per l'aviació de l'Alemanya nazi per provar la capacitat dels bombarders Stuka. El resultat dels bombardejos foren 38 morts.[2]
Demografia[modifica]
La improductivitat del seu terreny ha propiciat durant el segle XX una forta emigració vers nuclis industrials, la qual cosa ha produït un important descens demogràfic.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 221 | 196 | 188 | 188 | 188 | 183 | 183 | 185 | 185 | 181 |
Alcaldia[modifica]
Des de 2023 l'alcalde de Vilar de Canes és Iván Barrachina Bellmunt del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[3]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Juan Manuel Sales Escrig | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Juan Manuel Sales Escrig | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Aurelio Pitarch Escrig | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Aurelio Pitarch Escrig | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Aurelio Pitarch Escrig | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Alejandro Vidal Escrig | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Alejandro Vidal Escrig | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Luciano Ferrer Pons | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | María Asunción García García | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Aurelio Pitarch Escrig | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | José María Domínguez Rodríguez Aurelio Pitarch Escrig |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
28/10/2021 27/11/2021 |
Defunció[4] -- |
| Des de 2023 | Iván Barrachina Bellmunt | PSPV-PSOE | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[3] | ||||
Economia[modifica]
.JPG)
La ramaderia intensiva i el conreu de l'ametler i l'olivera hi són les úniques activitats econòmiques.
Monuments[modifica]
Ajuntament de Vilar de Canes - Església de la Purificació de la Verge. Del segle xviii. Va ser realitzada segons traces de Francesc Monfort sobre ruïnes de l'antiga capella, i respon al tipus d'església de saló amb tres naus.
.JPG)
Festes i celebracions locals[modifica]
- Sant Antoni. El 17 de gener.
- Sant Blai. El 3 de febrer.
- Festes majors. Se celebren la primera quinzena d'agost en honor de Sant Llorenç i Sant Roc.
- Fira agrícola. Al mes de desembre.
Referències[modifica]
- ↑ «Vilar de Canes» (PDF). Onomasticon Cataloniae.
- ↑ «Deadly wartime bombing raid in Spain 'was target practice for Nazi Stukas', documentary reveals». Telegraph, 29-12-2015 [Consulta: 19 abril 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Vilar de Canes. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «Aurelio Pitarch será el nuevo alcalde de Vilar de Canes a los 89 años» (en castellà). Cadena Ser.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilar de Canes |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
