Vilar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Vilar (desambiguació)».

Un vilar, durant l'edat mitjana, era una agrupació d'habitatges que acabaven formant un llogaret però amb un sistema de poblament semidispers. Comprenia, a més, una àrea d'influència en camps, horts, pastures o boscos que estiguessin lligats al poblament.[1] Fou un tipus d'hàbitat fonamental durant el període medieval. En general, es pot definir com:

« La paraula vilar defineix […] un tipus determinat d'hàbitat […] és un llogaret, un establiment humà format per poques famílies, de dues a tres a unes vuit o, com a màxim, unes deu o dotze. Generalment depenia d'un lloc més important […] on hi havia un parròquia »
— Jordi Bolòs[2]

Els vilars sorgiren com a subdivisió progressiva dels antics territoris de les vil·les romanes, les quals havien perdurat durant la tardoantiguitat, sorgint diferents nuclis de població nous.[3] No obstant això, ambdues denominacions convisqueren un temps; dins d'una vil·la existien diversos vilars, i alguns d'ells podien acabar superant la vil·la en importància a nivell demogràfic.[4]

Aquest tipus d'hàbitat va anar desapareixent progressivament a la Catalunya Vella fruit dels nous processos de poblament que es donen a partir de l'any 1000, principalment l'encastellament i l'ensagrerament, i molts vilars acaben reconvertits en pobles o en masos.[5] Les vil·les també desapareixen després de l'any 1000 ran d'aquest fenomen.[6] És possible que la feudalització provoqués la transformació de molts dels vilars; alguns acabaren convertits en quadres dirigides per la baixa noblesa.[5]

El mas, com s'ha esmentat, fou l'hereu més directe del vilar, que en molts casos acabà substituint-lo, però també pogué donar-se la possibilitat que els masos nasquessin com subdivisions del vilar,[7] emmarcat dins d'un procés paral·lel de desforestació i rompuda de terres, ampliant el terreny cultivable.[8] Els masos suposaren la difusió d'un hàbitat ben dispers i tingueren una gran importància en l'ordenació agrària i territorial, alhora que eren la base de cobrament dels drets senyorials. Alhora, el mot vilar es mantingué amb una significació geogràfica i toponímica.[2][9] S'afirma que, això no obstant, el sistema d'hàbitat semidispers dels vilars perdurà al llarg de tota l'edat mitjana (i en alguns casos fins a l'actualitat) als Pirineus.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bolòs, 2000, p. 263-264.
  2. 2,0 2,1 Bolòs, 2004, p. 250.
  3. Sabaté, 1997, p. 61-62.
  4. Sabaté, 1997, p. 63.
  5. 5,0 5,1 Bolòs, 2004, p. 251.
  6. Sabaté, 1997, p. 66.
  7. Sabaté, 1997, p. 65.
  8. Bolòs, 2004, p. 312-315.
  9. Sabaté, 1997, p. 69.

Bibliografia[modifica]

  • Sabaté, Flocel. El territori de la Catalunya medieval: Percepció de l'espai i divisió territorial al llarg de l'Edat Mitjana. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1997. 
  • Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000. 
  • Bolòs, Jordi. Els orígens medievals del paisatge català: l'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. 

Vegeu també[modifica]