Cortsaví

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCortsaví
Corsavy
Corsavy-001.JPG

Localització
Map commune FR insee code 66060.png
42° 28′ 00″ N, 2° 34′ 44″ E / 42.466666666667°N,2.5788888888889°E / 42.466666666667; 2.5788888888889
Estat França
Regió Occitània
Departament Pirineus Orientals
Districte Districte de Ceret
Cantó francès Cantó del Canigó
Població
Total 246 (2013)
• Densitat 5,23 hab/km²
Gentilici Corsavinenc, corsavinenca
Geografia
Superfície 47,02 km²
Altitud 800 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 66150
Fus horari
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Situació de la comuna de Cortsaví en el Vallespir

Cortsaví ([kursə'βi]; la forma oficial francesa és Corsavy) és un poble del Vallespir (Catalunya del Nord) situat al vessant meridional del massís del Canigó, a la comarca natural de l'Alt Vallespir.

Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallestàvia i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

El punt més alt del terme és el puig de Tres Vents, de 2.721 metres d'altitud, un dels contarforts orientals del Canigó. Destaquen l'indret espectacular de La Fou (que vol dir gorja), de 2 km de llargada, 150 m de profunditat i una amplada mínima d'1 m. En el terme municipal hi ha el veïnat de Leca, la torre i les mines de Vetera.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

En el seu Onomasticon Cataloniae, Joan Coromines[1] explica que l'origen de Cortsaví, o Corsaví, com escriu Coromines, és el mot baix llatí cōrte (casa rústica senyorial o, per extensió, població), que procedeix del llatí clàssic cohors/cohortis (recinte, corral). La presència de la t és, per tant, per raons etimològiques.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

El terme comunal de Cortsaví, de 470.200 hectàrees d'extensió, està situat[2][3] a la zona occidental de la comarca del Vallespir, prop de la zona central. És íntegrament a l'esquerra del Tec, en els contraforts sud-orientals del Canigó, i meridionals del Puig de l'Estela. El terme de Cortsaví s'aproxima molt al com del Canigó, però no hi arriba del tot: el Puig del Roc Negre, a uns 2 quilòmetres en línia recta al sud-est del Canigó és, amb 2.666,9 metres d'altitud, el contrafort d'aquesta muntanya on arriba el terme de Cortsaví. No és, però aquest cim el punt més elevat de la comuna de Cortsaví, sinó el Puig dels Tres Vents, o de Tretzevents, que assoleix els 2.731 m alt. El punt més baix és als 455,6 m alt, a l'extrem sud-est del terme, a prop de les Gorges de la Fou, al triterme amb Arles i Montferrer. El poble de Cortsaví és a 777.

La major part del terme es vertebra en la vall alta del Riuferrer, fins que aquest riu entra en el veí terme d'Arles. Juntament amb el Riuferrer, del sector nord del terme davallen la Ribereta, el Còrrec de les Forques i el Còrrec de la Descàrrega, que en el seu darrer tram separa els termes de Cortsaví i d'Arles.

Castell de Vernet Vallmanya / La Bastida Sant Marçal
Teulís
El Tec Brosen windrose-fr.svg Montboló
Arles
Montferrer

El poble de Cortsaví[modifica | modifica el codi]

Situat en el centre del terç sud-oriental del terme, a la zona menys muntanyosa, el poble de Cortsaví, antigament anomenat també la Baronia o el Feu, està situat en el vessant meridional de la carena que separa la vall del Riuferrer de la del Còrrec de la Coma de l'Obra; aquest darrer és el que, just al límit dels termes de Cortsaví i de Montferrer, obre les Gorges de la Fou, compartides per les dues comunes esmentades. És un poble[4] d'hàbitat bàsicament dispers, amb dos barris primigenis organitzats a l'entorn del turó on es trobava el Castell de Cortsaví. El Barri d'Amunt i el Barri d'Avall, aquests dos barris dels quals sorgí el poble, es troben a l'església parroquial de Sant Jaume de Cortsaví i el seu cementiri (actualment desaparegut); situada al nord-est del poble, que té planta de ferradura, aproximadament: el Barri d'Amunt s'estén a l'oest de l'església, mentre que el Barri d'Avall ho fa al seu sud-oest. El cementiri actual és en un lloc proper, al nord-est del poble, amb capella pròpia.

El poble de Cortsaví, molts anys amb poc creixement demogràfic, s'ha ampliat modernament a partir de les urbanitzacions que s'hi han creat, principalment les Chantevents, al nord del poble, i el Mas de la Castanyeda, a llevant seu.

La Torre de Cortsaví[modifica | modifica el codi]

Dalt d'un turó a poca distància del poble es troba[5] la Torre de Cortsaví, del segle XIII. És una bella torre cilíndrica que servia de reforç de les defenses del castell.

Leca[modifica | modifica el codi]

Leca és un veïnat d'hàbitat dispers situat[6] molt a ponent del poble, a la vall del Riuferrer, al sud de les Roques Negres. Leca tenia església pròpia, ara desafectada. Abans del 1800 depenia de Montferrer, però en aquella data fou agregat a Cortsaví.

Sant Martí de Cortsaví[modifica | modifica el codi]

L'església de Sant Martí de Cortsaví, antiga parroquial, romànica, està situada[7] a una certa distància a llevant del poble, més a l'est de la urbanització del Mas de la Castanyeda.

Sant Miquel de Cortsaví[modifica | modifica el codi]

L'antiga cel·la monàstica de Sant Miquel de Cortsaví era una dependència de Santa Maria d'Arles situada en territori de Costoja.

Vetera[modifica | modifica el codi]

La Torre de Vetera, costat oest

La mina, o meners, de Vetera és[8] a la zona nord del terme, en el vessant meridional del Puig de l'Estela. De fet, és el subsòl d'aquest puig el que està perforat per les mines de Vetera i les altres mines dels entorns, algunes d'elles en els altres vessants d'aquesta muntanya.

Torre del Coll de la Porta, o de Vetera[modifica | modifica el codi]

La Torre de Vetera, o del Coll de la Porta, està situada[9] a l'extrem nord del terme cortsavirenc. La torre és, estrictament, dins del terme de Cortsaví, però a ran del de Sant Marçal i molt a prop del triterme amb la Bastida.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

Cortsaví conserva bastants construccions disperses al llarg i ample del terme, alguns d'ells recentment recuperats i restaurats per nouvinguts del nord (de França i de més enllà): les Balmes, la Barraca del Faig, els Bigorrats de Baix, o Can Bigorrat, els Bigorrats de Dalt, la Cabana dels Forquets, la Cabana del Còrrec del Capellà, la Cabana del Bac de la Descarga, la Cabana Forestal de la Devesa, Can Daina, Can Dobla, Can Gallard, Can Garriga, Can Jepó, Can Pinós, Can Robert, Can Vallmanya, Can Vilafort, la Casa Nova, la Casassa, la Caseta, el Casot, el Comó, o Mas del Comó, el Cortal de l'Abeurador Gros, el Cortal de la Pagesa, el Cortal del Bac del Molí Vell, el Cortal del Molí Vell, el Cortal de l'Eloi, el Cortal de l'Erol, el Cortal del Mas, el Cortal d'en Batlle, el Cortal d'en Pinós, el Cortal d'en Vilafort, les Garrigues, el Güell, el Güell de Baix, el Güell de Dalt, el Mas de l'Andreu, o, simplement, l'Andreu, el Mas de Leca, el Mas de l'Om, el Mas de Madaloc de Baix, el Molí Vell, la Noguereda, el Puig, el Refugi dels Bigorrats, la Telleda, la Torre d'Anglars, o d'en Glaç, el Tuire i Vilalta.

Són en ruïnes Vetera i la Torre de Vetera, Can Vaca, o Can Vaquer, la Casa del Bac, el Cortal del Mas de l'Om, el Cortal Triador, o del Triador, la Farga, o Farga d'en Ponç, o Farga de Leca, Gausac o Gosac, abans Mas Gausac, el Mas del Freixe, abans Arlelles, el Mas Nou, el Mas Ventós, el Molí d'en Meler, la Solaneta, abans Cal Veí i la Torre. Són desapareguts i, per tant, noms antics, Can Fontdecava, Can Peiró, Can Vilaloi, el Cortal d'en Figueres, un segon Cortal d'en Figueres, o del Pont d'en Clot, el Cortal d'en Fontdecava, el Cortal d'en Rossinyol, el Cortal d'en Vidalet, el Cortal Pallarès, el Mas del Riu, el Mas del Roig, el Molí de l'Arís, el Molí d'en Peiró, el Molí d'en Vidalet, o de Can Daina, el Molí d'en Vilafort, el Pont d'en Clot i el Puig de Dalt.

Entre les construccions aïllades del terme hi ha els dos dòlmens de la Cova d'en Rotllan i el Dolmen de la Caseta.

Hidrologia[modifica | modifica el codi]

Cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

El terme de Cortsaví té com a principal eix fluvial el Riuferrer, que neix en terme contsavirenc, però té tot el seu curs bais dins del veí terme d'Arles. La major part del terme s'hi articula a l'entorn, però alguns còrrecs de la zona sud davallen cap al terme veí de Montferrer (còrrecs del Reart i del Capellà), o formen la Fou, que en el seu tram final obre enmig de les roques les Gorges de la Fou, quan han esdevingut un dels principals atractius turístics vallespirencs, els darrers anys. La Fou, que marca una vall a tota la zona sud-oriental del terme cortsavirenc, aflueix directament en el Tec dins del terme de Montferrer. Formen la Fou el Rec de Peu Joan i els còrrecs del Pla de Comes, de Madaloc, del Pas de l'Avet, de l'Ajaguda, de les Guilles (els dos darrers neixen en el veí terme de Montferrer), de les Boixeres, de Roca Corba, de la Roureda i de la Coma de l'Obra; ja al capdavall del seu curs per Cortsaví, sota les Gorges de la Fou, rep el còrrec de la Font d'en Telleda.

El Riuferrer, o riu Ferrer, té la capçalera que ocupa tota la zona oest del terme de Cortsaví. És una conca del Massís del Canigó delimitada al sud-oest per la Serra de la Comalada i la Serra de la Devesa de Vallbona, amb el Puig dels Tres Vents, al nord-oest per la Serra del Roc Negre, sota mateix del Canigó, amb la Portella de Leca i el Puig del Roc Negre, al nord pel Serrat del Pla de les Eugues, i al nord-est per la Serra de la Gallinassa, amb el Pic Gallinàs i el Cinc Creus, tots ells contraforts del Canigó. Dins d'aquesta conca, el Riuferrer es forma a l'indret conegut com el Faig, on conflueixen els còrrecs de la Jaça dels Tres Vents, de la Jaça d'en Marc, dels Tres Vents, de la Llosella (dos de propers amb el mateix nom), del Roc Negre, dels Forquets, de l'Ós, de la Jaça d'Arles i de la Coma d'Arles. Un cop ja com a Riuferrer, just al nord de la Barraca del Faig, aquest riu davalla cap al sud-est, amb les sinuositats característiques dels rius de muntanya, rep les afluències del Còrrec del Bac de la Rabassa, del de la Rabassa, del de la Baga Rància i els còrrecs del Bac de la Cova dels Pors (per la dreta), i del de les Dous, del del Pla de les Eugues i del del Grevolar del Faig, per l'esquerra. Sempre cap al sud-est, formant alguns meandres ben marcats, rep per la dreta el Còrrec de Cortal Triador, amb el de la Font de l'Estanyol i el de la Devesa, i per l'esquerra el Còrrec de Can Daula. Just abans d'arribar a Leca, rep encara per la dreta el Còrrec del Prat de Cervall, amb els de la Xalada, o Eixalada, de la Pinoseta i de la Moixavera, i per l'esquerra el del Mas.

Just a Leca hi arriben per l'esquerra el Còrrec de Cal Peirer i per la dreta el de la Cardovera. Aigües avall continua rebent d'altres còrrecs: de Can Robert, de la Casa del Bac, i, per l'esquerra, la Ribereta. La Ribereta, juntament amb el Còrrec de les Forques, i, més avall, la Ribera del Freixe, antigament Ribera d'Arlelles, formen tot el sector nord del terme, en els vessants meridionals del Puig de l'Estela. La Ribereta reculls els còrrecs de la Balmeta, de la Sorda, de les Canals i del Cabrer. El Còrrec de les Forques hi aporta els còrrecs de la Coma de l'Ordiar, dels Forquets (diferent de l'anterior amb el mateix nom) i de les Creus. Finalment, la Ribera del Freixe, que en el seu tram final fa de límit comunal amb Arles, reuneix els còrrecs de Grillades, del Collet del Pei, de l'Abeurador Gros, dels Moixats, de l'Avellanosa, de la Fila, del Bac, de la Descàrrega, del Coll Bufador, del Camp de l'Ullar i dels Barbols. En el tram final del Riuferrer, al nord del poble de Cortsaví i en el tram on rep els torrents esmentats anteriorment en aquest mateix paràgraf, hi aflueixen encara els còrrecs de la Farga, el de la Creu Llarga, el de la Guardiola, el de la Font de Can Dobla, el de la Font del Quer Negre, el de la Font del Serraller, el de Coma Llagosa, el del Mas de l'Andreu, el del Mas del Comó, el del Güell de Baix, el de la Font del Pinyoc i el de la Castanyeda de la Castella; els tres darrers s'aboquen en el Riuferrer ja dins del terme d'Arles.

Fonts i altres[modifica | modifica el codi]

Entre les moltes fonts del terme destaquen la Font de la Rabassa, la de l'Estanyol, la del Serraller, la font captada de Lluís Noguera, i la Fontfreda o Font Freda.

Com a indrets relacionats amb l'aigua, cal esmentar les Gorges de la Fou i el Pas de l'Avet.

Orografia[modifica | modifica el codi]

El congost, o gorja, de la Fou

Un relleu tan accidentat com el de Cortsaví havia de produir per força un bon munt d'orònims. Així, hi trobem obagues: Bac de la Cova dels Porcs, Bac de la Descàrrega, Bac de la Farga, Bac de la Justícia, Bac de la Lludriguera, Bac de la Rabassa, Bac del Drafó, Bac de Leca, Bac de l'Escatiró, Bac de l'Estanyol, Bac del Molí Vell, Bac del Puig, Bac del Rotllan, Bac de l'Ullat, Bac d'en Vallmanya i la Baga Rància; cingles: Cingle de Batera, Cingle Roig, Cingles del Molí Vell i Cingles de Puig Rodon; colls: Collada del Bolet, Collada del Reart, Collada dels Boixos, Collada dels Frares, Collada dels Pastors, Collada Llisa, Coll Bufador, Coll de la Cirera, Coll de la Descarga, Coll de l'Ànsia, Coll de la Porta, Coll de l'Estanyol, Coll d'en Cé, Collet de Pei, Coll de Riu, la Portella de Leca. o les Portelles,a més del nom antic de Coll Llanser; comes: Coma de l'Ordiar i Coma Llagosa; costes: Costa del Gavagó; muntanyes: Cinc Creus, Pic Gallinàs, Puig de Capell, o Puig Capell, Puig del Bolet, Puig de l'Estela, Puig del Roc Negre, Puig dels Pastors, Puig dels Tres Vents, Puig de Pèl de Ca, Puig de Sant Pere, Roc Rodon, la Soca, o Puig de la Soca; planes: Pla de Comàs, Pla de la Cova d'en Rotllan, Pla de la Faja, Pla de la Justícia, Pla de la Pilota, Pla de la Serra, Pla del Castellàs, Pla de les Creus, Pla de les Eugues, Pla de les Garrigues, Pla de les Moles, Pla de Rodes, Pla de Sant Martí, Pla Jugador i els Plans del Canigó; serres i serrats: Serra de la Comalada (dues de diferents), Serra de la Devesa de Vallbona, Serra de la Gallinassa, Serra de Pèl de Ca, Serra del Roc Negre, Serra dels Tres Vents, Serra de Vilalta, Serrat de Dóna Pa, Serrat de Fontfreda, Serrat de Grilleres, Serrat del Civadar, Serrat de les Boixeres, Serrat del Noguerol i Serrat del Pla de les Eugues; solanes: Solà del Mas de l'Om, Solà del Pont d'en Clot, Solà del Puig, Solà de l'Ullat, Solà d'en Rotllan, Solà d'en Vallmanya, Solà de Puig Rodon i la Solana.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Els indrets específics i partides cadastrals del terme de Cortsaví són l'Abeurador Gros, Aigues Blanques, l'Andreu, les Balmes, els Barbols, els Bigorrats de Baix, abans Quintans dels Bigorrats de Baix, els Bigorrats de Dalt, el Boixelar, les Boixeres, el Boixetar, el Bufador, el Camp de la Font, el Camp de la Sala, el Camp del Cirer, el Camp de l'Era d'en Mandra, el Camp de les Garrigues, el Camp Falguer, el Camp Gros, el Camp Llong, el Camp Rost, els Camps de l'Abeurador, els Camps de la Descàrrega, els Camps de la Fila, els Camps de la Jaça d'Oms, els Camps de la Sal, els Camps de la Vernosa, els Camps del Clapet, els Camps del Cortal, els Camps de les Garrigues, els Camps del Molí, els Camps de l'Ullat, les Canals de Leca, Can Daina, Can Daula, Can Gallard, Can Jepó, Can Pinós, Can Robert, Can Vaca, o Vaquer, Can Vallmanya, abans Quintà de Can Vallmanya, Can Vilafort, la Casa del Bac, el Cim de les Canals, la Collada del Martí, la Collada del Roure, abans Camps de la Collada del Roure, la Collada dels Boixos, la Comtessa, El Comó, Cortal de l'Eloi, Cortal Triador, la Creu de la Farga, la Creu de Leca, la Creueta, Crist Sant, Davall de la Roca, la Devesa, o Devesa de Vallbona, Devès -abans Devesa- del Real, les Dous, l'Erol, l'Estanyol, el Faig, la Farga, les Femades, Font de Costal, Font de l'Estanyol, Font dej Serraller, Fontfreda, els Forquets (dos amb aquest mateix nom), el Freixe, les Garrigues, el Ginebrar, abans el Ginebrar del Mas Nou, el Ginebrar, o Solà del Ginegrar, el Grevolar del Faig, la Guardiola, el Güell de Dalt, la Jaça d'Arles, la Jaça de Cós, la Jaça dels Tres Vents, la Jaça d'Oms, o d'Om, la Llosella, Madaloc, el Mallol, el Mas, abans Bartomeu de Baix, el Mas Nou, el Mas Ventós, els Moixals, el Molí de l'Arís, el Molí d'en Meler, abans Camps del Molí d'en Meler, el Molí d'en Vilafort, el Molí Vell, la Noguereda, la Pagesa, el Pas de l'Avet, la Passarel·la dels Lladres, Pedres Juntes, la Pinoseta, el Pont d'en Clot, els Pradets, Prat de Cervall, Prat del Rei, Prat Llarg, el Puget, el Puig, el Puig de la Soca, Quer Negre, el Quintà del Freixe, el Quintà del Mas Nou, el Rec de la Coma, el Rec de Peu Joan, la Roca de l'Elies, el Roc de la Creu, el Roc de la Gallinassa, el Roc del Capellà, el Roc de l'Escorxat, el Roc del Pla de Rodes, Roc Negre (dos de diferents), els Rocs del Coll d'en Cé, les Roques Negres (dos de diferents), les Roquetes, la Roureda, el Roure Llarg, abans Castanyeda del Roure Llarg, el Salt de l'Aigua, la Telleda, el Terminús, la Teuleria, la Torre, la Torre d'Anglars (o d'en Glaç), el Tuire, Vetera, o l'Avetera, Vilalta, la Vinyassa i les Vinyes.

Alguns són ja noms en desús, antics: Bartomeu de Dalt, les Beges, el Bosc, Cal Veí, el Camp del Cigaló, els Camps de la Llosarda, els Camps de la Pedra de l'Argent, els Camps del Roqueter, els Camps de Ramonil, Can Vidalet, Falguerons, l'Iglésia Vella, Labeges, les Martines, el Mener dels Indis, el Mener del Pou, el Mener del Roc de Merluça, els Meners de Vetera i dels Indis, la Molina, la Palanca del Molí Vell, el Pedrer, els Perduts, el Pla dels Feners, el Prat de na Marca, el Quintà, el Quintà de Can Pinós, el Quintà de la Casassa, el Quintà de la Telleda, el Quintà del Mas, els Quintans dels Bigorrats de Dalt, els Quintans de Vilalta, les Ribes de la Casassa, el Sac Serraller, el Solà de la Caseta i Vilaplana. Alguns topònims pertanyen a senyals termenals: la Creu de la Font del Brosser, la Creu del Solà del Ginebrar, la Creu de Pla Jugador, la Creu de Sant Pere, el Palet d'en Rotllan, o Roc del Palet d'en Rotllan, el Piló del Pla de la Pilota, Roca Corba, el Roc de la Creu, el Roc del Capellà, el Roc del Cingle de Reart, el Roc del Pla de Rodes, el Roc del Puig de la Soca i les Torres d'en Costa.

Transport i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Vies de comunicació antigues[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Pel terme de Cortsaví discorren dues úniques carreteres, una d'elles amb una variant: la D43, la D43a i la D44. La D43 (D115, a Arles - Mines de Vetera) surt de la carretera general, la D115, al Barri d'Amunt d'Arles, a ponent de la vila, i en traçat molt sinuós, amb revolts molt tancats, puja a Cortsaví en 9 quilòmetres, des d'on continua fins a les Mines de Vetera en 11 quilòmetres més. Des del Coll de la Descarga, poc abans de les Mines de Vetera continua en forma de pista rural asfaltada i en bon estat cap a enllaçar amb la D13 i, a través d'ella, anar a Sant Marçal, la Bastida i Vallmanya. A Cortsaví mateix, aquesta carretera té una variant, la D43a, que passa per les dues urbanitzacions de Cortsaví; les Chantevents al nord i el Mas de la Castanyeda a l'est.

La carretera D44 (La Menera - Cortsaví) uneix aquestes dues poblacions amb Montferrer, el Tec, Serrallonga i la carretera general D115 i, a través d'aquesta darrera, amb la resta del Vallespir. Cortsaví és a 8 quilòmetres de Montferrer, a 18 del Tec, a 22 de Serrallonga i a 30 de la Menera.

Transport col·lectiu per carretera[modifica | modifica el codi]

Avui dia no existeix cap línia regular de transport públic que enllaci Cortsaví amb els pobles dels voltants. Únicament es pot comptar amb l'autobús à la demande, servei que depèn del Consell General dels Pirineus Orientals.

Camins[modifica | modifica el codi]

Els camins interns del terme de Cortsaví són el Camí de la Casa del Bac, el de la Devesa de Vallbona, el de la Farga, el de la Telleda, el de la Torre d'Anglars, el de les Canals, el del Cortal de l'Eloi, el de Leca, el del Mas de l'Andreu, el del Molí de l'Arís, el del Puig, el del Tuire, el de Madaloc, el de Vilalta, la Pista del Faig i la Ruta de Vetera. Els que enllacen amb els pobles i termes veïns són el Camí d'Arles a Leca, els dos d'Arles a Vetera, el de Montferrer a Leca, el Camí Vell d'Arles, el Camí Vell de la Bastida, el Camí Vell de Montferrer, el Camí Vell de Sant Marçal, el Camí Vell de Vallmanya, la Ruta d'Arles, la Ruta de Montferrer, i la pista denominada Torn del Canigó.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

Amb un terme tan muntanyós, la superfície agrícola de Cortsaví es redueix a un centenar d'hectàrees repartides en menys de 10 explotacions. La gran major part es dedica a farratges i pastura, per la qual cosa el cens ramader és important: quasi 300 bovins, més de 1.200 d'ovins, una seixantena de caps de cabrum i un nombre creixent de cavalls, en els darrers anys. Les hortalisses no arriben a ocupar ni una hectàrea, els arbres fruiters, sobretot pomeres, quasi 2 ha, i la vinya, una mica més ampla: unes 15 ha. Una bona part del territori és boscosa, cosa que antigament suposava una primera ocupació per als cortsavirencs. Avui dia els boscos, de roures, faigs, castanyers i coníferes, són espais naturals preservats. Hi destaquen el Bosc Comunal de l'Alt Vallespir, el de Cardavera i el del Roc dels Cabrers.

Al llarg dels segles XIX i XX la principal ocupació de mà d'obra del terme van ser les Mines de Vetera, amb diverses mines subsidiàries, com la dels Indis. Encara hi ha una certa activitat minera, a causa de la qualitat del mineral, però amb el greu hàndicap del transport. Avui dia es baixa a través de vagonetes fins a Arles, d'on es trasllada a l'Avairon de cara a la seva explotació.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

El feu de Cortsaví està documentat des del 1070 (feo de Cort Savino), quan el llinatge de Cortsaví desenvolupà un paper important en els afers del Vallespir, dins del comtat de Besalú, fins que a mitjan segle XII consta com a senyors dels castells de Mollet, Montdony, Cabrenç i Pena sota el domini dels vescomtes de Castellnou. En aquells anys es subdividí en dues branques, la de Cortsaví i la de Serrallonga, que es tornaren a unir quasi un segle després, en casar-se Ermessenda de Cortsaví, vídua de Ramon de Termes, amb el seu cosí Bernat Hug de Serrallonga. Llur nét, Arnau de Cortsaví, tingué un paper destacat en les lluites de Jaume II de Mallorca amb el seu germà Pere II de Catalunya, lluitant a favor del segon. Arnau de Cortsaví morí sense descendència, i heretà les seves possessions el 1325 Bernat de So, fill de la seva germana Gueraula. El feu de Cortsaví s'havia incrementat amb la senyoria de la Bastida i els delmes de Prats de Molló. El 1335 Bernat de So bescanviava amb el rei aquesta senyoria per les de Calce i Millars, i Cortsaví passava a domini reial, i a les darreries del segle XIV hi intervenia Violant de Bar, muller de Joan I, qui féu successives concessions a Cortsaví a Jordi de Queralt, Gaspar de Llupià, Ramon de Perellós, Hug de Santa Pau i Romeu de Rocafort.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

El 1635 consta com a senyor de Cortsaví Joan d'Orís, que en dominava la batllia. Vuit anys més tard li era confiscada per Lluís XIV. El 1713 les justícies i els béns senyorials eren venuts per 500 lliures als senyors Camps i Sant Germà, fins que el 1770 consta dins dels dominis senyorials del monestir d'Arles.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Cortsaví entre 1359 i 1790
1359 1365 1378 1470 1515 1553 1730 1767 1774 1789 1790
48 f 37 f 32 f 5 f 2 f 12 f 71 f 687 h 60 f 109 f 690 h

Font: Pélissier, 1986.

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
583 634 712 752 803 986 1.007 974 906
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
950 964 900 870 787 718 673 666 601
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
689 778 884 548 422 386 373 277 327
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014
346 282 263 190 194 204 198 238 235

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[10] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[11]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[modifica | modifica el codi]

Llista de batlles de Cortsaví

Batlle Període
F. Villanova  ? - 1830
Joseph Batlle 17 de febrer del 1830 - 10 d'abril del 1831
Jean Deit-Vilar 10 d'abril del 1831 - 13 de novembre del 1831
Jean Tixador 13 de novembre del 1831 - ?
M. Villanova Vers 1834
Jean Tixador 1837
Deit-Vilar 1867
De Roig De Bourdeville 1875
Jules Deit 1881
Emmanuel Berdaguer 1887
Jules Deit 6 de maig del 1899 - 1903?
Joseph Fondecave 1924 -1939?
Jean Vaills Març del 2001 - Març del 2008
Antoine Chrysostome Març del 2008 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Antoine Chrysostome.

Adjunts al batlle[12][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Roger Coll
  • 2n: Roland Coste.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Christian Coderch
  • Annelise Comes
  • Roselyne Guisset
  • Alain Lheureux
  • Benjamin Malassingne
  • Béatrice Mesureur
  • Valérie Pentel
  • Magali Ribes.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 Cortsaví ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys d'Arles i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Educació i cultura[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat, Cortsaví no disposa de cap escola, de cap nivell. Arles, els Banys d'Arles, Ceret, Prats de Molló i Reiners són els pobles de destí dels infants i joves de Cortsaví. Tanmateix, sí que hi ha una petita biblioteca i mediateca municipal.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «49 - Cortsaví». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Corsaví». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bi-C). ISBN 84-7256-902-0. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Delcor, Maties. «Cortsaví». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Cortsaví». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cortsaví Modifica l'enllaç a Wikidata