Liró gris
Glis glis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Període | |
Plistocè inferior - present[1] | |
| Dades | |
| Edat màxima | 8,7 anys |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Gliridae |
| Gènere | Glis |
| Espècie | Glis glis (Linnaeus, 1766) Glis glis |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Sciurus glis |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El liró gris (Glis glis) és un petit rosegador, una de les dues espècies vivents del gènere Glis. És una espècie nadiua de la major part d'Europa, llevat de la Gran Bretanya, on fou introduït al segle xx. És relativament freqüent a Catalunya. Viu a entre 50 i 2000 metres d'altitud, principalment als boscos caducifolis, on s'alimenta de glans i fages.[2]
El liró gris presenta tres tipus de letargia: Durant l'hivern, es retira a dormir als seus caus que fa en forats entre les roques o en els troncs dels arbres. Aquesta hibernació pot durar força mesos. A l'estiu, si fa massa calor o no hi ha prou aliment, pot entrar en un estat d'estivació més o menys profunda. A més, sent un animal d'activitat preferentment nocturna, passa el dia en un estat de torpor diürna.[3]
Els antics romans el criaven i se'l menjaven. Els criaven en balmes o, a les viles o ciutats, en contenidors de terracota (els gliraris),[4] no gaire diferents de les gàbies de hàmster d'avui dia.[5]
Referències
[modifica]
- ↑ Entrada «Glis glis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Fitxa del liró gris». Ministeri d'Agricultura, Alimentació, i Medi Ambient d'Espanya. Arxivat de l'original el 2012-04-13. [Consulta: 6 gener 2013].(castellà)
- ↑ «Lirón gris - Glis glis (Linnaeus, 1766)» (en castellà). Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles. CSIC. [Consulta: 21 agost 2026].
- ↑ Burton, Maurice; Burton, Robert. International wildlife encyclopedia (en anglès). Tercerca edició. Nova York: Marshall Cavendish, 2002, p. 701. ISBN 0761472665.
- ↑ «Cat, dormouse and other Italian recipes» (en anglès). The Guardian, 17-02-2010.
