Vilar de Canes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaVilar de Canes
Bandera de Vilar de Canes Escut de Vilar de Canes
escut de Vilar de Canes
Vilar de Canes 09.JPG

Localització
Localització de Vilar de Canes respecte del País Valencià.png
40° 21′ 28″ N, 0° 03′ 57″ O / 40.3578661°N,0.0658363°O / 40.3578661; -0.0658363
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Maestrat
Municipi 1
Població
Total 172 (2018)
• Densitat 10,81 hab/km²
Gentilici Vilarenc, vilarenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 15,91 km²
Altitud 668 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història i celebracions
Festa major
Sant Llorenç
Agost
Organització política
• Alcalde María Asunción García García
Identificador descriptiu
Codi postal 12162
Codi de municipi INE 12134
Codi ARGOS de municipis 12134
Altres

Lloc web www.vilardecanes.es
Modifica les dades a Wikidata

Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser, Culla i la Torre d'en Besora.

Geografia[modifica]

Pont de Vilar de Canes sobre la Rambla Carbonera

La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, de la Teuleria i de la Frescor i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. El paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: La Segarreta, La Segarra, L'Hostal de l'Esquerrera, el mas d'en Romeu, el mas del Senyor, el Solar, el mas de les Cogullades, la Pallissa, el Cap del Moro, etc.

Història[modifica]

Històricament formava part de la tinença de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertànyer a Balasc d'Alagon i després a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau i a sa dona, Guillema, i va ser ella i son fill Pere de Montpalau els que donaren una carta pobla a Doménec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicció civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarcà en el senyoriu de l'orde de Montesa, però mantenia el domini directe la família Montpalau.

Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939) va protagonitzar, junt a Benassal, Albocàsser i Ares del Maestrat, com a víctima i objecte d'experimentació el maig de 1938 per l'aviació de l'Alemanya nazi per provar la capacitat dels bombarders Stuka. El resultat dels bombardejos foren 38 morts.[1]

Demografia[modifica]

La improductivitat del seu terreny ha propiciat durant el segle XX una fort emigració vers nuclis industrials, la qual cosa ha produït un important descens demogràfic.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2010
221 196 188 188 188 183 183 185 185 181

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Juan Manuel Sales Escrig UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Juan Manuel Sales Escrig AP-PDP-UL-UV 28/05/1983
1987 - 1991 Aurelio Pitarch Escrig PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Aurelio Pitarch Escrig PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Aurelio Pitarch Escrig PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Alejandro Vidal Escrig PP 03/07/1999
2003 - 2007 Alejandro Vidal Escrig PP 14/06/2003
2007 - 2011 Luciano Ferrer Pons PP 16/06/2007
2011 - 2015 María Asunción García García PP 11/06/2011
2015 - 2019 Aurelio Pitarch Escrig PSPV-PSOE 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

Economia[modifica]

Panorámica rural (Vilar de Canes)
Panorámica rural del terme de Vilar de Canes

La ramaderia intensiva i el conreu de l'ametler i l'olivera hi són les úniques activitats econòmiques.

Monuments[modifica]

  • Ajuntament de Vilar de Canes
    Antiga almàssera.
  • Església de la Purificació de la Verge. Del segle XVIII. Va ser realitzada segons traces de Francesc Monfort sobre ruïnes de l'antiga capella, i respon al tipus d'església de saló amb tres naus.
Església parroquial de Sant Llorenç (Vilar de Canes)
Vilar de Canes

Festes i celebracions locals[modifica]

  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Sant Blai. El 3 de febrer.
  • Festes majors. Se celebren la primera quinzena d'agost en honor a Sant llorenç i Sant Roc.
  • Fira agrícola. Al mes de desembre.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilar de Canes Modifica l'enllaç a Wikidata