Llogaret

Llogaret suís.

Un llogaret (també llogarret o llogarró) és un nucli de població petit, generalment de caràcter rural, més reduït que un poble i amb pocs habitants. Es tracta d'un nucli de poblament concentrat i de poc veïnatge, que normalment no constitueix municipi propi ni té jurisdicció pròpia, sinó que depèn administrativament d'un altre nucli o municipi i hi és agregat.

Segons la terminologia geogràfica catalana, un llogaret és un nucli de poblament concentrat amb un nombre limitat de cases i de veïns, que pot haver disposat d'algunes de les característiques pròpies d'un poble —com ara una església, un terme propi o certa personalitat administrativa—, però que, en època recent, no ha arribat a constituir ni municipi ni parròquia.

Les formes llogaret, llogarret i llogarró són totes normatives per a designar una població petita, i els gentilicis corresponents són llogarenc/llogarenca i llogarrenc/llogarrenca.

A l'edat mitjana, a Catalunya, el terme que s'utilitzava sovint per designar petits nuclis de població equivalents a llogarets era vilar, documentat en nombrosos casos en la toponímia i en la documentació medieval.

Alguns exemples de llogarets són:

• Randa, agregat al municipi d'Algaida, Mallorca.
• Llucalcari, agregat al municipi de Deià, Mallorca.
• Pradarrodó, agregat a la parròquia de Canillo, Andorra.
• Masarbonès, agregat al municipi de Masllorenç, Baix Penedès.
• Valldevià, agregat al municipi de Vilopriu, Baix Empordà.
• Artaix, agregat al municipi d'Andilla, Serrans.
• Marians, agregat al municipi de Soanyes, Conflent.

Referències

Viccionari