Vall de l'Isàvena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vista de la Vall de l'Isàvena des de Beranui

La Vall de l'Isàvena és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda pel riu Isàvena. Està situada a la comarca de la Ribagorça d'Aragó.

El riu Isàvena, que dona a la vall el seu nom, neix aproximadament a 2.400 metres sobre el nivell del mar, a la conca coneguda com a Es Sebollés,[1] entre els pics Galliner i Cibollés, al Coll de la Corva, a prop de la localitat d'Urmella (del municipi de Bissaürri) i tancada al sud per la Tuca d'Urmella del Pirineu Aragonès.

No és una conca molt extensa, amb prou feines té uns 50 quilòmetres de llera, però en alguns trams forma uns congostos de gran bellesa com és el cas del Congost d'Ovarra.[2]

Després de recórrer a penes les terres pròximes a Bissaürri, entra la vall en les Paüls on el riu va guanyant cabal, fins a arribar a la Baixa Ribagorça[3] pel congost d'Ovarra, que és el lloc més estret de tota la vall, situat entre el Turbó i la serra de Sis. Del massís del Turbó rep les aigües de la Gola d'Espés o riu Blanc (nom indicat a la carretera A-1.605), just abans de l'esmentat congost.

Després el riu passa per Beranui i Tor-la-ribera. La Vall de Lierp i la Vall de l'Isàvena comparteixen l'espai on el riu Isàvena rep, per la dreta, les aigües del riu de Vilacarle,[4] entre el massís del Turbó i la serra del Jordal. Més al sud arriba al municipi d'Isàvena.

Després de Serradui, la vall s'eixampla i forma l'eix de la ribera d'Isàvena.

La serra del Castell de Llaguarres (1.175 m) separa la vall de la rodalia de Benavarri, fins a arribar a Capella i Graus, on s'ajunta amb l'Éssera.

La conca hidrogràfica del riu Isàvena, Prepirineus.

Municipis de la Vall de l'Isàvena[modifica]

Riu Isàvena

Bissaürri i les seues entitats de població[modifica]

Bissaürri és un terme molt muntanyós.[5] Té serres que s'enlairen per damunt dels 1.500 metres, com la serra d'Urmella. La localitat d'Urmella és la primera més pròxima a la vall de l'Isàvena,[6] però les aigües del seu barranc no aporten cabal a l'Isàvena, sinó a l'Éssera.

Les Paüls i les seues entitats de població[modifica]

El municipi de les Paüls està a la vall alta de l'Isàvena fins a l'inici del congost d'Ovarra.[7]

  • La Vileta de les Paüls.[8]
  • Alins d'Isàvena. Està situat a 1.380 metres d'altitud, a la part interior de la corba descrita pel riu abans de penetrar dins el congost d'Ovarra, a la dreta del riu.[9]
  • Rins de Vilarrué.[10]
  • Suïls.[11]
  • Vilaplana.[12]
  • Vilarrué.[13]
  • Nerill, situat dalt d'un turó a 1.502 metres, comprenia els pobles i les caseries de les Llagunes,[14] Denui[15] i Ardoné.[16] Després es fusionà amb Espés que estava dividit en dos nuclis: Espés de Dalt i Espés de Baix[17] i també Abella.[18]

Beranui i les seues entitats de població[modifica]

Cascada i Mulla de Castrocit
Pardinella

El municipi de Beranui està en el curs mitjà de l'Isàvena, així com Tor-la-ribera i Isàvena.

  • Beranui,[19] situat a la falda d'un turó és el cap del municipi.
  • Vallabriga, situada a una altitud sobre el nivell del mar de 1.160 metres, té 6 habitants.
  • Biasques d'Ovarra.[20] Està situat a 900 metres d'altitud sobre el nivell del mar, i té 24 habitants. A la banda inferior de la carretera principal es troba el conjunt de les fonts de Sant Cristòfol, famoses pel seu gran cabal.
  • Calbera, poble situat a la conca mitjana del riu Isàvena i a la serra de Sis, a la dreta del barranc de Castrocit.[21]
  • Castrocit. Està situat a 1.161 metres sobre el nivell del mar, a la dreta del barranc de Castrocit (que neix a la serra de Sis i desemboca en el riu Isàvena per l'esquerra. Actualment està despoblat.[22]
  • Ferreries de Calvera, està situat a 970 metres sobre el nivell del mar i té 13 habitants.
  • Morens, a l'esquerra del riu Isàvena.[23]
  • Ovarra.[24]
  • Pardinella. A 925 metres d'altitud sobre el nivell del mar i amb una població de 22 habitants, està situat en una solana del marge esquerre del riu Isàvena, al nord de les fonts de Sant Cristòfol.

Els pobles deshabitats de:

Els pobles de la vall de Tor-la-ribera[modifica]

Visalibons, Sant Aventí i Vilacarle són les tres poblacions de Tor-la-ribera que tenen terres a la Vall de l'Isàvena.

  • Visalibons.[27] Està situat a 1.040 metres d'altitud i actualment té 14 habitants.
  • Sant Aventí.[28] Paratge de gran bellesa paisatgística. Actualment té 1 habitant censat.
  • Vilacarle.[29] Està situat a 940 metres d'altitud i té 25 habitants en el nucli del llogaret i disseminats, 5 habitants més. Dins de la zona de Vilacarle trobem Magarrofes,[30] que és un nucli disseminat situat en un entorn de gran bellesa natural i té censats 7 habitants. També podem trobar el caseriu de Santanulla.[31]
Vall de l'Isàvena

Municipi d'Isàvena[modifica]

El Villar d'Isàvena

De la serra d'Esdolomada els barrancs de Torrontiello i Cañemá o de La Font desemboquen en el barranc de Carrasquer que dona les seues aigües a l'Isàvena després de rebre el cabal del vessant sud de la serra del Jordal,[39] on neixen en terres de Rin de la Carrasca els barrancs de Runals, Vayart i Comasenté.[40]

Graus, abans i després de Capella[modifica]

El municipi de Graus està al sud de la vall de l'Isàvena, però Güel manté una posició avançada.[41]

  • Güel, antic municipi de la Ribagorça s'incorporà a Graus el 1.972. Està caracteritzat per l'hàbitat disseminat proper al ribera de la vall: les caseries de la Badia, El Castell,[42] La Collada,[43] Farrerós, Julià,[42] La Mançana, caseria a la dreta del riu Isàvena i en el límit amb el de Roda d'Isàvena de Ribagorça,[44] Peregrí,[42] Picontor, caseria amb capella romànica (Sant Crist),[45] Remorosa,[46] La Ribera, al sud del poble i a la dreta de l'Isàvena,[47] El Pueio, El Rincó,[42] Solano.[48] Trespueio.[49]
Capella, Pont Medieval

Els pobles de la vall de Capella[modifica]

El poble de Capella és el cap d'aquest municipi. El barranc de la Portella, afluent de l'Isàvena per l'esquerra, baixa de la serra pel costat del poble. Damunt el riu Isàvena trobem un pont romànic d'esquena d'ase, amb vuit arcs.[50]

  • Llaguarres, és un antic municipi de la Ribagorça estès a la vall baixa de l'Isàvena que s'incorporà a Capella el 1965 (Decret 4338/64, de 24 de desembre). L'antic terme va des del riu Isàvena (límit septentrional del terme) fins a la serra del castell de Llaguarres que arriba als 1.150 metres sobre el nivell del mar i, més enllà, a les capçaleres del riu Guart i del barranc de Puigverd.[51] De l'antic terme, al vessant septentrional de la serra del castell de Llaguarres està la caseria el Castesillo.[52]
  • Pociello és un llogarret que pertany al municipi de Capella. Es troba a 545 msnm.[53]

Graus al sud de la vall[modifica]

A Graus rep l'Éssera[54] una important aportació d'aigua del riu Isàvena. La vall de l'Isàvena i la vall de l'Éssera es fusionen formant una planura prou extensa que aplega el pantà de Barasona i el Congost d'Olvena, on l'Éssera s'encaixa abans d'entregar les seues aigües al riu Cinca.[41]

Congost d'Ovarra[modifica]

Geomorfologia[modifica]

L'erosió dels materials carbonatats del Cretàcic pels quals discorre el riu Isàvena en aquest punt i el seu encaixament en el temps ha donat lloc a la formació d'un estret canó de parets verticals. Les característiques morfològiques de la llera venen definides per un grup de tolls i petites cascades que discorren per un llit encaixat.[55]

Flora i fauna[modifica]

El bosc de ribera és gairebé inexistent en el congost. Aigües amunt està format per pollancres, freixes, bedolls, til·lers i avellaners. Després, es continua amb el bosc de faigs, roures i pins, dominant en els vessants acompanyat per un sotabosc de boix i argelagues.

Aquestes zones boscoses són ocupades pel picot negre, el trencapinyes, el cercavores i la perdiu blanca. Els mamífers més visibles són el cabirol, la geneta i el liró gris.

Entre les aus rupícoles (que es fan en les roques) que habiten el congost es troben la merla roquera i la gralla.

Entre els amfibis destaca la granota temporal. L'única espècie aquàtica present en el tram inventariat és la truita. Com a espècie destacable en les aigües del riu Isàvena es troba la llúdriga.[56]


Imatges de la Vall de l'Isàvena[modifica]

Fotografia[modifica]

Vista panoràmica de la vall de l'Isàvena. Darrere a l'esquerra el Cotiella, al centre el Pirineu aragonès, i a la dreta el Turbó. Davant del Turbó, el Morrón de Güel. Fotografia feta des de la serra del castell de Llaguarres


Referències[modifica]

  1. Es Sebollés
  2. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Beranui. Madrid: Ministeri de Foment - Institut Geogràfic Nacional, 1.997 (Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya escala 1:25.000, 213-III). 
  5. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  24. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  27. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  28. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  29. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  30. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  31. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  32. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  33. J. M. Ninot, A. Romo i J. A. Sesé Massis del Turbó i Serra de Sis 1993, p. 19 i 20
  34. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  35. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  36. «El Villar». Arxivat de l'original el 2015-05-26. [Consulta: 9 juny 2015].
  37. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  38. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  39. Cruchaga, Luis Javier. PRAMES. Turbó i Serra de Sis (en espanyol). PRAMES, 2002, p. 40 (Mapas excursionistas, 12). ISBN 84-8321-123-8. 
  40. Pobla de Roda. Madrid: Ministeri de Foment - Institut Geogràfic Nacional, 1.997 (Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya escala 1:25.000, 251-I). 
  41. 41,0 41,1 «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  42. 42,0 42,1 42,2 42,3 «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  43. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  44. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  45. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  46. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  47. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  48. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  49. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  50. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  51. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  52. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  53. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  54. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  55. «Geomorfologia del Congosto d'Ovarra». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 juny 2015].
  56. «Flora i fauna del Congosto d'Ovarra». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 juny 2015].
  57. «Vall de l'Isàvena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]