Josep-Vicent Marqués i González

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Vicent Marquès i González)
Infotaula de personaJosep-Vicent Marqués i González

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 2008 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatPaís Valencià
Ideologia políticaEcologisme, valencianisme, feminisme i marxisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, catedràtic, sociòleg, ambientalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
PartitGermania Socialista
Partit Socialista Valencià Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCèlia Amorós
Virginia Mataix
FillsCèlia Marqués i Amorós
Jaume Marqués i González
Premis

Josep-Vicent Marqués i González (València, 29 de novembre de 1943 - 4 de juny de 2008) va ser un escriptor i sociòleg valencià. Llicenciat en Dret.

Paraules de Josep Vicent Marqués en una manifestació contra la destrucció de l'Horta de la Punta

Es llicencià en dret i fou membre del Moviment Social-Cristià de Catalunya i del Partit Socialista Valencià (PSV), que posteriorment abandonà per a fundar el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària. Va ser candidat al Senat el 1979 sota el lema «Ni fam, ni fum, ni fem», i també va ser un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del País Valencià. Va estar casat amb la filòsofa Cèlia Amorós, amb qui va tenir una filla. Va ser professor universitari des dels 21 anys, amb una interrupció d'un any per motius polítics.[1]

Va participar en les primeres accions ecologistes del País Valencià, com el sabotatge amb herbicides al camp de golf del Saler de 1971, realitzat per militants de Germania Socialista com ara Damià Mollà, Cèlia Amorós o Amparo Losilla.[2]

Guanyador, el 1973 del Premi Joan Fuster d'assaig per l'obra País perplex (1974) i el 1980 del Premi Fontanarosa amb No és natural (1980). Va publicar també Amors impossibles (1982) i El retorn del nàufrag professional (1998). El seu treball com a articulista va obtenir el Premi El Viejo Topo d'assaig, i el conjunt de la seua obra el Premi de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

A la premsa va col·laborar amb El Viejo Topo, i a RNE-Radio1 al programa Día a Día.[1]

Com a sociòleg va estudiar el comportament sexual i els aspectes de la marginació de la dona. Com a columnista, també va col·laborar a El País, El Temps, Gorg, Cuadernos para el Diálogo, Avui, Levante, etc., com també en organitzacions cíviques, com ara Ca Revolta, entre moltes altres. Des de la dècada dels setanta era catedràtic del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València.

Als anys noranta va viure a Madrid amb l'actriu Virginia Mataix, va destacar com a columnista al periòdic El País i com a col·laborador a diversos programes de televisió. A final del segle xx, tornaria a València junt amb el seu fill Jaume i Virginia, de qui poc després se separaria.

El 1993 va obtenir el Premi Lliri de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.[3]

Josep-Vicent Marqués morí el 4 de juny de 2008 a València a l'edat de 64 anys[4][5] en recaure d'un ictus patit tres anys abans.

Obres[modifica]

  • País perplex (1973)[1]
  • Clase obrera y cuestión nacional (1978; 2a ed., rev., 2019) - Pròleg
  • No és natural (1980)[1]
  • ¿Qué hace el poder en tu cama? (1981)[1]
  • Amors impossibles (1982)
  • Sexualidad y sexismo (1991)
  • Dígalo por carta (1992)
  • Tots els colors del roig (1997)
  • El retorn del nàufrag professional (1998)[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Millás, Jaime. Josep Vicent Marqués: "Mi generación de progres se olvidó de la vida cuotidiana". Publicat a El País, 16 d'octubre de 1983. Recollit a Crónicas de la transición valenciana (1972-1985). Col. Papers de premsa, Institució Alfons el Magnànim, València, 2015, ISBN 978-84-7822-680-1
  2. Marqués, Josep-Vicent. Tots els colors del roig, quasi unes memòries ideològiques. València: Edicions 3i4, 1996. ISBN 84-7502-513-7.  pgs.215-217
  3. «Activitats. Guardons dels premis periodístics». Associació de Dones Periodistes de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].
  4. El sociòleg Josep Vicent Marquès serà soterrat avui a quarts de quatre, Vilaweb, 5 de juny 2008 (data d'accés: 05-06-08).
  5. «Mor el sociòleg i escriptor Josep Vicent Marquès». Avui, 05-06-2008 [Consulta: 8 juny 2005].
  6. Gran enciclopedia de la Comunidad Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-47-4. 

Enllaços externs[modifica]