La Torre d'en Besora

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre aquest municipi de la comarca de l'Alt Maestrat. Vegeu-ne altres significats a «Besora».
Infotaula de geografia políticala Torre d'en Besora
Escut de la Torre d'en Besora
Escut de la Torre d'en Besora
Torre d'en Besora 15.JPG
Església

Localització
Localització de la Torre d'En Besora respecte del País Valencià.png
40° 19′ 36″ N, 0° 04′ 46″ O / 40.3267698°N,0.0795595°O / 40.3267698; -0.0795595
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Maestrat
Municipis 1
Població
Total 166 (2016)
• Densitat 13,83 hab/km²
Gentilici Torretí, torretina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 12 km²
Altitud 647 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Festa major
Sant Bertomeu i Cor de Jesús
Organització i govern
• Alcalde David Vicente Segarra
Indicatius
Codi postal 12161
Codi INE 12119
Codi ARGOS 12119
Altres dades

Web www.latorredenbesora.es
Modifica dades a Wikidata

La Torre d'en Besora és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

Limita amb Culla, Vilar de Canes i Albocàsser.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme de la Torre d'en Besora està situat en la part plana de la comarca de l'Alt Maestrat. Tot i que les zones muntanyoses s'eleven als 1082 metres d'altitud (El Morral Blanc que és el punt més elevat), els plans i valls s'estenen entre els 500 i 700 metres per damunt del nivell del mar. La formació muntanyosa més important és la Serra Esparreguera.

Història[modifica | modifica el codi]

Antiga alqueria àrab que ja comptava amb torre defensiva i fou ocupada en data desconeguda per Jaume I (1208-1276). Formava part de la nomenada tinença de Culla des de l'època de la conquesta. En el segle XIII apareix amb el nom de Torre de Vinrobí. Fou senyoriu de Balasc d'Alagó i de Guillem d'Anglesola, qui va donar-la en alou a Guillem de Besora l'any 1269; aquest va donar nom a la població i va atorgar una carta pobla el 5 d'abril de 1274, la qual fou modificada per a reduir els censos a pagar, el 26 de febrer del 1310 pel seu fill Raimon de Besora.

El poble comptava amb telèfon durant la República, que posteriorment va ser llevat, i no n'hi va tornar a haver fins a l'any 1959. La Guerra Civil va interrompre la instal·lació del cablejat elèctric. No hi va haver corrent elèctric fins finals de l'any 1950. L'any 1962 es van inaugurar les instal·lacions d'aigua potable, ben rudimentàries, però que a la gent de l'època li semblaven glòria. Es van fer tres fonts públiques repartides pel poble, que al llarg dels temps han anat canviat la seua ubicació. Al mateix temps es va inaugurar la primera fase de construcció del clavegueram per la via que travessa el poble de dalt a baix. El poble compta amb un únic centre educatiu d'Infantil i Primària, inaugurat el curs 1963-64, que va substituir el de les xiques que funcionava a l'edifici de la presó. Molt prompte es va transformar en escola mixta fins avui en dia[cal citació].

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010 2014
265 237 229 227 210 210 194 190 204 189 182 167

El municipi compta amb 25 masos, dels quals 9 estan habitats, 7 dedicats al turisme rural o en condicions d'habitar. Hi ha tres masos completament enrunats.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Esteban Pitarch Colomer UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Miguel Beltran Roca PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Miguel Beltran Roca PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Miguel Beltran Roca PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Miguel Beltran Roca PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Miguel Beltran Roca PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 David Vicente Segarra PP 14/06/2003
2007 - 2011 David Vicente Segarra PP 16/06/2007
2011 - 2015 David Vicente Segarra PP 11/06/2011
Des del 2015 David Vicente Segarra PP 13/06/2015


Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà (olivera i ametller) i en la ramaderia.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Restes del castell.
  • Església de Sant Bertomeu. Aixecada en 1702 aprofitant les restes del castell. Manté les traces de la fortalesa que va ser. La sagristia és bastant anterior, amb una data que ho confirma. Va estar restaurada la volta i pintada el 1977, i més tard es va canviar el sòl antic per un de modern, amb el treball desinteressat dels veïns.
  • Ajuntament de la Torre d'En Besora (Castelló)
    Ajuntament. Interès arquitectònic.
  • Castell.
  • Antiga Mina de Ferro (Mina Esperança).

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Sebastià, Sant Antoni i Sant Francesc. Se celebren en gener. La festa de Sant Francesc ha quedat eclipsada per les altres dues.
  • Festes Patronals. Se celebren en agost en honor a Sant Bertomeu i el Cor de Jesús.
  • Romeria a Sant Pau, d'Albocàsser. Se celebraba el dimecres anterior a la Pasqua de Pentecosta. Des de 1996 se celebra el dissabte anterior a la Pentecosta.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Torre d'en Besora Modifica l'enllaç a Wikidata